Autora: Premee Mohamed
Editorial, any: Editorial Chronos, 2023
Títol original, idioma, any: And What Can We Offer You Tonight i These Lifeless Things , anglès, 2021
Gènere: Terror
Traducció: Anna Llisterri
Número de pàgines: 256
Llegit en: Català

I què li podem oferir aquesta nit i Aquestes coses sense vida són dues històries independents que fins i tot podríem considerar de gèneres diferents. Són les dues nouvelles que componen Mentides sobre la mort, els primers textos que coneixem de Premee Mohamed a casa nostra. Per una banda, tenim la Winfield, una noia que torna d'entre els morts per revenjar-se de qui la va matar i de tothom que n'és còmplice amb el seu silenci i permissivitat. Ens situem en una mena de prostíbul en un context distòpic, en el que els rics i poderosos, oh sorpresa, són i es comporten com sempre han fet i sempre faran. Per l'altra, un grup de científics investiguen les runes d'una ciutat cinquanta anys després de l'Adversitat, una invasió alienígena que va acabar amb el 95% de la població mundial. L'antropòloga Emerson troba un antic diari personal d'una dona que va viure aquells tres anys catastròfics que van capgirar la humanitat, però els seus companys no s'acaben de creure el que el dietari referencia. Ens trobem, doncs, en un escenari post-apocalíptic en el que els humans han prosperat, però la incertesa en la que viuen no deixa ni un moment de treva. Dos mons diferents, dues narracions amb moltes incògnites, però totes dues terrorífiques a la seva manera.

És ben sabut que actualment ens encanta posar etiquetes a tot, hi ha gairebé tantes denominacions com llibres. Però definir les dues històries de la Premee Mohamed és realment complicat, perquè toca tots els pals de la literatura fantàstica, d'una manera o altra. Jo la classifico com a terror perquè les dues flirtegen amb la mort i perquè inclouen elements que posen força els pèls de punta. El primer relat compta amb una morta vivent amb intencions de fer mal. Tant és que en aquest cas concret ens puguem posar de la seva part (ja us dic que jo ho he fet), però és un clàssic de l'horror. En el segon cas, uns éssers dels quals no es coneix gaire l'origen van devastar la Terra i hi van deixar monstres de diferents tipus, al més pur estil terror còsmic. El fet que tot això se'ns expliqui amb perspectiva, des de molts anys en el futur, li dona un toc molt especial, alhora que fa créixer les incògnites i les incerteses. Mohamed no ens ho posa fàcil, de vegades la narració és confusa i et perds una mica si no prestes atenció. És com si ella donés moltes coses per enteses, quan nosaltres encara estem intentant situar-nos en uns escenaris tan imaginatius, tan poc realistes, però que alhora ens parlen també de naturalesa humana, o de l'eterna lluita de classes, per exemple. Els límits de la realitat es difuminen, però que els humans continuem sent humans en qualsevol circumstància, això també és ben cert.

Si m'he de quedar amb un dels dos relats, seria amb el segon. Hi vaig entrar molt més i per mi té molta més profunditat. El primer parteix d'una premissa potentíssima, però em va semblar que després marxava lluny, s'embolicava per altres verals. A Aquestes coses sense vida el diàleg que s'estableix entre l'Eva, la dona que escrivia el dietari durant la invasió, i l'antropòloga Emerson tants anys després, és molt interessant, com també el rebuig dels altres companys a aquesta investigació. A més, és un relat molt obert perquè precisament estan investigant per entendre què va passar, qui ho va fer i per què. Hi ha especulació, diferents teories, i també deixa molt a la imaginació del lector. Tots aquests elements devien ser el que li van fer guanyar el premi Ictineu a millor relat traduït, en la darrera edició de la CatCon, que es va celebrar recentment. Mohamed és una narradora complexa, probablement no serà del gust de tothom. A mi personalment I què li podem oferir aquesta nit em va treure una mica de la lectura després d'un inici desconcertant però prometedor. En canvi, Aquestes coses sense vida l'he trobat més afinat, amb una estructura original, i més fàcil de mantenir-s'hi connectat, cosa que no vol dir que no sigui complex i que no exigeixi al lector. Estic poc acostumat a llegir històries fosques com aquestes i probablement no els tregui tot el suc possible, però Premee Mohamed m'ha semblat una narradora força sòlida, amb ofici. Encara que, ja se sap, això no sempre garanteix que arribi als lectors.

Impressió general: @@@
El llibre va ser una gentilesa de l'editorial Chronos.