Autoria: Judith Butler
Editorial, any: Tigre de Paper, 2024
Títol original, idioma, any: Who's Afraid of Gender?, anglès, 2024
Gènere: Assaig
Traducció: Lola Fígols
Número de pàgines: 296
Llegit en: Català

El gènere, o la teoria del gènere, és un dels temes més controvertits dels darrers temps, per la quantitat de debat que genera, però sobretot per l'agror i la virulència de les postures enfrontades. Judith Butler, autori que es defineix com a no-binària, no escriu un assaig analitzant les dues perspectives, naturalment és part en aquest text i intenta desmuntar els arguments dels qui estan en contra de les persones que no s'identifiquen amb cap dels dos gèneres tradicionals, començant per defensar el dret a l'existència d'aquestes persones, cosa que neguen diversos col·lectius: des de les proclames del Vaticà i diverses organitzacions internacionals afins a la dreta extrema, fins a les feministes transexcloents, que coneixem amb les sigles angleses TERF, que per defensar els drets de les dones, neguen aquests mateixos drets a les que no ho són de naixement. L'argumentació i les dades que aporta Butler són detallades i plenes de sentit, i les basa en aproximacions filosòfiques i científiques. Hi ha discursos fàcils de desmuntar, però més difícil és convèncer qui considera que el tema del gènere és tan sols una ideologia que posa en risc la vida tal com la coneixíem.

Tenia ganes de llegir alguna cosa de Judith Butler perquè és reconegudi com una de les veus més preclares dels últims temps en matèria de feminismes i teoria del gènere. En aquest conjunt d'assajos desplega tota la seva argumentació i ajuda a entendre molt millor per què s'aixequen tantes veus contra les persones no-binàries. La primera oposició és d'origen religiós. Les persones que no s'identifiquen amb el sexe amb el que van néixer, van en contra dels designis de Déu, pretenen canviar allò que els ha estat donat. Aquesta es desmunta una mica sola. Però diferent és quan els governs legislen en contra dels drets sanitaris i psicològics de les persones trans-gènere, a instàncies, és clar, dels poders religiosos. Butler parla de noms propis, i se centra molt en l'administració Trump. Les postures de dreta extrema volen reduir el gènere a una ideologia, no a una realitat. Per exemple, Trump volia legislar perquè el gènere es reduís al sexe segons els atributs sexuals rebuts en néixer, de tal manera que les lleis només s'aplicarien a homes i dones de bressol. Qualsevol altra variant quedaria fora de la legislació, de tal manera que la llei no l'empararia, i això atorga carta blanca per disriminar-los. No se'n va sortir.

Més complex encara és quan els extrems es toquen. Les TERF són feministes radicals que lluiten només pels drets de les dones de naixement. No accepten que algú pot néixer amb atributs sexuals masculins, però identificar-se com a dona, de manera que neguen qualsevol solidaritat amb aquest col·lectiu i l'exclouen de les seves lluites. Es fan anomenar "feministes crítiques amb el gènere", però segons Butler acaben sent còmplices de les postures de dreta extrema. L'autori abasta molts altres temes, com la censura en l'ensenyament, ja que molts governs conservadors volen excloure qualsevol referència al gènere o a la preferència sexual dels plans d'estudi, com si parlar d'homosexualitat als alumnes pogués fer que es convertissin en homosexuals. I també relaciona les lluites del col·lectiu lgtbiqa+ amb moltes d'altres i té en compte la interseccionalitat dels grups discriminats. Si cauen les lleis que protegeixen les identitats de gènere, és molt probable que les del feminisme, racials i d'altres vagin darrere.

És complicat resumir en una ressenya que no quedi excessivament llarga, tot el que explica Butler en aquest llibre. El seu punt de vista és realment interessant, obre força els ulls, tot i que he de reconèixer que el seu nivell de reflexió m'ha superat, i el més probable és que no hagi pogut arribar al fons de les qüestions que elli desgrana. Uns dies després de la lectura, i repassant les notes, veig que m'he quedat amb unes quantes idees que són les que he intentat exposar aquí, però amb prou feines frego la superfície. Judith Butler aprofundeix tant que em sentia derrotat, no podia seguir-la. Probablement és l'assaig més complex al que m'he enfrontat mai, i temo que no n'he sortit del tot ben parat. Interessant, revelador, fins allà on he arribat. Però dens i detallat fins a punts difícils d'assolir. Per a mi, si més no. El llibre té fases en què és pura filosofia, i també parla de biologia sobretot pel que fa al sexe biològic. En aquest punt hi he trobat a faltar una aproximació cromosòmica, cosa que em fa pensar que podria ser interessant saber si a nivell genètic hi ha claus per entendre per què hi ha persones que no s'identifiquen amb el sexe de naixement. Una última idea que m'ha sorprès és que, segons Butler, hi ha estudis que demostren que el binarisme sexual no és consistent i que seria millor parlar d'una gradació, el que entre el blanc i el negre seria una escala de grisos. Molt interessant, són temes en els que ciència i filosofia es troben. Personalment, el llibre m'ha fet suar, com deia, el sentiment de derrota és important i no podria dir que n'he gaudit, però sí que he après. No tinc bagatge per discutir-li (gairebé) res a l'autori, però segur que hi ha qui sí que pot fer-ho, i tant si percebeu aquesta qüestió com ella, com si no, és un text que val la pena conèixer i tenir en compte.

Impressió general: @@
L'exemplar és una gentilesa de Tigre de Paper.