Editorial, any: Raig Verd, 2024
Títol original, idioma, any: City of Illusions , anglès, 1967
Gènere: Ciència Ficció
Traducció: Blanca Busquets
Número de pàgines: 314
Llegit en: Català

Amb aquest llibre Ursula K. Le Guin tancava la primera trilogia del Cicle de Hainish, la seva sèrie de llibres de ciència ficció. Tot i ser una història independent, és molt recomanable llegir-lo després de Planeta d'Exili. Com a lector, i suposo que no soc l'únic, adoro trobar referències a llibres anteriors i aquí el nexe d'unió és força evident. El viatge d'en Falk a la recerca de la seva identitat és una novel·la que barreja gèneres, tenim aventures i ciència ficció, tot plegat emmarcat en un futur distòpic. El nostre escenari aquest cop és la Terra, però en un temps llunyà després d'una suposada guerra que va acabar amb la Lliga de Tots els Mons, i que va deixar els planetes incomunicats i desposseïts de la tecnologia que els permetia viatjar a la velocitat de la llum i comunicar-se instantàniament a llargues distàncies. Però la història sempre l'escriuen els vencedors. Quan la realitat coneguda es fonamenta en mentides, recuperar la memòria ha de ser una prioritat. Le Guin ens va plantant idees al cap durant tot el llibre per generar-nos dubte, també és feina del lector detectar si allò que se'ns explica és cert o són només il·lusions. La reflexió està servida i potser només se li pot retreure que a estones s'hi recrea molt després de passar per una primera meitat plena d'acció en un un camí amb moltes penúries. Però com sempre, els plantejaments de l'autora resulten molt estimulants.
Si El món de Rocannon i Planeta d'Exili eren obres primerenques en les que l'autora deixava anar pinzellades del que acabaria sent la seva bibliografia, a La ciutat de les il·lusions ja la tenim en plena forma i, pel meu gust, aquest llibre s'apropa molt al que trobem a La mà esquerra de la foscor. El nivell de reflexió és més elevat, ens descriu un viatge iniciàtic per recuperar la memòria, i pel camí ens va mostrant diverses formes d'organització humana, forçades per la situació de dominació que exerceixen els Shing, però que permet parlar de creences, de costums i de maneres d'autogestió. Ens parla de mentida, de mantenir el poder a tota costa, però no des de la força sinó més aviat des de la por i des del control de la informació. A més, introdueix alguns elements tecnològics que m'han sorprès per ser que el llibre va ser publicat l'any 1967. Personalment, situo aquest volum entre les meves obres preferides de l'autora. Si els dos primers, Rocannon i Exili, em va agradar llegir-los per conèixer d'on surten les seves grans obres, aquí ja l'he gaudit al màxim. Per ser perepunyetes, potser reduiria unes quantes voltes que dona al voltant d'alguns temes, per agilitzar la lectura. Res inusual en els seus llibres, sempre hi ha alguna part que s'allarga. Però se l'ha d'estimar igualment. Sempre estaré agraït d'haver pogut descobrir aquesta autora i poder-la llegir en edicions excel·lents i noves traduccions extraordinàries. Quina sort ser lector en català avui en dia.
Impressió general: @@@@
0 Comentaris