Autor: Ricard Efa
Editorial, any: Mai Més, 2024
Gènere: Ciència Ficció
Número de pàgines: 306
Llegit en: Català

Atenció, si no has llegit el primer llibre de Stella Signata, és millor que no llegeixis la sinopsi que comença aquí sota. Conté spoilers.

El planeta Partios acaba de ser ocupat per la Flota, com la majoria dels confins. És el nucli del coneixement de tot el sistema solar, però les armes dels militars poden subjugar qualsevol enginy. Els partians estan sorpresos amb l'actitud de la Flota, però presentaran batalla. També trobarem altres focus de resistència al poder absolut que vol imposar el ara ja general Monte Pannerian. La mater Weisser crida a la revolta davant de l'amenaça, i també els fidels de la capitana Bientöt-Garo Messira, originals de la base Pris IV, que també ha estat conquerida per la Flota. Però cap d'ells pot imaginar l'objectiu real de Pannerian, que va molt més enllà de conquerir tots els pobles dels confins: es planteja ser el primer home que travessa la Volta i descobreix què hi ha més enllà. En el seu estat mental cada cop més alterat, pensa que a l'altre cantó podrà recuperar la seva filla Tal·la, morta en un accident no gaire temps enrere. Però per aconseguir-ho li caldrà molta ciència i alguna cosa més. Haurà de superar l'éter, i només hi ha una persona que ha demostrat una connexió gairebé mística amb aquesta substància que ho envolta tot: Baran Aion.

Des de sempre fins a l'infinit comença allà on va acabar Els confins i la tenebra, el primer volum d'aquesta sèrie de 6 llibres que conformaran el mega-projecte Stella Signata de Ricard Efa. Coneixem un altre dels planetes dels confins, allà on el poder militar fa una altra mostra de la seva força. També la mater Nikölha Weisser rep les pressions per posar-se del cantó de la Flota. Però els confins responen a l'alçament militar i s'organitza la resistència, o diverses resistències. Si en el primer volum hi havia un gran esforç de descripció de l'univers en el que ens trobem, aquí perfilem molt més els personatges principals, a alguns d'ells els veiem les costures i d'altres fan un pas endavant. També sabrem moltes coses més sobre la cadet Baran Aion, tot i que segur que encara ens ha de sorprendre molt més. Però potser el que ens genera més dubtes o curiositat són uns personatges que fins ara han tingut un paper molt secundari, pràcticament només presencial. És fàcil passar-los per alt durant gairebé la totalitat dels dos primers llibres, però previsiblement tindran molta més rellevància en entregues posteriors, perquè la trama deriva cap allà on ells tenen molt a dir-nos.

Com és comprensible, no vull posar noms ni donar pistes excessives sobre qui fa què en aquest segon llibre, perquè és una història que fa bo d'anar descobrint. Això complica parlar-ne, però també és bo que cadascú es pugui construir les seves pròpies idees i teoritzar per donar explicació a alguns fets que encara coneixem de manera difosa. Com que sabem que la trama de Stella Signata ja està pensada fins al final, tot el que passa a Des de sempre fins a l'infinit té sentit i va lligant, encara que de vegades es pugui fer estrany que alguns dels personatges que no semblen dels principals, acumulin tantes pàgines. Penso, per exemple, en Bientöt-Garo Messira, que és potser un caràcter que, en principi, em genera poc interès, però que ja es veu que l'autor li té estima, i a més penso que deu ser dels preferits d'altres lectors. Això sí, al fil que protagonitza no paren de passar-hi coses! En conjunt, aquest segon volum es pot permetre centrar-se més en la trama i deixar de banda la construcció de món, perquè ja hi estem familiaritzats. Hi ha també descripcions detallades, però no tantes com al primer, i hi ha més diàleg, cosa que agilitza la lectura. A les referències que ja vaig citar a la ressenya anterior, hi sumo ara la d'El joc d'Ender, pel que fa a la instrucció dels cadets de la Flota, que m'havia passat per alt. Continua sent una història trepidant, amb moltes incògnites per descobrir i amb molts recursos narratius que donen diversitat i versemblança a personatges d'orígens diferents. Aquest segon llibre, a més, acaba en un punt força àlgid i ple d'incertesa, de manera que et porta irremeiablement al tercer, pel qual haurem d'esperar encara uns mesos. Però esperarem, i tant. De moment val la pena fer-ho, la història manté de sobres el nivell d'intriga per mantenir-te enganxat a la lectura.

Impressió general: @@@ i mitja
Exemplar gentilesa de Mai Més.