Autoria: Edoardo De Angelis i Sandro Veronesi
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2024
Títol original, idioma, any: Comandante, italià, 2023
Gènere: Narrativa
Traducció: Pau Vidal
Número de pàgines: 178
Llegit en: Català

El 28 de setembre de 1940 un submarí de l'exercit italià surt de La Spezia rumb a l'Atlàntic. Una cinquantena d'homes, liderats per Salvatore Todaro, marxen a la guerra amb una missió que només el comandant sap. Todaro, que va patir una fractura a la columna en uns exercicis, ha de portar una cotilla metàl·lica i pateix un dolor lacerant a l'esquena, però res impedirà que serveixi al seu país. El Capellini avança pel Mediterrani i passa amb dificultats l'Estret de Gibraltar. Però un cop a l'Atlàntic comença el risc real. Una topada amb un vaixell suposadament neutral acaba en victòria pels de Todaro. L'èxit, però, no és complet, i l'incident deixa nàufrags que malden per sobreviure. Salvatore Todaro és un home fidel a la seva pàtria i a la jerarquia militar, però també és un llop de mar, i un mariner experimentat no deixaria mai un nàufrag a l'estacada. El comandant sap que contradiu les ordres rebudes, i que estan en plena guerra. També sap que l'acció pot tenir conseqüències nefastes per a ell. Però el seu honor el fa prestar ajuda als qui, sens dubte, són enemics seus. Passi el que passi.

Aquesta és una història real. Edoardo De Angelis i Sandro Veronesi van forjar la seva amistat en un grup de suport a les víctimes del Mediterrani, cap al 2018. Indignats pels immigrants que el seu país deixava morir al mar, van voler fer alguna cosa al respecte, i per casualitat van descobrir la història de Salvatore Todaro. De Angelis, que és guionista i director, va proposar a Veronesi fer-ne una pel·lícula, i es van posar a treballar plegats. L'escriptor va convèncer el cineasta que també en podien escriure un llibre, i el resultat és aquest Comandant. I és un bon nom, perquè el protagonista d'aquesta història és d'aquells que no s'obliden fàcilment. El que va fer Salvatore Todaro aquell 1940 és poc menys que un miracle, i en el llibre se'ns presenta com un home noble, admirat i idolatrat pels seus homes, i digne de tota condecoració possible. Els autors han novel·lat aquells fets, evidentment, però si ens hem de guiar per com el retraten, qualsevol de nosaltres el voldria tenir com a amic. En només 178 pàgines tenim la seqüència dels esdeveniments, que bàsicament es redueixen al que deia a la sinopsi: el comandant d'un submarí feixista rescata els supervivents d'una embarcació que ell mateix ha ordenat enfonsar, i els porta a un port segur. La manera d'explicar-ho, però, és fragmentària. Cada capítol porta el nom d'un personatge, de manera que tenim una cronologia, però explicada en primera persona per moltes veus. Cap canvi de perspectiva ens impedeix seguir perfectament la història. Just al contrari, ens permet tenir una visió més àmplia i conèixer moltes sensibilitats diferents. Tenim personatges de tota mena, cadascun amb les seves preocupacions i els seus neguits. Però tots fidels a un Todaro que és guia i refugi per tots ells.

En el llibre es retrata la dura vida a bord d'un submarí, especialment quan la tripulació augmenta de manera sobtada i l'espai escasseja. Diversos personatges expliquen la seva experiència per retratar l'angoixa, la claustrofòbia i la duresa de la vida sota el mar. I la diversitat de veus ens porta també una de les altres característiques del llibre. Dins el submarí hi viatgen italians de tots els racons del país, cadascú amb la seva pròpia llengua. Moltes de les llengües dels territoris italians són tan diferents que els seus parlants no s'entenen entre ells. Aquesta riquesa està representada i destacada en el text, de les diferents llengües presents a la nau se'n parla força. I per traslladar això al català, el traductor Pau Vidal ha hagut de fer una feina molt notable, per mi molt reeixida. De lectura obligatòria la seva nota inicial, com també la introducció de Sandro Veronesi. El conjunt és un llibre preciós, entranyable, d'aquells que et toca la fibra de diverses maneres. Els autors et fan oblidar que els protagonistes són del bàndol feixista, no sé si aquí hi ha cert blanquejament, però és que són tan humans, cadascun amb les seves cabòries, les seves creences i el seu tarannà. És fàcil fer-te'ls teus, estimar-te'ls. És una narració que avança ràpid, a capítols curts, i que se't va fincant a la butxaca. La història, certament, és digna de pel·lícula, increïble i molt interessant. I la solvència dels dos autors, tant pel que fa a l'estructura, com per despertar-nos les emocions, és molt destacable. És d'aquells llibres que no tens gaire por de recomanar, perquè s'ha de ser molt insensible perquè no et toqui una mica el cor i, a més, és molt agradable i àgil de llegir. Ho té tot per a un ventall amplíssim de lectors. A mi m'ha conquistat, francament.

Impressió general: @@@@