Autoria: T. Kingfisher
Editorial, any: Indòmita, 2024
Títol original, idioma, any: Illuminations, anglès, 2022
Gènere: Fantasia, Juvenil
Traducció: Elena Ordeig
Número de pàgines: 312
Llegit en: Català

La Rosa s'avorreix. Busca coses per fer, però tota la seva família està enfeinada. I és que els Mandolini tenen l'estudi d'art més important de la ciutat: fan les millors il·luminacions. La Rosa no se n'acaba de sortir, tothom veu que apunta maneres, però no és capaç d'introduir la màgia a les seves pintures. A més, sempre dibuixa raves amb ullals que no acaben de ser il·luminacions. Una visita al soterrani de l'estudi acaba amb el seu avorriment, ja que troba una caixa amb un corb dibuixat i amb indicacions de no obrir-la... però l'obre. Sense voler allibera un ésser maligne que porta molt temps tancat i que està disposat a generar el caos a l'estudi i allà on pugui. Perquè les il·luminacions se solen fer servir com a prevenció i protecció, però també hi ha qui les utilitza per al mal. També allibera el corb, que es converteix en un ocell real que, a més, parla. En Payne, que així es diu, custodiava la caixa on estava tancat el monstre Escarlí, i ara vol ajudar la Rosa a tornar-lo a atrapar. Però potser no li explica tot allò que sap. I sigui com sigui, els caldrà ajuda per arreglar l'embolic en el que s'han ficat.

Nova història en català de T. Kingfisher, pseudònim d'Ursula Vernon. L'actual premi Llibreter de novel·la juvenil amb Guia màgica d'autodefensa amb galetes, ja compta amb quatre obres traduïdes en la nostra llengua, que segur que seran més, perquè és una de les autores en més bona forma del panorama fantàstic i de terror en l'actualitat. En aquesta nova entrega recuperem l'esperit de les Galetes i trobem una altra jove protagonista, la Rosa Mandolini, que pertany a una família d'artistes. L'ambientació ens fa pensar en una Itàlia de l'època del Renaixement o de la Il·lustració, tot i que l'univers que tenim és imaginari i compta amb un sistema màgic. Les il·luminacions que donen nom al llibre són pintures que contenen un encanteri. Es fan servir com a mesures de protecció o de prevenció i se n'encarreguen diversos estudis artístics, que naturalment cobren per les seves obres i tenen rivalitats entre ells. Amb l'alliberament de l'Escarlí es desplega el conflicte. El monstre s'alimenta de màgia, de tal manera que les il·luminacions queden sense efecte i, per tant, la ciutat desprotegida. A més, és capaç de pintar les seves pròpies obres malvades. És un plantejament original destinat a un públic de 12 o 13 anys, però que està escrit amb l'estil personal de Vernon, i un sentit de l'humor que també interpel·la el lector més adult. Probablement són d'aquests llibres que se'n poden fer lectures diferents segons l'edat, i Il·luminacions, com ja em va semblar amb la Guia màgica, és dels que pot crear nous lectors. Kingfisher sap enganxar amb la seva escriptura fresca i les seves trames plenes de màgia i acció.

Tant Il·luminacions com les Galetes, van tenir problemes per ser publicats: els editors pensaven que eren llibres massa foscos pels seus lectors potencials. Això pressuposa que als joves lectors no els agrada que els reptin, i passar aquella miqueta de por que et manté arrapat al llibre. El temps ha demostrat que s'equivocaven. Jo m'ho passo molt bé amb aquestes històries, i a més llancen uns missatges diferents d'altres obres semblants. La Rosa aprèn que sola no se'n pot sortir, que no cal que sigui l'heroïna única encara que tot plegat sigui culpa de la seva curiositat i el seu avorriment. Cal comptar sempre amb la gent que estimes, la feina d'equip sempre dóna millors fruits. A més, l'amistat de veritat és més forta que les rivalitats i les enveges. I també, encara que de manera més puntual, el llibre parla de l'enyorança i el dol, temes que no cal amagar als més petits si es tracten amb la delicadesa que ho fa Ursula Vernon, sense que el tema sembli un bolet enmig de la trama. Potser en aquest llibre l'autora posa una marxa menys i no és tan reflexiu i profund com les Galetes, potser és apte per a un públic lleugerament més jove, però jo m'ho he passat igual de bé i tinc ganes de seguir descobrint la bibliografia de T. Kingfisher. Ens cal, i molt, que autors com ella tinguin traducció al català, i si a més són traduccions tan cuidades i amb edicions fantàstiques com aquestes, encara molt millor.

Impressió general: @@@@
L'exemplar és una gentilesa d'Indòmita.