Autoria: Sven Holm
Editorial, any: Obscura Editorial, 2024
Títol original, idioma, any: Termush, Altanterhavskysten, danès, 1967
Gènere: Ciència Ficció
Traducció: Maria Rosich
Número de pàgines: 135
Llegit en: Català

Rere les portes de l'Hotel Termush estan segurs. Han passat temps als refugis, ha estat dur, però ara ja poden sortir i allotjar-se a l'hotel. Sortir a l'exterior no, és clar, encara és massa perillós. Però pel que poden veure, el món està sorprenentment poc canviat, molt menys del que esperaries després d'un cataclisme nuclear. Les mesures de seguretat són estrictes, ningú pot anar per lliure en un entorn tan controlat. Però ja ho sabien quan es van apuntar al programa de protecció en previsió del que ha passat finalment. Un programa, és clar, al què només hi podien accedir els rics. Tenen assegurada la seva subsistència fins que les condicions a l'exterior s'estabilitzin. Hi ha un equip d'exploració que envia informació a l'hotel. Però aquesta informació no sempre és compartida per part de la direcció. Els hostes estan inquiets, reclamen que se'ls informi, proposen mesures per millorar la convivència. Però senten que la direcció els amaga cada cop més coses. Ens ho explica el nostre protagonista sense nom, que cada dia desconfia més. Potser l''Hotel Termush no és el refugi de les elits que esperaven.

Aquesta obra és un clàssic de la ciència ficció danesa que, com em sol passar, no coneixia fins que Obscura el va publicar. Després de la Segona Guerra Mundial, la por pel poder destructiu de l'armament atòmic es va traslladar també a la literatura. L'Hotel Termush, precisament, és un oasi pensat per protegir persones adinerades de les conseqüències d'un cataclisme nuclear. Ens plantem en aquest context post-apocalíptic en el que el món ha patit algun incident que el converteix en inhabitable per les altes quantitats de radiació. Uns quants afortunats, prèvia inscripció al programa de protecció, s'han salvat del desastre i s'ho miren tot des de la barrera, però no sabem exactament si hi ha altres refugis semblants o què ha passat a la resta de la població. L'únic vincle amb l'exterior, és l'equip de reconeixement que explora i passa informació d'allò que descobreix. Tot això ho sabem gràcies a un narrador de qui no en sabem el nom i que, a banda de descriure tot allò que va passant i com viuen a l'hotel i als refugis, també ens expressa els seus dubtes sobre la informació que reben els hostes. Les protestes van en augment, els habitants de l'hotel reclamen informació i el tracte que es mereixen, ja que han pagat per rebre'l. La cosa es complica quan es descobreix que sí que queda gent a l'exterior que saben que l'Hotel Termush és un lloc segur. Aquí Holm explora la naturalesa humana, exposada ja a una situació límit, i en la tesitura d'haver de compartir l'espai i els recursos amb altra gent.

Hotel Termush és una narració austera, descriptiva i despullada de floritures. Compta amb capítols curts que avancen cronològicament i la tensió que es viu a l'hotel va en augment. Ho sabem tot des dels ulls del narrador, que a banda de fer una crònica del moment, també es permet anar-nos mostrant les seves impressions i sensacions. És un llibre brevíssim que no es desvia ni facilita més informació que l'estrictament necessària perquè el lector ompli els buits a la manera que li convingui. Juga, doncs, amb la nostra psicologia i ens permet imaginar com viuríem una situació semblant. A mi m'hi ha faltat una mica de teca. Com a pinyol és un argument potentíssim i és clarament del tipus d'històries que m'atrapen i que solen captar més la meva atenció, però m'ha deixat una mica fred. Potser és aquest tarannà i aquesta cadència de la literatura nòrdica; potser el to monòton de l'escriptura. Potser esperava, senzillament, una mica més de desenvolupament de la història. Sí que diré que les intencions de l'autor ja eren aquestes, deixar-nos imaginar, fer-nos pensar en què està succeint. Probablement relectures successives revelen cada cop més detalls i interpretacions, però a la primera passada, com deia, m'hi ha faltat una mica de substància per una premissa que em sembla absolutament atractiva. Correcte per als amants dels contextos post-apocalíptics i distòpics, però no sé si l'obra indicada per introduir-se en aquests gèneres.

Impressió general: @@@
L'exemplar és una gentilesa d'Obscura.