Autor: Rudolph Fisher
Editorial, any: Biblioteca Clandestina, 2024
Títol original, idioma, any: The Conjure-Man Dies, anglès, 1932
Gènere: Novel·la negra
Traducció: Octavi Gil
Número de pàgines: 352
Llegit en: Català

N'Gana Frimbo és un conjurador d'origen africà que no és com els altres. Les seves dots endevinatòries i els seus encanteris sorprenen tot el veïnat, per això té tanta clientela. Un vespre qualsevol, mentre atén un jove espigat del barri, en Frimbo és atacat amb violència. No se sap com ha passat pel muntatge del seu consultori, en el qual el client sempre queda sota un focus de llum però ell roman en la foscor més absoluta. Els qui esperaven consulta de seguida van a avisar el doctor Archer, que treballa al mateix edifici, però només és a temps de certificar la seva mort. De seguida s'activa un dispositiu policial, amb el detectiu Perry Dart al capdavant, per aclarir els fets. Tothom que volia veure en Frimbo aquella nit és sospitós, però cal conèixer els motius i com ho ha fet l'assassí. Un procediment d'allò més habitual, si no fos que el conjurador té encara algun as a la màniga, fins i tot mort. En Dart té un bon misteri per resoldre i li caldrà ajuda. Sort que podrà comptar amb en John Archer i tota la seva ciència, i també amb els seus comentaris sarcàstics.

Rudolph Fisher va ser un metge i escriptor afroamericà del primer terç del segle XX, que va morir prematurament a causa de les radiacions dels seus propis estudis. En vida va tocar moltes disciplines i va ambientar les seves obres al Harlem de l'època, un lloc que despuntava però en el que els conflictes racials i socials eren el pa de cada dia. Com de tants altres autors, jo no en coneixia l'existència fins que Biblioteca Clandestina no ens ha plantat aquest títol al panorama literari català, i quin descobriment! La mort del conjurador és una novel·la negra d'estil clàssic, planteja la resolució d'un misteri que fa ballar al cap als investigadors, però té la peculiaritat que tots els personatges que hi surten són negres. Amb això Fisher retrata diferents estrats socials de Harlem, des dels corredors d'apostes o els que fan la viu-viu per sobreviure, fins al metge i el detectiu de policia. La traducció d'Octavi Gil contempla les diferents maneres d'expressar-se dels personatges segons la seva procedència. No parlen de la mateixa manera els perdularis Jinx Jenkins i Bubber Brown, que el doctor Archer i el detectiu Dart. És un llibre que se centra completament en la investigació del cas, no aprofundeix en trames secundàries, tot i que ens permet conèixer una mica cadascun dels personatges i el conjurador Frimbo, que és un home enigmàtic i fora del comú. Un dels punts forts, probablement per deformació professional del l'autor, és que introdueix moltes tècniques de ciència forense, que en aquella època estaven a les beceroles, i és força graciós veure com parlen d'empremtes dactilars o grups sanguinis com a eines d'identificació de criminals.

Es tracta d'una estranya combinació de trama trepidant però que avança a poc a poc. No hi paren de passar coses i hi trobem girs de guió inesperats, però també hi ha molt de diàleg per debatre sobre els sospitosos, els seus mòbils, les seves oportunitats de cometre el crim. La barreja funciona, el llibre es llegeix a molt bon ritme i amb molt d'interès, tot i que la quantitat de sospitosos i els trucs del conjurador de vegades emboliquen una mica la troca. M'ha interessat molt el tema científic i el retrat social de Harlem, tot i que el fa de forma natural i sense convertir-lo en objectiu de l'obra. Però si hi ha una cosa que per mi li suma punts indubtablement, és l'humor que gasta. La pedanteria del doctor Archer, per exemple, fa que deixi anar més d'un moc als altres personatges i és prou hilarant. Però també alguns diàlegs molt irònics entre altres personatges, i algunes sortides puntuals, m'han fet riure amb ganes. Això a mi sempre aconsegueix guanyar-me. Així que si sumem una trama absorbent, un misteri interessant i ben enrevessat de resoldre, els apunts de ciència forense i aquest punt d'humor tan agut, ja us podeu imaginar que m'ho he passat molt bé amb aquesta lectura. Té gairebé cent anys però és fresca, original i trobo que aguanta molt bé el pas del temps. Com sempre dic, molt diferent en tarannà del gènere negre que s'escriu avui en dia, però amb un grapat d'al·licients que faran les delícies dels amants de les històries de "lladres i serenos". I jo soc totalment d'aquests, de protagonistes enginyosos i deductius, de criminals escàpols i de trames que van per feina i no m'expliquen vida i miracles de trenta-cinc personatges que no m'interessen. Molt a favor del gènere negre vintage!

Impressió general: @@@@
Exemplar gentilesa de Biblioteca clandestina.