Autoria: Imma Monsó
Editorial, any: Llibres Anagrama, 2024 (segona edició, primera del 2023)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 347
Llegit en: Català

Potser perquè va tenir un pare molt absent, o potser perquè la seva mare la va educar a casa, la Severina va ser una nena solitària que gaudia molt més de la companyia dels llibres que de la gent. Llegia tant que li agafava mal de cap. Ara que els pares ja no hi són, i després d'estudiar magisteri a Girona, amb dinou anys decideix marxar a fer de mestra interina a un poble perdut de la Ribagorça Oriental, amb l'objectiu de ser a prop de la neu i d'interactuar amb tan poca gent com pugui. Efectivament, Dusa és el que buscava, però descobreix que poca gent no és equivalent a privacitat i anonimat. Corre l'any 1962 i tot sembla en pau. Però el franquisme és viu i encara deixa anar fuetades i imposa les seves normes. La nova mestra de Dusa viu aliena a tot això, la política no li interessa. Intenta encaixar amb la seva nova realitat, tot i que no l'entén gaire. Com tampoc entén el poder atractiu d'en Simeó, un home camí dels cinquanta a qui anomenen la Bèstia. Amb ell estableix una relació indefinible que li acabarà d'obrir els ulls a moltes veritats que des de sempre li han ocultat.

La mestra i la Bèstia va guanyar el premi Òmnium a la millor novel·la catalana de l'any 2023, i això sol ser sinònim de qualitat literària. De l'Imma Monsó ja n'havia llegit dos llibres anteriorment, però amb aquest, per mi, fa un pas endavant. Es tracta d'una història de memòria, en sentit ampli. La memòria prodigiosa de la protagonista, els records d'infància, incomprensibles per ella. I també, sobretot, de memòria històrica i reparació. La Severina no entén per què els seus pares davant d'ella sempre parlaven en codi, fent referència a termes religiosos sense gaire sentit. En realitat la protegien, li amagaven una realitat molt dura, la de l'oposició al règim franquista, que s'havia de moure sempre en la clandestinitat i amb peus de plom. I és que una relliscada, o senzillament la denúncia d'algú afí al dictador, et podia dur a la presó o comportar pena de mort. Allà on la Severina hi veia uns pares sovint separats i una mare sobreprotectora, s'hi amagava una història d'amor i patiment, perquè en Román, el pare, era anarquista i tenia molts contactes a la resistència. Tan discrets eren que la seva filla no va entendre mai res, ni sabia tan sols que existia una oposició al règim. La seva candidesa, sumada a les seves escasses habilitats socials, la mantenen en una mena de bombolla i en el seu món interior, regit per unes altres normes, ben excèntriques.

L'estada a Dusa, un poblet fictici de la Ribagorça, li canvia la perspectiva. Aquí tenim la trama de ficció del llibre, però que alhora era realitat de molts pobles petits envoltats de muntanyes: rebien mestres que hi passaven temporades ensenyant a tota la canalla que hi hagués. La Severina es converteix en la mestra de Dusa i té contacte amb les mestres d'altres pobles propers. La seva adaptació al llogaret és difícil, ella està decidida a viure a muntanya, però la gent de poble té la seva pròpia manera d'entendre les relacions i esperen de la mestra que sigui una de les forces vives locals. Però aquesta mestra en concret no vol aquest paper i prefereix fer la seva. A banda d'altres personatges, destaca la Bèstia, que en realitat és un home no especiament atractiu, però que sí que desperta l'interès de les dones, molt educat i sol·lícit, però també ferésteg. La relació que s'estableix entre els dos és especial i marca la nostra protagonista, però com que ens anem movent entre dos temps, la infantesa de la Severina i la seva estada a Dusa amb dinou anys, les interaccions entre ells no són tantes, però sí determinants.

Monsó basteix una història molt ben escrita i amb la doble vessant de l'oposició al règim franquista i la vida en un poble petit dels Pirineus en aquella època. A més, fa l'esforç de reproduir per escrit la parla de la regió, cosa que genera una sensació d'immersió que et fa sentir com si estiguessis allà. Els dos fils estan molt ben trenats i la Severina anirà descobrint al llarg de la novel·la tot allò que li amagaven i que no entenia de petita. Els dos temps, que es van alternant sense una separació gaire clara, perquè en realitat els separen molt pocs anys, aconsegueixen ser interessants per ells mateixos. Reconec que em va costar situar-m'hi i acostumar-me al ritme més aviat lent de la narració, però quan vaig aconseguir entrar-hi el, llibre flueix i retrata molt bé allò que vol explicar. És una obra treballada, ben documentada i amb una protagonista força especial, que sembla una mica exagerada de vegades, però que funciona bé per a la història. Una bona lectura per llegir amb calma i gaudir del viatge en el temps a èpoques fosques del nostre passat.

Impressió general: @@@ i mitja