Autoria: Alice B. Sheldon
Editorial, any: Duna Llibres, 2024
Títol original, idioma, any: Houston, Houston, Do You Read?, anglès, 1976
Gènere: Ciència Ficció
Traducció: Ernest Riera
Número de pàgines: 138
Llegit en: Català

Ser astronauta és cosa d'homes. Quina broma seria que deixessin anar a les dones a l'espai. Així pensen els tripulants de la Sunbird, la nau d'exploració solar, el major Norman Davis, el capità Bernhard Geirr i el doctor Orren Lorimer. Però alguna cosa va fallar en la missió, que en el seu moment es va donar per desapareguda. La Sunbird ha reaparegut 300 anys després, i quan per fi ha pogut recuperar la comunicació, totes les naus amb les que estableixen contacte estan tripulades per dones. Els tres homes ho reben amb estranyesa, el món ha canviat molt el temps que ells han estat desapareguts si ara deixen que les dones tripulin vols espacials. Ni s'ho imaginen com ha canviat el món, ja que poc temps després de la seva partida, la Terra va patir una pandèmia molt virulenta que va acabar amb la fertilitat del planeta, la població es va reduir dràsticament i... els homes es van acabar extingint. Ara mateix són els únics homes que queden vius entre la humanitat. Sabran adaptar-se a un món tan diferent del que van deixar enrere?

Alice B. Sheldon va ser una de tantes autores de la història que va haver de fer servir un pseudònim masculí per poder publicar. Com a James Triptree Jr va assolir molta fama com a autor de ciència ficció, tot i que em resulta sorprenent que, amb llibres com aquest, algú pogués creure ni per un segon que es tractava d'un home qui escrivia. Houston, Houston és una utopia femenina que va guanyar el Nebula, l'Hugo i el Jupiter Award, i que té un plantejament molt sorprenent i valent, innovador per la dècada dels 70 del segle passat, quan va ser publicat. Eliminem tots els homes de l'equació de la humanitat, què passaria? Si de sobte n'hi posem tres que venen totalment d'una altra època, com reaccionarien? El resultat podria ser una reflexió analítica, un exercici d'especulació meditat i argumentat, amb més o menys encert, però que resultaria molt interessant. Però Sheldon no va per aquí, tira pel dret. Els tres protagonistes masculins ens resulten desagradables des del minut 1. Masclistes, assetjadors, bavosos, prepotents, tres productes del patriarcat més recalcitrant que actuen sent coneixedors de la seva superioritat com a homes, i la impunitat que això els atorga. Però el món ja no és com ells el coneixen i la resposta que reben tampoc no serà com s'esperen. La postura davant del conflicte ens queda molt clara. Les solucions científiques que proposa l'autora pel context que crea m'han semblat imaginatives i prou descrites, tot i que la ciència no és gens embafadora pel que podria ser, ja que la nova situació de la humanitat requeriria, sens dubte, de molta ciència per sostenir-se. Però es tracta d'un text breu, un relat llarg sense capítols, que se centra exclusivament en allò que vol transmetre, sense marxar (gaire) per les branques.

Es pot culpar Alice B. Sheldon de la imatge tan desagradable dels homes que descriu en aquest llibre? No, no ho crec. Potser és exagerada, sobretot tenint en compte que són uns homes que, de sobte, es troben 300 anys en el futur i això els hauria de mantenir en xoc durant molt temps, i de seguida comencen a actuar... com a homes. Els tres personatges se m'han fet molt desagradables, el seu comportament és censurable. A més, ens trobem tres perfils diferents, un d'ells ultrareligiós, l'altre un predador de manual, i el tercer la imatge de la sensatesa per fora, però per dins igual de cràpula que els altres dos. No encaixen en la nova humanitat, en la que les dones han aconseguit obrir-se camí malgrat que han hagut de partir de molt avall, perquè l'omnipresència dels homes en tota posició de rellevància els barrava el pas per evolucionar. Ara és una humanitat diferent, organitzativament i també de tarannà. Però han prosperat, això ens ho deixa molt clar l'autora. Tot plegat és un exercici curiós que es podria haver desenvolupat molt més, però que posa un mirall davant dels homes, i la imatge que ens retorna no pot agradar-nos. En comptes d'alçar la veu amb un #NotAllMen jo prefereixo abaixar la vista i assumir que ens ho mereixem, perquè un retrat que sembla tan exagerat no dista tant de la realitat. Houston, Houston, ens rebeu? obre la porta també a un futur en el que les dones tenen un paper molt més preponderant del que se'ls ha permès mai i demostra la seva capacitat d'adaptació i resiliència. Com deia, una utopia que no és perfecte, i que costa de mantenir, però en la que els homes de cromanyó ja no hi tenen lloc. Tot i les ganes d'atonyinar els tres mascles de l'obra que m'ha generat, m'ha agradat força i tinc ganes de conèixer més coses de l'obra de Sheldon. Em consta que l'any vinent podré fer-ho, també en català.

Impressió general: @@@ i mitja
L'exemplar és gentilesa de Duna Llibres.