Editorial, any: Duna Llibres, 2024
Títol original, idioma, any: The Emperor's Soul, anglès, 2012
Gènere: Fantasia
Traducció: Marta Armengol
Número de pàgines: 143
Llegit en: Català
Wan ShaiLu és una de les millors Falsificadores de l'Imperi de la Rosa. Això ho sap en Gaotona i la resta de Sublims de l'Imperi. Cal executar-la, és clar, s'ha de donar exemple. Però potser en podran treure algun rèdit abans. Els àrbitres es troben en un destret. L'emperador Ashravan ha estat víctima d'un atemptat i es troba en estat catatònic. Si no aconsegueixen recuperar-lo, l'oposició voldrà pujar al tron, i això també implica un canvi dels alts buròcrates, cosa que cap dels àrbitres vol, és clar. Si la Shai és capaç de falsificar l'ànima de l'emperador podran sortir del pas. No serà perfecte, però els permetrà mantenir el poder. El problema és que, per fer una falsificació mínimament versemblant, caldria molt més temps del que ofereixen a la Shai, però és el que tenen abans que l'Emperador hagi de donar la cara davant del poble. La Falsificadora sap que el que li demanen no és possible, però es posa a treballar intensament, amb el constant pensament que, encara que se'n surti, res no li assegura que serà igualment executada. Per tant, a banda de fer la feina encomanada, més val que vagi pensant un pla per trobar una sortida abans que això passi.La publicació de L'ànima de l'emperador és una de les notícies literàries de l'any, sens dubte. Brandon Sanderson és, potser, l'autor de gènere fantàstic més aclamat de l'actualitat, i un dels més prolífics, ja que és una màquina d'escriure, i no llibres curts precisament. A Catalunya té molts fans que l'han llegit en anglès o castellà, però fins ara no el podíem llegir en català. El moment ha arribat i aquest és el primer de sis llibres que Duna i Mai Més ja han anunciat que publicaran per començar. Per tant, els fans del fantàstic en la nostra llengua estan d'enhorabona.
L'ànima de l'emperador és una novel·la breu que probablement és una bona manera de conèixer l'autor i no entrar a la seva obra sense anestèsia. Ens presenta un sistema de govern d'un dels imperis del planeta Sel. S'engloba en el Cosmere, l'univers creat per Sanderson. Tenim una protagonista tipus anti-heroi, una mestra de l'art de la Falsificació, que és un sistema de màgia. Atrapada pels Sublims de l'imperi, és coaccionada a falsificar l'ànima de l'emperador caigut per tal de mantenir el poder i no sucumbir a la pressió de les altres faccions de l'Imperi de la Rosa. La Shai té cent dies per fer la feina, que és el temps de dol al qual té dret Ashravan per la mort de la seva dona a l'atemptat. Aquesta és la versió oficial, és clar. Passat aquest temps, haurà de tornar a la vida pública i si no està en condicions la Facció del Llegat té tots els números de perdre el poder. Al llarg dels capítols va passant el temps de captiveri de la Shai i se'ns va desgranant el sistema màgic de la Falsificació, i també anem descobrint els interessos i motivacions dels àrbitres. És un relat amb poca acció, que només es precipita a la part final. És més aviat procedural i d'intriga política de la cort.
La Shai és un gran personatge. Intel·ligent, perspicaç i supervivent. Sap molt bé el joc que juga i l'escenari en el que es troba. Els seus diàlegs amb els àrbitres deixen unes quantes perles pel lector. Sanderson té una escriptura àgil i atractiva i la seva protagonista gasta un humor molt irònic. Cal destacar l'edició que s'ha fet d'aquest llibre, que com tots els que fa Duna, és una meravella. L'equip que s'encarrega de la col·lecció Sanderson ha fet una feina extraordinària, amb les il·lustracions de coberta i sobrecoberta de Marina Vidal i la traducció de Marta Armengol. És justament a l'interior de la sobrecoberta on trobem unes quantes claus per situar L'ànima de l'emperador dins del Cosmere. Aquest ha estat un dels meus problemes amb aquesta lectura. El meu desconeixement sobre l'univers creat per Sanderson m'ha fet entomar el llibre de manera inconnexa i no hi he trobat allò que esperava. Sanderson es considera un autor de fantasia èpica, i aquí tenim intrigues i descripció d'un sistema màgic. Com a obra aïllada m'ha semblat pobra, però m'adono que és per les idees preconcebudes que tenia. Esperava trobar-me una història trepidant d'estètica més aviat medieval i tot això no hi era, és clar. Tota la descripció del sistema màgic se'm feia una mica pesada, no li veia cap altre objectiu que aquest, el de descriure, i això emmascara alguns elements més interessants de la trama, com els interessos ocults dels Sublims.
Vaig acabar la lectura una mica desconcertat. Havia llegit opinions molt favorables del llibre, fins i tot de gent que no llegeix fantasia habitualment, i no entenia què li trobaven. Però la meva impressió ha canviat una mica mentre escric aquesta ressenya i sobretot perquè he llegit el resum d'informació de la sobrecoberta del llibre, cosa que recomano moltíssim fer als debutats de Sanderson com jo. M'adono que L'ànima de l'emperador és una petita peça d'un trencaclosques gegant que encara he de descobrir, i si ja estava decidit a no tirar la tovallola amb Sanderson, si més no abans de llegir Fills de la boira, que és un del seus llibres més reconeguts i el proper que sortirà en català, ara en tinc encara més ganes. Francament, jo soc el primer sorprès que aquest llibre no em digués gaire res, perquè Sanderson té tots els números de fer-m'ho passar bé. Probablement aquest sigui una bona porta d'entrada, però potser no és el més significatiu de la seva obra. Aviat tindré l'oportunitat de descobrir-ho i de conèixer més i millor el famós Cosmere del qual tothom parla.
Impressió general: @@
L'exemplar és una gentilesa de Duna Llibres.
7 Comentaris
Potser els fills de la boira és la trilogia més coneguda de Sanderson, però els que ho han llegit tot diuen que l'Arxiu de Tempestes és el millor que ha escrit. Jo ho vaig intentar amb el primer volum, i després de més de 600 pàgines (i no és ni la meitat del llibre!) el vaig abandonar, a veure, no estava malament, si hagués sigut un llibre sol l'hauria acabat, però veient anava per llarg, doncs no. En canvi, la primera trilogia dels fills de la boira està molt bé. A veure, l'original i sorprenent és el primer, els altres dos expandeixen el lore creat en el primer i se'n surt prou bé. Ara bé, la segona tetralogia no em va atrapar, em vaig quedar amb els dos primers. Però si, Sanderson sap escriure, el problema és que justament no sap parar d'escriure.
ResponEliminaVeurem, veurem. Com que el següent que publicaran en català és el primer de Mistborn, aquesta serà la prova definitiva. Jo imagino que m'agradarà més, que serà més l'estil de llibre que espero d'ell. Però és cert que impressiona molt la llargada dels llibres, i tampoc vull passar-me la vida llegint Sanderson a partir d'ara. Ara que, em va passar el mateix quan vaig començar Joc de Trons, i els vaig anar llegint... Però a banda que són menys llibres, eren altres èpoques, fixa't que només tenia aquest blog, ves per on. Ara no puc ser tan monotemàtic.
EliminaOstres Sergi, podríem dir que hem fet una LC. L'hem llegit a l'hora. Molt d'acord amb el que dius. Jo he llegit altres llibres d'en Sanderson i el mèrit que li dono és la creació d'aquest entramat de mons interrelacionats. En les altres lectures que he fet, vaig trobar que a tots els llibres els hi sobraven moltes pàgines. En aquest cas no és així, evidentment, i el considero com una presentació de personatges que segurament desenvoluparà més endavant. En Sanderson escriu molt, i el considero una mica superficial, però arriba a entretenir i enganxar a una generació de lectors entre les que no estic. La veritat és que em fa una certa mandra llegir un llibre de 1000 pàgines, amb diverses seqüeles igual de totxo. Però considero que la primera funció de lectura és gaudir i a la LC, que hem fet amb altres membres d'IG, he conegut a gent molt ficada i que gaudeix molt. Perfecte doncs. I un encert de Duna en publicar aquest i en aquesta edició. Segur que té molt d'èxit aquest Nadal.
ResponEliminaDe fet, en veure que l'anava a llegir, em van proposar de participar de la lectura conjunta en la que tu vas entrar, però prefereixo no fer aquestes coses. Per una banda, m'hauria servit perquè els experts d'allà m'haurien donat el context que em faltava per entendre què dimonis m'estava explicant. Per altra, no vull quedar-me amb la impressió d'altra gent respecte a un llibre. Si no m'ha entrat, no m'ha entrat. Ja he detectat els problemes i inconvenients. Ara afontaré Mistborn d'una altra manera. I sí, és un pal que sigui tan llarg, però si ha de ser trepidant com esperava que seria aquest, segurament passarà millor. No hi haurà un escenari tan estàtic ni un monotema, serà una trama amb molta més complexitat. I serà també la meva prova de foc. Si no supero Mistborn, Sanderson i jo no serem amics, i aquí no haurà passat absolutament res. Ja tinc altres amics.
EliminaAl Mistborn tampoc t'esperis una acció contínua. Hi ha moments de lluita emocionants, però d'altres molt estàtics que a mi se'm van fer lents. Per això considero que li sobren pàgines. Però els has de llegir. És la manera de tenir una opinió fonamentada d'aquest fenomen.
EliminaEl vaig llegir sense haver-me fet cap expectativa, coincideixo amb la teva puntuació, es deixa llegir.
ResponEliminaEm va sobtar que quan menys t'ho esperes introdueix alguna frase que et fa pensar que no és tan superficial com sembla.
Sí, el llibre té cosetes, i ja no temes que el facin més profund, sinó que deixa detalls que l'encaixen en un tot molt més gran, però que sense tenir ni idea d'aquest tot, a mi no em van dir massa res. Sembla bon autor, però necessitarà més per convèncer-me.
Elimina