Autoria: Donna Tartt
Editorial, any: Les Altres Herbes, 2024
Títol original, idioma, any: The Secret History, anglès, 1992
Gènere: Intriga
Traducció: Joana Castells
Número de pàgines: 721
Llegit en: Català

Richard, Henry, Francis, Camilla, Charles. I en Bunny, és clar. Són els sis alumnes de l'exclusiva classe de Clàssiques que imparteix el professor Julian Morrow al Hampden College. És pràcticament impossible ser acceptat per en Julian, i un cop formes part de la classe, t'hi has de dedicar en cos i ànima. Però aquesta història fundacional del dark academia no se'ns comença a explicar pel principi. Al pròleg sabem que l'Edmund "Bunny" Corcoran és mort i que els seus companys hi han tingut molt a veure. A través de la narració d'en Richard Papen des del futur, coneixerem com es va arribar a aquesta situació tan desesperada. En Richard, un noi de Califòrnia amb orígens molt més humils que els seus companys, es va integrant a una dinàmica que els altres ja fa temps que viuen, i es veu absorbit per l'espiral d'excessos i de lleialtats mútues que caracteritzen aquest grup tancat. Però l'incident que acaba amb la vida d'un d'ells no és pas el final de la història. El "post" potser és encara més tenebrós.

Després de dos anys de silenci, torna el segell Les Altres Herbes, la unió de Males Herbes i l'Altra Editorial per portar al català obres incontestables de la literatura amb un perfil molt particular. Els quatre primers volums publicats són, efectivament, una meravella. Per tant, l'expectativa d'aquesta tornada era alta, però estava a l'alçada perquè Donna Tartt és un nom ben conegut que encara no teníem traduït. La història secreta magnifica un corrent que els últims anys s'ha posat de moda, que és el dark academia: ambient de college anglosaxó, estètica fosca, amb vestuari clàssic i protagonistes de classes benestants, amb trames intrigants i tèrboles. Hi ha un gran esforç en ambientació, i també amb la construcció dels personatges, tot i que de seguida intuïm que no ens podem refiar gaire de res del que se'ns explica. El propi narrador, en Richard, està fora de lloc i per sobreviure en aquest entorn li cal mentir i aparentar, i no se n'està. I si ell no té cap vergonya de presentar-se així a ell mateix, com deuen ser els altres alumnes? La gràcia principal del llibre és que a la primera pàgina sabem què ha passat, i a partir de llavors comença la reconstrucció dels fets. Però no ens porta fins al final de les pàgines, l'explicació que el lector espera es troba just a la meitat del llibre. I de la meitat en endavant, què?

Doncs sorprenentment les conseqüències de la mort d'en Bunny poden resultar més interessants que les seves causes. La primera meitat del llibre serveix per situar-se i per entendre com una relació d'amistat pot enterbolir-se tant. Per al meu gust, s'allarga en excés, és molt reiterativa i hi ha diverses -per no dir moltes- situacions prescindibles o innecessàries. La narració és fluïda i el misteri et manté atent, però amb aquesta pastanaga per davant, trobo que estira massa el xiclet. La trama pren un caire més fosc i més tens un cop en Bunny ja és mort. Als joves protagonistes els cal evitar que els inculpin, i les seves accions en aquesta fase potser són les més interessants del llibre. L'estat constant d'alerta, la por de ser enxampats, treu el millor de cadascun d'ells, però també els fa baixar als inferns de pura desesperació, excessos, baralles entre ells, veritats a mitges, i bona part centrada en el personatge d'en Henry, el "líder espiritual" del grup, que acaba sent admirat, temut i odiat a parts iguals. Però un cop més, la corda s'acaba tensant tant que el llibre perd el nord i abandona la trama principal per passar a ser un altra història, els protagonistes estan tan al límit que es perd de vista el motiu pel qual fan tot el que fan i l'acció se centra en ells, els seus interessos, les seves desavinences que afloren ara que ja tenen poc a perdre. Podem entendre que tot això són les conseqüències del que han fet, la culpa i el remordiment se'ls han endut per davant, però no vaig acabar d'entendre que el llibre prengués aquell tomb a la seva fase final. El desenllaç, això sí, em va convèncer més.

Aquesta lectura tan esperada no m'ha acabat d'atrapar com em pensava. En tenia bones referències i el segell que el publica em genera una gran confiança, i no m'ha semblat que acabi d'estar al nivell dels altres llibres. La història és bona, i el joc de l'autora de mantenir-nos intrigats tot i saber què passarà, també. L'estructura en dos llibres que podríem titular "causes" i "conseqüències", també la trobo encertada i el converteix en força especial. És un llibre llarg, però no tan llarg com perquè sigui un problema, si el contingut s'ho val. A més, està farcit de referències literàries i culturals que enriqueixen els personatges, ja que se suposa que estem davant d'uns nanos erudits. Però he trobat que li sobre moltes, massa pàgines, com perquè això no el penalitzi. Amb força menys podria haver construït la mateixa ambientació i presentar-nos els personatges igual de bé. Tampoc no m'ha convençut la deriva final dels personatges, que ja no pensen en què han fet, sinó en els problemes que tenen entre ells. També es troba a faltar més participació d'un personatge que d'inici sembla cabdal i que exerceix una influència mínima en la trama. Vol dir tot això que La història secreta és un mal llibre? No, no ho és. A més, estic convençut que a l'autora no li costaria gens convèncer-me dels seus motius per fer tot això que a mi no m'ha convençut, segur que no he comprès els seus motius, i hi han de ser. Però ara per ara només puc parlar de les meves impressions, i el llibre no ha acabat de complir les meves expectatives, tot i que l'he llegit prou a gust.

Impressió general: @@@
L'exemplar és una gentilesa de Les Altres Herbes