Autoria: Michael McDowell
Editorial, any: Blackie Books, 2024
Títol original, idioma, any: Blackwater. Part 1: The Flood, anglès, 1983
Gènere: Terror
Traducció: Anna Llisterri
Número de pàgines: 255
Llegit en: Català

El poblet de Perdido, a Alabama, està completament negat. Els dos rius que hi conflueixen s'han desbordat i les aigües s'han elevat fins a sis metres. L'Oscar Caskey navega amb una barqueta amb el seu servent Bray Sugarwhite pels carrers inundats. Com canviarà la vida de tothom quan les aigües s'hagin retirat? Inesperadament, troben algú a la finestra d'un tercer pis. L'Elinor Dammert ha vingut des del nord de l'estat a fer una substitució a l'escola. Porta tres dies sola a l'hotel Osceola esperant a que algú la rescati, i per fi han arribat els seus salvadors. La seva documentació i les credencials s'acaben perdent en circumstàncies una mica estranyes. I com que tampoc té diners, la família Caskey, una de les tres més adinerades de Perdido, propietaris de serradores i magatzems de fusta, l'acollirà sota el seu sostre. Però aquesta inesperada presència no agrada a tothom, en especial a la mare de l'Oscar i matriarca de la família Mary-Love Caskey. Ella sap que hi ha alguna cosa estranya en l'Elinor, i no és l'única que ho pensa. Però la resta de la gent sembla encantada amb la nova mestra. A Perdido les dones manen, i ara mateix acaba d'entrar un nou gall al galliner.

Periòdicament apareixen fenòmens editorials que sobrepassen la bombolla del món del llibre i venen molt més del que és habitual. El que ja no és tan comú és que un llibre de l'any 1983 reneixi de les seves cendres i es converteixi en èxit absolut de vendes. La saga Blackwater de Michael McDowell va irrompre amb força el febrer d'aquest 2024 precedit per una campanya de màrqueting molt potent que va donar uns fruits excel·lents. Vist amb perspectiva, imagino que Blackwater va superar fins i tot les expectatives més optimistes de Blackie Books, l'editorial que la va publicar tant en català com en castellà. Tants eren els elogis que recollia la saga, que va començar a despertar suspicàcies: l'editorial havia enviat exemplars a una gran quantitat de bookstagramers i creadors literaris, i això va fer desconfiar alguna gent sobre la fiabilitat d'aquestes opinions (no és el meu cas, per si us ha de servir de barem). Però la veritat és que els llibres de McDowell van obtenir un gran èxit també entre lectors més allunyats de les xarxes.

Blackwater és una saga familiar en el que les dones són la veu principal. Ens centrem en la família Caskey, que juntament amb els Turk i els DeBordenave són les tres famílies riques del poble, i tot i que el primer membre que els coneixem és l'Oscar Caskey, la veritable matriarca és la Mary-Love. L'aparició de l'Elinor Dammert posa en qüestió el seu poder i la seva dominància. La matriarca, és clar, no està disposada a cedir terreny. Però la nouvinguda no és una persona qualsevol. De seguida es fa evident que amaga coses i que s'ho fa venir bé per no haver de respondre preguntes incòmodes. Aquesta és la part fantàstica de l'obra que fa que se la inclogui a la categoria de gòtic del sud dels Estats Units. L'escenari s'aproxima més al del western que al d'una mansió tètrica, però l'autor aconsegueix generar una sensació de tensió i un ambient opressiu molt ben aconseguits que hi fan pensar. La narració és molt planera i completament absorbent, costa parar de llegir. En aquest primer llibre, tot i que tenim un fil conductor, es podria dir que l'argument es construeix a partir d'episodis concrets en els que anirem descobrint més detalls sobre l'Elinor, algun d'ells d'autèntic terror, però la majoria provoquen només inquietud i desassossec. Aquest punt d'estranyesa que fa sentir, els moments més terrorífics i la traça de l'autor a l'hora de bastir la història i de subministrar la informació pertinent quan toca, el converteixen en un llibre terriblement addictiu.

Tenint en compte tot això que he anat dient, mereix La riuada els elogis que ha rebut i el rotund èxit de vendes que ha tingut? Doncs al meu parer: sí. És un molt bon llibre, un inici de saga prometedor i que deixa moltes incògnites per descobrir, però amb prou al·licients com per valorar-lo molt positivament de manera independents. Com sempre intento fer, vaig llegir-lo fent tabula rasa per aillar-me del soroll, i de seguida em vaig veure atrapar en la seva xarxa. Els misteris i els fets inexplicables m'han generat una curiositat que necessitava sadollar, i la narració se m'ha fet fluïda i interessant en tot moment. M'ha semblat tan complet i amb tants ingredients ben utilitzats, que no sé pas com es pot mantenir aquest nivell durant cinc llibres més, però creieu-me que tinc moltes ganes de descobrir-ho. No em posaré a llegir-los tots seguits, però vull anar-ho fent i tant de bo tots m'enganxin tant com aquest primer. Penso que pot agradar tant als lectors acostumats a llegir terror i gèneres fantàstics, com als que no solen llegir-los, cadascú hi pot trobar elements del seu gust. És un llibre força breu i que pot servir per això que anomenen "sortir d'un bloqueig lector" (cosa que a mi no em passa mai, no sé què volen dir), perquè si no t'enganxa Blackwater, és millor que deixis l'afició per lectura de banda una temporada, és evident que et cal descansar.

Impressió general: @@@@