Autoria: Ethel Lina White
Editorial, any: Biblioteca Clandestina, 2024
Títol original, idioma, any: The Wheel Spins, anglès, 1936
Gènere: Intriga
Traducció: Teresa Solana
Número de pàgines: 322
Llegit en: Català

Són joves, tenen diners i no s'estan de res. I són tan escandalosos i molestos, que fins i tot l'Iris Carr, que forma part de la colla, a la que ella mateixa anomena "tropa", decideix no tornar cap a Anglaterra amb ells i descansar uns dies dels seus amics. Com de cansats en deuen estar els altres hostes de l'hotel! Pocs dies després, però, toca emprendre el viatge de tornada, i per això cal creuar tot Europa en tren. La primera aturada serà Trieste, però per arribar-hi falten moltes hores. Tot i que l'Iris va decidir fer aquest viatge sola, comença a enyorar la companyia, i també casa seva. Per això accepta anar a prendre un te al vagó restaurant amb la Winifred Froy. La senyoreta Froy és una institutriu anglesa que també torna a casa, una dona de mitjana edat, baixeta i sense gaire res interessant, però és millor que res. La sorpresa és que, unes hores després, aquesta nova coneixença desapareix i no hi ha manera de trobar-la. I no tan sols això, sembla que cap altre passatger del tren la coneix o la recorda. No és que s'hagi volatilitzat, és que li asseguren que no ha existit mai! L'Iris, que no suporta que la prenguin per boja, sap molt bé que la Winnie Froy és real i farà qualsevol cosa per demostrar-ho.

Nova publicació de Biblioteca Clandestina, que continua posant sobre les taules de les llibreries catalanes autors i autores oblidats pel temps. Ethel Lina White va ser una escriptora nascuda a Gal·les, popular per les seves novel·les de misteri. A tota màquina era una de les seves obres més coneguda, va ser portada al cinema per Alfred Hitchcock amb el nom de The Lady Vanishes, molt escaient. Ens trobem davant d'un bon misteri: la desaparició d'una persona que només la protagonista ha vist. Al tren hi ha diversos passatgers que haurien d'haver estat testimonis de la presència de Winifred Froy al seu compartiment, o de la trobada amb l'Iris al restaurant, alguns d'ells havien estat també hostes a l'hotel on s'allotjava la jove. Però en ser preguntats, ningú sap res, asseguren que no han vist ningú amb la descripció de la institutriu. La protagonista ha tingut un parell d'indisposicions i alguns dels viatgers les aprofiten com a argument per assegurar que l'Iris només s'ha imaginat la trobada amb la senyoreta Froy. Però ella està convençuda de tenir raó. Per tant, algú menteix. O tots menteixen. I si és així, per què? El resultat és una trama trepidant i contrarellotge, perquè ens trobem en un escenari tancat, un tren, i quan arribin a Trieste no hi haurà manera de controlar qui entra i qui surt del vehicle. Una narració intrigant i un misteri ben enrevessat, que a estones sembla de resolució impossible, i que també té tocs còmics.

Molt en l'estil del gènere negre d'autores com Agatha Christie, és un d'aquells llibres que quan agafa ritme ja no es pot deixar. Aquest ritme, tot s'ha de dir, triga a començar, perquè abans de pujar al tren, que és on es desenvolupa l'acció, l'autora s'allarga una mica amb la prèvia, per mi innecessàriament. Sí que és cert que així ens presenta la protagonista, una noia mimada i egocèntrica, amb un comportament de vegades insuportable, que després evoluciona quan ha de defensar la seva posició. Ethel Lina White sap dosificar la informació i enganxar-nos a la trama després de deixar-nos completament perduts. Quan més desconcertat estàs, gira la truita per on menys t'esperes. És poc important que algunes de les explicacions siguin una mica agafes amb pinces, tot s'accepta en nom de l'enginy i la sorpresa, són recursos habituals de les novel·les de misteri de l'època. En aquest cas podem dir que són els personatges i les seves circumstàncies els que emboliquen la troca, i fàcilment s'hi poden trobar defectes argumentals, però res de tot això espatlla la diversió, que en definitiva és el que es busca en una novel·la de misteri. I com ja he dit altres cops, jo m'ho passo molt bé amb aquestes obres antigues, tan enginyoses i imaginatives, on els embolics tenen solucions rocambolesques, però que aconsegueixen deixar-te ben bocabadat. Per això em declaro fan d'aquesta col·lecció, hi trobo sempre allò que hi busco. Aquest cas tampoc n'ha estat l'excepció.

Impressió general: @@@ i mitja
L'exemplar és una gentilesa de Biblioteca Clandestina