Autoria: Clara Dupont-Monod
Editorial, any: Club Victòria (Viena Edicions), 2022 (tercera edició, primera al 2021)
Títol original, idioma, any: Sens and Sensibility, anglès, 1811
Gènere: Narrativa
Traducció: Xavier Pàmies
Número de pàgines: 401
Llegit en: Català

La senyora Dashwood i les seves tres filles es troben en dificultats. La mort sobtada del senyor Dashwood ha deixat com a hereu en John, el fill gran que va tenir amb una altra dona. En John sempre ha mantingut una bona relació amb les seves germanastres, però tot i rebre l'encàrrec explícit del seu difunt pare de no deixar-les a l'estacada, per la influència de la seva dona Fanny els acaba proveint molt menys del que seria desitjable. Sort en tenen de la generositat d'altres parents i amics per poder tirar endavant i establir-se en una casa de camp a la propietat dels Middleton. Les dues germanes grans ja tenen edat de festejar, de manera que caldrà buscar-los el partit més profitós per assegurar-los un bona renda per no passar penes. Les germanes Elinor i Marianne s'estimen moltíssim, però no poden ser més diferents. L'Elinor és l'encarnació de la prudència, del seny, sempre s'ho pensa tot dos cops. La Marianne, més jove, és impulsiva i intensa, arrauxada. Les seves reaccions seran del tot diferent quan la mala fortuna les porta a experimentar desenganys semblants.

Amb aquest títol s'estrenava la popular col·lecció Club Victòria de Viena Edicions el 2021, que a dia d'avui ja ha publicat quatre obres majors de Jane Austen. Fins ara, jo només havia llegit Orgull i prejudici, així que em queda molt per conèixer de l'autora, però sí que constato que el retrat que fa de la petita burgesia és digne d'estudi. Sovint catalogada com a escriptora de novel·les romàntiques, a Seny i sentiment tenim, efectivament, dues germanes que pateixen per amor, cadascuna a la seva manera, però també hi tenim unes famílies que viuen permanentment amb la calculadora a la mà i que mesuren els possibles enllaços segons la renda que els quedara per viure, i si bé l'Elinor i la Marianne representen maneres contraposades d'entomar la vida, també tindrem personatges que es conformen amb poc i pensen que ja se'n sortiran, i d'altres que es neguen a permetre un matrimoni perquè la família no n'obtindrà prou a canvi. La narració es construeix a base de visites i estades dels uns a casa dels altres, d'àpats de molts comensals i balls. Un procedir de la societat adinerada que era la tònica de l'època, si ens hem de guiar per les novel·les. A partir d'aquesta aparent frivolitat, descobrim les normes i codis socials que s'havien de respectar per no ser titllat de mal educat o brusc, i moltes reflexions sobre els diners, les comoditats i les maneres de viure. S'estableix també una interessant discussió sobre si l'amor és necessari en un matrimoni, o si s'ha de mirar, sobretot, que el resultat econòmic sigui favorable. I si l'amor es té en compte, encara si s'hi arriba de cop o es pot anar adquirint al llarg del temps, i fins i tot es debat si una diferència d'edat molt gran és convenient o no.

En definitiva, Jane Austen és molt més del que sempre ens havien fet creure. M'agrada conèixer com eren aquestes relacions entre la petita burgesia, encara que ens estranyi des d'una perspectiva actual. Hi ha un punt de crítica en les paraules d'Austen, tot i que s'ocupa només d'aquest extracte social: el servei, per exemple, hi apareix de manera testimonial i sense cap paper gaire rellevant. Entre els diversos personatges que hi surten, en tenim de tota mena, i també podem observar què es valorava favorablement a l'època i què no, encara que no totes les històries que s'hi expliquen són com sembla d'inici, però tothom acaba rebent el què es mereix. L'Elinor, que constitueix l'eix central del llibre, és un personatge tan assenyat que no permet un joc tan irònic i trapella com el que tenien el Senyor Darcy i l'Elizabeth Bennet a Orgull i prejudici, el seu capteniment fa que tota la novel·la tingui un to més contingut i no tan expansiu, però és un personatge que es fa estimar. La Marianne, en canvi, és un personatge més intens que pateix per amor i això la porta a comportar-se de maneres una mica impròpies per una senyoreta de l'època, actes tan indignes com fer un lleig a una visita o no assistir a un àpat al qual ha estat convidada. Terrible. Faig broma, però la diferència entre les dues germanes aconsegueix ser molt evident, i a jutjar per com evolucionen, sembla clara la lliçó que Jane Austen ens vol donar. Si he de triar, potser em quedaria amb Orgull i prejudici perquè em va semblar més fresc i divertit, Austen es va deixar anar una mica més a la seva segona novel·la llarga, però també he gaudit molt de Seny i sentiment, que trobo que toca temes interessants i insisteix molt amb els càlculs econòmics, cosa que demostra que era tema de conversa habitual ja en aquella època.

Impressió general: @@@@