Autoria: Edward Carey
Editorial, any: Blackie Books, 2024
Títol original, idioma, any: Heap House - The Iremonger Trilogy, anglès, 2013
Gènere: Fantasia
Traducció: Elena Martí
Número de pàgines: 390
Llegit en: Català

El pom de porta de la tia Rosamund s'ha perdut, i això està revolucionant Heap House, la immensa mansió que habita la família Iremonger des de fa moltes generacions, envoltada dels cúmuls d'escombraries de les rodalies de Londres. Ens trobem en plena època victoriana, però la Londres dels Iremonger no és ben bé com la coneixem. Heap House és una casa feta a pedaços provinents de moltíssims altres edificis; laberíntica, fosca i tancada. A les plantes de dalt hi viuen els Iremonger de pura sang, una aristocràcia decadent amb unes normes molt estrictes i una jerarquia familiar ben rígida. A sota d'ells, hi viu el servei, que també són obligatòriament Iremonger, però de branques secundàries de la família. Tots ells, els de dalt i els de baix, veuran estroncada la seva pau per la desaparició del pom de porta. Però tant important és aquest fet? Doncs resulta que quan neix cada Iremonger se li assigna un objecte de naixement que l'ha d'acompanyar tota la vida. El vincle persona-objecte és molt fort, i ningú sap què pot passar si se'n separen. I és que les coses a Heap House no són el que semblen. No t'has de refiar mai de les coses!

Aquesta darrera frase de la sinopsi es pot llegir a la sobrecoberta del llibre i també en una inscripció a la contracoberta. I és que no pot ser més encertada. Els objectes, les coses, de les quals la gran mansió Heap House n'està plena a vessar, no són simple ferralla. Els secrets de Heap House és el primer llibre de la trilogia Iremonger i va esdevenir una bona sorpresa que Blackie el publiqués tant en castellà com en català després de deu anys de la seva publicació original. Les xarxes han contribuït a augmentar-ne la popularitat. Es tracta d'una fantasia urbana però amb una ambientació gòtica i ben fosca. Tot i que no s'hi dona excessiva importància, temporalment ens situem a l'època victoriana, en una Londres amb característiques una mica distòpiques a causa d'aquests cúmuls d'escombraries que aïllen els Iremonger, però que també són la font de la seva fortuna. La història ens l'expliquen dues veus en primera persona que van alternant el comandament. Per una banda, en Clod Iremonger, dels de dalt, un noi malaltís, lligat des del naixement a un tap de banyera universal, que és un cas excepcional capaç de sentir com parlen les coses, i la Lucy Pennant, l'última incorporació al servei de la casa, rescatada d'un orfenat, que s'encarrega de netejar les llars de foc dels pisos superiors. Tots dos personatges es coneixeran, tot i que les normes de la casa en prohibeixen la interacció, però ens expliquen cadascun la seva pròpia versió dels esdeveniments. A través dels seus ulls aprendrem tot el que envolta a la família i coneixerem una corrua de personatges inacabable que viuen a la casa, cadascun en el paper que li toca fer.

La construcció de la història és original i genera interès. Tot el tema dels objectes de naixement és una incògnita que voldrem veure resolta, és clar. També la descripció dels personatges i les diferències entre els pura sang i el servei dona peu a moltes especulacions. I val a dir que es llegeix amb molta agilitat i ganes. Però la pròpia expectativa generada per un inici tan misteriós, fa que a la segona meitat, quan ja estem perfectament situats i comença el que seria "l'acció", paradoxalment el ritme s'alenteixi una mica per excés de descripció. Però també és allà on obtenim la majoria d'explicacions que volem i on hi esdevenen els fets més fantàstics i fins i tot terrorífics. El que sí que és absolutament destacable és l'edició, que inclou il·lustracions del mateix Edward Carey i que ens serveixen per posar cara a molts personatges, encara que no sigui una cara gaire agraciada, en la majoria dels casos. És un llibre que fa goig tenir, també com a objecte. Altres factors interessants, o que almenys a mi m'han cridat l'atenció, és que cada capítol porta el nom d'un objecte de naixement, i ja sabem que en les properes pàgines el seu propietari hi tindrà un paper. A més, els Iremonger són una família amb moltíssimes generacions passades i, amb el temps, han anat desenvolupant un vocabulari propi, i deformant els seus noms per convertir-los en únics i diferents de la resta de mortals. En conjunt és una obra addictiva per les incògnites que dibuixa, força crossover, apta per joves lectors i adults, però que potser falla una mica pel que fa a trama i a resolució. Té dos volums més per rescabalar-se, encara que, tot i deixar pinzellades al final del llibre, no acabo d'imaginar per on continuarà la història. Haurem d'esperar.

Impressió general: @@@ i mitja