Autoria: Clara Dupont-Monod
Editorial, any: Les Hores, 2024
Títol original, idioma, any: S'adapter, francès, 2021
Gènere: Narrativa
Traducció: Marta Marfany
Número de pàgines: 125
Llegit en: Català

La feliç notícia d'un tercer fill, volgut i buscat, pot capgirar la vida d'una família com mai haurien pogut imaginar. Els pares i dos germans, nen i nena, el precedien. Vida a la muntanya, entorn privilegiat i totes les benaurances que pot trobar una personeta que arriba al món. Però el tercer fill és inadaptat. No hi veu, no reacciona, no té to muscular. Amb prou feines hi sent i pot expressar si està content o disgustat. Per la resta, és completament dependent. Com es gestiona un canvi tan radical de la perspectiva vital? L'esperança de vida del nen és molt minsa, però mentre visqui cal tenir cura d'ell totes les hores del dia, cada dia. I ja no pels pares, que saben la responsabilitat que els ha caigut a sobre. Com reaccionen dos nens de 7 i 9 anys davant d'aquest canvi de paradigma? Assistirem a dues maneres diferents d'entomar la nova situació, d'afrontar el sacrifici que una existència així suposa. I encara més enllà, perquè el món no s'atura encara que tot hagi canviat tant. I si en un futur encara hi ha un altre germà?

Glopada de realitat aquest breu llibre de Clara Dupont-Monod. La literatura serveix per explicar el món i és capaç de retratar qualsevol circumstància, però Adaptar-se exposa un tema sense edulcorants que, fins ara, no m'havia trobat en format ficció. Parlar sobre una discapacitat total en nens, de malalties que pràcticament fan inviable la vida, no pot ser agradable, no és atractiu, però algú ho ha de fer. I si no és atractiu és perquè allò que ens remou més per dins és el que volem ben lluny, el que no voldríem patir mai de la vida. Però que no ho vulguem veure ni viure, no vol dir que no passi, i que no hi hagi famílies que hagin hagut de passar per un tràngol així. A Adaptar-se el germà gran opta pel camí de la tendresa, de fer-se responsable de la criatura desvalguda i tenir-ne cura més que ningú, fins al punt de sacrificar tot el seu desenvolupament social i consagrar-se com a cuidador del petit. La germana mitjana, per contra, pren la via del rebuig, la del lament perquè aquella presència pràcticament inert condiciona el seu present i el seu futur. Dues perspectives contraposades, cap d'elles criticable, i totes dues molt versemblants i descrites amb molt de detall. Ells dos, el germà gran i la germana mitjana, protagonitzen les dues primeres parts del llibre. Els pares, en aquesta història, només hi juguen un paper testimonial, l'autora no focalitza el relat en ells. El llibre compta encara amb una tercera part per reblar el clau. En un futur proper, quan el nen ja no hi és, la parella té un altre fill, amb tota la por que fa aquest pas. L'interès se centra, llavors, en com reaccionen els dos germans davant de la nova situació.

No és el tema central, però l'autora també explora les dificultats administratives i burocràtiques de tenir un fill amb aquesta discapacitat. Com de difícil és trobar centres que en tingui cura i li donin l'atenció que els cal, perquè afrontar aquesta situació és molt difícil per les famílies, sense cap ajuda professional. La narració és molt detallada i fins i tot poètica, molt descriptiva. Aprofundeix moltíssim en la psicologia dels dos joves protagonistes, explica la seva adaptació desigual al seu germanet dependent. Molt important com descriu com els afecta en el seu propi desenvolupament personal i també com els afectarà en el seu futur. Com es pot imaginar, és un llibre per llegir amb el cor encongit de principi a fi, per patir i vessar més d'una llàgrima. És inevitable pensar, davant de dues reaccions tan contraposades, en com reaccionaríem nosaltres mateixos davant d'una situació així. I això ens fa por, i ens fa sentir malament perquè no sabem què és el correcte, ni què cal fer. Perquè no hi ha una sortida perfecta a un daltabaix així, no hi ha manera de sortir-ne indemne.

Amb tot això que n'estic dient, ja podeu imaginar que m'ha semblat un llibre molt ben fet i que aconsegueix allò que busca. Malauradament, amb mi no ha funcionat, cosa que em fa sentir una mica insensible. Trobo que tracta el tema amb molta cura i des de diversos angles, sense maquillatges, sense estalviar-nos cap reflexió. Ho té tot per no deixar-te indiferent, però potser pel llenguatge poètic, potser perquè no m'he sentit còmode pensant en tot plegat, la lectura se m'ha fet feixuga. He de dir que m'he sentit més interpel·lat per la postura de la germana mitjana que per la bonhomia del germà gran. La tercera part suposa un contrapunt força interessant, això sí. Estic segur que el llibre pot encantar i deixar molt tovets a moltíssims lectors, però no ha estat el meu cas.

Impressió general: @@
Exemplar gentilesa de Les Hores.