Autoria: Josep Maria Folch i Torres
Editorial, any: Bambú, 2018 (original de 1910)
Gènere: Aventures
Número de pàgines: 337
Llegit en: Català

Qui no coneix les històries d'en Massagran, el noi català de casa bona que les passa de tots colors rondant pel món? Una col·lecció de còmics que ha fet les delícies de moltes generacions de catalans, que res tenen a envejar a d'altres publicacions estrangeres semblants. La majoria de volums estan signats per Ramón Folch i Camarasa, fill del creador del personatge, Josep Maria Folch i Torres, que figurava com a autor dels dos primers. Però el que personalment no sabia és que aquests dos primers àlbums, Aventures extraordinàries i Aventures encara més extraordinàries són adaptacions de dues novel·les escrites el 1910, que incloïen il·lustracions de Joan Garcia Junceda. L'editorial Casals va fer una gran feina de recuperació dels originals per reeditar les dues novel·les, amb il·lustracions incloses, i el va publicar el 2018 en el segell Bambú. Aquest és el volum que he llegit i que, tot i només haver-ne llegit les adaptacions fa una pila d'anys, m'ha desbloquejat un munt de records d'infància. Un apunt, la segona novel·la no es diu com el còmic, es queda en Noves aventures d'en Massagran.

En Massagran té fal·leres. És fill d'una família benestant d'un poble de costa i el seu pare vol que es faci metge. Però ell vol navegar i veure món. Aquesta idea i el seu caràcter el conduiran a viure una infinitat d'aventures, cadascuna més esbojarrada que l'anterior, primer en el vaixell Mostela i després en una illa plena d'animals salvatges. No sé quantes vegades devia llegir els còmics de petit, però sé que em divertien molt i que llegint aquest volum tenia presents moltes situacions, noms i sortides de l'heroi llargarut. M'ha fet molta gràcia quan he ensopegat amb la tortuga Pelleringa, les taròndries, la tribu dels Karpantes i els estimats Kamàndules i Kokaseka. Fins i tot tenia les il·lustracions al cap, abans i tot de girar la pàgina ja sabia quina vindria. La nostàlgia i una trama embolicada i pensada per divertir, sense cap mena de voluntat de versemblança, m'han fet gaudir de gran com en gaudia de nen. L'únic problema és que, de gran, perceps moltes coses més que no veies en una lectura infantil. La canalla és clarament el públic objectiu del llibre.

Primerament, en Massagran és un personatge carismàtic, enginyós i despreocupat, pensat per caure bé. Però també se'ns dibuixa com un jove molt ben acostumat a ser servit, amb un puntet egocèntric i mimat, fins i tot dèspota, de vegades. Compensa la seva arrogància amb bones dosis d'humor que les situacions que viu ajuden a fomentar. En segon lloc, el primer llibre és molt més blanc, bàsicament és en Massagran sortint-se'n de l'atac de diverses feres salvatges (amb escàs rigor científic, però això no ve al cas). Però al segon volum entra em contacte amb tribus negres, presumiblement africanes, i la seva publicació, a dia d'avui, seria completament inacceptable. En Massagran pateix un gir religiós que no apareix al primer llibre, que el porta a resar i a ser temorós de Déu. Això no tindria importància si, d'alguna manera, no intentés convertir els seus nous amics a la seva religió i maneres de fer, i no el fessin general i rei pràcticament només per ser blanc i espavilat, molt admirat pels seus súbdits. És fàcil imaginar la consideració que es tenia a les ètnies africanes ara fa un segle llarg, però llegit actualment i des d'una perspectiva adulta, patina força. Val a dir que això m'ha espatllat una mica l'experiència lectora, ja que estava xalant d'allò més de la història i dels records que en tenia, però he arrufat el nas més d'un cop. Precisament, perquè penso que Massagran encara té corda per enganxar a la lectura a moltes generacions, convindria fer-ne lectures acompanyades per explicar que la mentalitat ha canviat força des que va ser escrit el llibre. O hauria d'haver canviat, si més no.

Impressió general: @@@