Autoria: Wajdi Mouawad
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2024
Títol original, idioma, any: Tous des oiseaux, francès, 2018
Gènere: Teatre
Traducció: Cristina Genebat
Número de pàgines: 141
Llegit en: Català

L'amor, el de veritat, aquell que s'ha forjat en una biblioteca, entre llibres, no coneix nacionalitats ni odis entre territoris. L'Eitan i la Wahida s'estimen. Viuen a Nova York, aliens a res que no siguin els seus estudis i la seva vida en comú. Però l'Eitan és jueu i la Wahida és d'origen àrab. No és un problema per a ells, però sí que ho és per la família del noi. El seu pare no accepta l'enllaç: la Wahida no només és jueva, sinó que a més és musulmana. És intolerable. La negativa paterna té les seves conseqüències, ja que l'Eitan viatjarà a Israel a la recerca dels seus orígens. Allà serà víctima d'un atemptat palestí, al pont Allenby, el que uneix Israel i Jordània per sobre del riu Jordà. Amb l'Eitan convalescent i debatent-se entre la vida i la mort, i en mig d'una situació de gran inestabilitat a la regió, la seva família es veu obligada a reunir-se i moltes veritats sortiran a la llum.

El nom de Wajdi Mouawad anirà sempre unit a Ànima, una novel·la impressionant i brutal en tots els aspectes possibles de la paraula, tot i que la novel·la no és el gènere que més ha cultivat. Mouawad és actor i director de teatre, i també escriu les seves obres, com el cas d'aquest Tots ocells. Aquí no hi trobarem les atrocitats explícites d'Ànima, però sí el dolor d'una família i de dos pobles enfrontats en un conflicte etern. És un text molt breu, pensat en tres actes, però que abasta una gran varietat de temes. L'amor i la intransigència de la família per les ferides obertes entre Israel i el món àrab són el motor de la història, en la qual s'hi amaga una gran ironia. Per altra banda tenim l'atemptat palestí que ens fa canviar d'escenari i aporta dramatisme i context a la història. La paraula que em ve al cap tota l'estona és "dolor", que em sembla que és el tema que vol explorar Mouawad, però també l'odi, la rancúnia, i l'absurditat de tot plegat, perquè, en definitiva, parla d'una guerra que enfronta germans i que, probablement, molta gent manté viva per inèrcia i per greuges heretats. Els orígens, les arrels, també són temes de reflexió. Les dues obres de l'autor que he llegit acaben aprofundint en el patiment del poble libanés i les vexacions inhumanes que ha patit. Un etern retorn als seus propis orígens i als traumes, tot i que fa molts anys que viu al Canadà.

Si teniu alguna recança a llegir teatre, per aquest text no heu de patir. La història funcionaria perfectament encara que no tingués aquesta estructura. Tot i que la representació que se n'ha fet al teatre La Biblioteca ha convençut molt al públic, per tant també valia la pena. Al cap i a la fi, Mouawad mira a la cara els seus fantasmes, i els de tanta gent, i exposa la realitat amb cruesa, de manera despullada i sense edulcorar. Si en David, el pare de l'Eitan, s'oposa a l'enllaç amb la Wahida, ho fa taxativament i sense possibilitat de canviar d'opinió. I exposa els seus motius, que són les llavors de l'odi ètnic que es professen jueus i palestins, tot i que els pares del jove viuen a Berlín, lluny d'Israel. Tots ocells s'aproxima al conflicte des de la intimitat, des de casos molt concrets i des d'un grapat de personatges que ens serveixen de representació per entendre les coses a escala molt més gran. Sense escenes macabres com a Ànima, també sap colpejar fort i remoure per dins. I sap transmetre tots els missatges que vol. M'agrada Wajdi Mouawad, és un escriptor diferent que converteix el seu dolor i el seu bagatge vital en bona literatura. Una gran aposta de l'editorial que mereix molts lectors, perquè no deixa mai indiferent.

Impressió general: @@@@