Editorial, any: Mai Més, 2024
Gènere: Ciència Ficció
Número de pàgines: 280
Llegit en: Català
Els confins fa dos mil anys que viuen en pau. La Flota s'encarrega de mantenir-la, sota el govern del Consens. Però aquesta estranya harmonia té els dies comptats. Hi ha qui prefereix dominar mitjançant la força. I al cap i a la fi, qui hi a darrere el Consens? Ningú no ho sap. Ha arribat l'hora de la Flota. Però l'almirall Monte Pannerian no compta amb l'aparició de la jove Baran Aion, una cadet expulsada de la instrucció, acusada d'haver matat una companya. La Baran no és com la resta, i tot i que la volen fer passar com a cap de turc i excusa per iniciar la guerra, amaga unes capacitats que ningú no podia preveure, ni tan sols la mater Nikölha Weisser, encarregada de mantenir la memòria. La persecució de la noia deixarà un regueró de sang i involucrarà a molts habitants dels confins que ni tan sols saben què tenen entre mans. Però Pannerian i els seus aliats saben que Baran Aion té la clau per assolir a uns objectius encara molt més ambiciosos que la subjugació dels confins.
Per fi tenim disponibles els dos primers llibres de la sèrie Stella Signata, del sabadellenc Ricard Efa. I dic per fi, perquè es tracta d'una publicació molt ambiciosa que l'editorial Mai Més va anunciar ja fa més d'un any. L'ocasió ho mereix: es tracta d'una space opera original en català que comptarà amb sis volums, i no és que puguem dir que en la nostra llengua això passi gaire sovint. La sèrie té molts factors a destacar, miraré d'esmerçar-m'hi més en aquesta ressenya per poder anar més de cara a barraca en les entregues posteriors. Per començar, m'agradaria destacar la construcció de món, el Worldbuilding. El món imaginat per Efa és un sistema solar al voltant de l'estrella Deia, encapsulat per la Volta, i amb una gran nebulosa que anomenen la Tenebra, que serveix per atemorir els nens amb velles històries. Els confins consten de diversos planetes més o menys especialitzats, i bona part dels elements galàctics que se solen trobar en obres d'aquest tipus. Potser hauria estat bé incloure un mapa dels confins, per poder-nos situar entre els diferents escenaris, però hi ha un gran esforç per descriure els planetes, les estacions espacials, les naus, i també els costums, les llengües i la diversitat dels habitants dels confins, l'esforç propi d'una obra que està escrita per perdurar en l'imaginari dels aficionats del gènere.
També s'hauria pogut incloure un llistat de personatges o un arbre genealògic, ja que en surten una bona colla. Aquí, a més, tenim una altra de les característiques d'Stella Signata: l'estructura. Cada capítol porta el nom d'un personatge i mentre dura centrem l'atenció sobre aquest protagonista, sempre en tercera persona, però la càmera l'apunta a ell. I malgrat aquest protagonisme tan coral, que succeeix en llocs molt allunyats, la història avança sense problemes perquè sempre hi ha el context necessari perquè sapiguem com evolucionen els fets. Per entendre'ns, és una estratègia semblant a la que fa servir George RR Martin a Cançó de Gel i Foc. I igual que passa amb ell, que un personatge doni nom a capítols no vol dir necessàriament que li haguem d'agafar gaire afecte...
Els confins i la tenebra és un llibre introductori, cal presentar tots els personatges, descriure el món, els escenaris, anar situant peces. Però no es queda en això, ja que hi ha acció de seguida. Ens trobem davant d'un aixecament militar en tota regla, la Flota busca la dominació després de vint segles de pau. I quan no hi ha motius per a la guerra, sempre es poden inventar. Els objectius de l'aixecament, però, són una mica borrosos i els anirem definint amb el pas de les pàgines, tot i que queda molt per saber. Conspiracions, persecucions, matances, interessos econòmics i un munt d'elements capaços de fer interessant una trama. També hi ha la part mística, encarnada per la Custòdia i la mater Weisser, i el misteriós govern del Consens, que ningú sap qui el forma ni on es troba. I, naturalment, tenim la nostra escollida, la cadet Baran Aion, que com a bona "the one" que és, no té ni idea de què li passa, ni per què li passa. A destacar l'important protagonisme femení d'aquesta història, de fet està molt repartit. A més, sense donar explicacions innecessàries, trobem exemples que transcendeixen la família tradicional, cosa que és molt d'agrair especialment en obres de gènere fantàstic, en les que sovint encara hi ha molt biaix de gènere.
Com a únics advertiments, que no són necessàriament una crítica, cal saber que el llibre és força descriptiu i hi ha molt context per posar-nos en situació. Com deia més amunt, també és normal, perquè és un univers totalment nou en el que hem d'aprendre a situar-nos. És esperable que les entregues posteriors siguin més fluïdes en aquest sentit, perquè ja tenim totes les cartes sobre la taula. També, com és lògic, pot ser que alguns fils ens interessin més que d'altres, però tot va lligant. Per la resta, quina història! Quina imaginació i quina construcció. Se li noten les influències, a banda de la que deia de Joc de Trons, hi he vist traces de Dune i diàlegs propis de Fundació, però en una narració actual que té en compte el seu lector objectiu, que és el d'ara, i amb un estil propi molt personal Algunes de les descripcions se m'han fet una mica denses i les trobava excessives, però no hi ha capítol que no ens enduguem alguna sorpresa o que no hi passi algun fet destacable. És d'aquests llibres que enganxen, perquè la pròpia trama et va empenyent endavant. És una lectura complexa, molt treballada, que probablement requereix cert bagatge en ciència ficció. Pot ser que això l'allunyi una mica del lector més generalista. Però té un mèrit molt gran, i molta importància, haver iniciat aquest projecte, tant per part de l'autor com de l'editorial. Demostra que també es pot pensar en gran aquí, a Catalunya, i escriure una una història magna de més d'un miler mig de pàgines en català. Si té la sort que el tradueixin a l'anglès, se'n parlarà i molt. Anirem creuant els dits.
Impressió general: @@@ i mitja.
L'exemplar és una gentilesa de l'editorial Mai Més.
0 Comentaris