Autoria: Barbara Pym
Editorial, any: Les Hores, 2024
Títol original, idioma, any: The sweet dove died, anglès, 1978
Gènere: Narrativa
Traducció: Dolors Udina
Número de pàgines: 222
Llegit en: Català

La Leonora Eyre és una dona de mitjana edat i de gustos refinats. No li cal treballar perquè té una bona renta, i és soltera per vocació, no ha volgut mai caure en el parany d'un compromís matrimonial que li canviï el seu estil de vida. Una de les seves aficions són les antiguitats, amb especial interès per l'època victoriana, que no passa mai de moda. En una subhasta coneix l'antiquari Humphrey Boyce i el seu nebot James, i de seguida estableixen una bona relació d'amistat. Els dos homes senten atracció per la Leonora, que és una dona atractiva i seductora. I tot i que en Humphrey sembla una opció més sensata per establir-hi una relació sentimental, la Leonora prefereix en James, que és molt més jove que ella i que tampoc és gaire amant de relacions llargues i estables. El triangle està servit, i és que en James també demostra forts sentiments cap a la dama, però la diferència d'edat els priva de deixar anar la seva passió. Una societat conservadora i tradicional com la britànica no veuria amb bons ulls el seu enllaç, com tampoc no aprovaria altres inclinacions si es fessin públiques. La vella dicotomia entre desig i raó amb encara un bon grapat de complicacions afegides.

Segona experiència amb la britànica Barbara Pym, segon llibre de maduresa de l'autora. Si a Quartet de tardor (1977) ens parlava de quatre personatges al llindar de la jubilació, aquí tenim la Leonora, que no és tan gran, però que sí que és una dona madura i volgudament solitària, lliure i determinada, però que també es planteja què està fent amb la seva vida i què li espera. Es diu que el llibre pot estar inspirat en una experiència pròpia de l'autora, però ficcionada com ens la descriu, té un plantejament molt interessant. Va escriure el llibre entre les dècades dels anys 60 i 70 del segle passat i aborda obertament la diferència d'edat en una relació, en un cas en què la dona és una vintena d'anys més gran que l'home. També ens parla d'homosexualitat amb una naturalitat sorprenent per l'època, però no ens deslliurem dels prejudicis i de les normes socials que marquen allò que és convenient o adient. Ja ho diuen dels anglesos, oi? Que no són d'imposar, sinó de suggerir, però els seus suggeriments serien "strongly recommended". La maduresa de la Leonora és un dels motors del llibre. Abanderada de la independència i l'empoderament, la passió que sent per en James fa trontollar el seu món i es replanteja les seves conviccions. Alhora, lluita per allò que vol i s'oposa a la competència fins que xoca amb un escull contra el que sembla insalvable. O això es pensa. En James, en canvi, busca el seu lloc i la seva identitat, la joventut li és una llosa i no pren decisions pròpies, deixa que altres les prenguin per ell. Una història d'amor que troba tots els impediments possibles, començant pels propis prejudicis dels protagonistes.

El títol La mort del colom està extret d'un poema de John Keats que esparvera la Leonora quan el sent, s'hi sent massa identificada. És un llibre profund i reflexiu, de contrastos. Contraposa la voluntat d'independència amb la por a la solitud, la maduresa amb la joventut, la racionalitat amb el fet d'estar completament perdut. Tot i plantejar una història molt diferent, té punts en comú amb Quartet de tardor, especialment la sensació de "i ara què?", de final de capítol o d'història. Aquest té un estil més fàcil de seguir, un camí a recórrer, i l'estructura no és fragmentària com allà. Personalment, m'ha interessat més aquest i els temes que aborda, fins i tot m'ha semblat que té una escriptura més fresca i fluïda. Sí que m'han sobtat una mica algunes tries en la traducció, algunes paraules i expressions que em sonaven molt a anglès i poc a català, molt estrany tractant-se d'una traductora del nivell de Dolors Udina. Probablement, si es tractés d'algú altre ni ho mencionaria, per dir que tampoc no és res dramàtic. Però l'excel·lència habitual d'Udina fa que no passi per alt. Interessant perspectiva la de Pym, que va escriure aquest llibre ja en la seixantena i que retrata molt bé els dubtes i les cabòries de la seva protagonista femenina, i la pressió del seu entorn, ja sigui volguda o no. Bona autora que mereix el reconeixement que durant molt temps se li va negar, i que naturalment és un goig poder gaudir en català.

Impressió general: @@@ i mitja
L'exemplar és una gentilesa de Les Hores.