Demolició

Autoria: Lluís Llort
Editorial, any: Narrativa Clandestina, 2024
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 275
Llegit en: Català

En Rafel Egidi té una vida prou còmoda. Cinquanta-un anys, dona, una filla adolescent, professor universitari, i a més col·labora amb diversos mitjans com a columnista i tertulià. No és famós, però sí prou conegut. Però un bon dia, de manera inesperada, rep una citació judicial. Algú l'acusa de violació: una alumna de la seva facultat. Però qui és l'Anna Burgos? No és alumna seva i ni tan sols és capaç de posar-li cara. Ell no ha forçat aquesta noia ni a cap altra alumna, hi ha d'haver un malentès. Però les proves que aporta l'acusació són absolutament contundents. Encara que ell no tingui ni idea de com les han aconseguit, són prou incriminatòries com per donar versemblança al relat de l'Anna Burgos. En Rafel no és un sant, sap que no sempre ha actuat bé amb les dones, però mai s'ha excedit amb ningú. Però tant és si ho va fer o no, la societat ja ho ha decidit, abans que la justícia i tot. Ha començat un procés de demolició que ja no pot aturar-se i que s'emportarà per davant totes les certeses de la seva vida.

Amb aquest títol Llort va guanyar el 18è premi L'H Confidencial, un guardó de novel·la negra que s'atorga per primer cop a una obra escrita originalment en català. I tot i que Demolició és una història amb molta intriga i que conté una trama judicial, cosa que encaixa perfectament amb el reconeixement, s'aparta una mica de la seva línia habitual. El llibre tracta un tema molt concret: una denuncia per violació a algú que assegura que no ho ha fet, i que, en principi, nosaltres també tenim clar que és així. A partir d'aquí, es desencadena una successió d'esdeveniments que van esfondrant la vida del protagonista. L'opinió pública, les xarxes socials, el propi entorn, exerceixen una pressió que va arraconant cada cop més en Rafel Egidi, mentre que ell continua assegurant que és innocent. Però la presumpció d'innocència que li assegura la justícia, no li assegura la societat. Ja no és la condemna que li pugui caure, ell ja és un home marcat de per vida. Tres quartes parts del llibre assistim a la caiguda en picat del Rafel, en una narració descriptiva, detallada i que fa reflexionar sobre la seva situació i com s'ha desbordat per tot el soroll. El fet de ser un personatge públic, naturalment, ho magnifica tot. La resolució la tenim en una última part explicada des de la perspectiva de l'Anna Burgos: cal revelar, finalment, totes les incògnites que encara queden pendents. Durant tot el llibre, i en alguns capítols inconnexos intercalats en la trama, es fa un gran esforç per posar sobre la taula actituds masclistes, petites i grans, que durant molt temps han passat per "normals". Convé fixar-s'hi i revisar-se per interioritzar que de normals no en tenen res.

Sentiments una mica contradictoris amb aquest llibre. Per una banda, és Llort i m'agrada molt com escriu, tot i que tractant aquest tema espinós no fa gala del seu humor negre habitual, perquè senzillament no toca, i està bé que sigui així. Per altra banda, tot i l'esforç que fa en posar de manifest que ni en Rafel ni cap altre home és innocent de tenir conductes masclistes i aprofitar-se del seu privilegi, pel simple fet de ser home, no m'acaba de fer el pes algun dels missatges que es poden desprendre del llibre, tot i que no em sembla la voluntat de l'autor. No puc desenvolupar els meus dubtes perquè seria explicar massa enllà, però no m'ha convençut el desenllaç, o l'explicació del desenllaç. Al meu parer, funcionaria millor amb un lleuger canvi argumental, però això no és cosa meva. Senzillament és que he sentit prou cromanyons fent afirmacions sobre les denúncies per violació i fomentant la cultura de la violació, com per mirar-me amb lupa qualsevol que parli d'aquest tema, el trobo molt sensible. Però queda clar que estem davant d'una obra de ficció que inventa tot un procés de demolició i un desenllaç, a gust de l'autor, sense que estigui necessàriament basat en cap cas real. En ficció tot s'hi val, i s'ha de poder escriure de tot, i si som objectius i no busquem tres peus al gat, aquesta és una bona història que sap enganxar i que manté les incògnites fins el final. I que també ens posa un mirall a davant per veure quants cops ens hi veiem reflectits.

Impressió general: @@@ i mitja

L'exemplar és una gentilesa d'Editorial Clandestina.

Per altres ressenyes de Llort, feu clic aquí.