Autoria: Ali Smith
Editorial, any: Raig Verd, 2024
Títol original, idioma, any: Public Library, anglès, 2015
Gènere: Relats
Traducció: Dolors Udina
Número de pàgines: 196
Llegit en: Català

Els últims anys les biblioteques públiques del Regne Unit estan desapareixent. Com a titular és molt catastrofista, però és cert que el capitalisme ferotge considera que les biblioteques no són un bé necessari i que es pot dedicar aquests espais a uns altres usos més lucratius. Ali Smith, que és una autèntica amant de la literatura, escriu un recull de relats molt del seu estil, però davant de l'emergència, demana a diversa gent que li expliquin quina importància han tingut les biblioteques a la seva vida, i intercala les respostes entre els seus escrits. I uns relats que ja emanen cultura i literatura pels quatre costats, gairebé passen a un segon pla al costat d'uns testimonis que declaren el seu amor per les biblioteques públiques i com va canviar la seva vida el fet de tenir lliure accés a aquests temples de coneixement que democratitzen la lectura i posen la cultura a l'abast de tothom. Tant important és aquest manifest en favor d'aquests equipaments, que sense que cap dels relats de Smith parlin específicament de biblioteques públiques, acaben donant nom al recull.

La proposta literària d'Ali Smith no és per a tots els gustos. Com ja fa en les novel·les que li he llegit, en els relats de Biblioteques públiques ens parla del nostre món, de situacions quotidianes que tots podem reconèixer, però narrades des del seu particular prisma. Un cop més he tingut la sensació que els seus personatges són simples instruments per buidar el pap sobre els temes que té entre cella i cella. No hi ha esforç de construcció dels personatges, la feina està en les seves circumstàncies. Entre els temes que tracta hi ha les situacions quotidianes actuals que, si les mires fredament, són ridícules i Smith les porta a l'extrem per evidenciar la seva absurditat. Aquí en trobem d'acolorides, com la típica visita al metge amb alguna afecció que ens preocupa i que et digui "prengui un paracetamol cada dia, i si d'aquí a una setmana no se li ha passat, torni", o una reclamació telefònica perquè ens han cobrat una cosa que nosaltres no hem consumit. La ironia amb que l'autora tracta aquests "gags" fa que es tornin hilarants i ens fan reflexionar sobre la deriva d'allò que anomenem civilització. Però per altra banda, Smith també és sensible a temes lingüístics, a la literatura i a l'art. En diversos dels relats trobem biografies d'autors i autores poc coneguts que rescata de l'oblit, i fa servir multitud de referències culturals. Cadascuna de les peces és com llegir una de les seves novel·les, tot fa olor d'Ali Smith, però més concentrat. Són píndoles independents, però agafat en el seu conjunt no dista tant de qualsevol dels volums del Quartet Estacional, per exemple.

Aquesta és una part, és clar. Després tenim la reivindicació de les biblioteques públiques a través dels testimonis que van respondre a la seva crida. Qualsevol amant de la lectura ha estat algun cop usuari d'una biblioteca. Molts estudiants, a més, fan servir l'espai per preparar exàmens i treballs. I infants, i gent gran. Són autèntics temples que donen accés a un univers de coneixement i literatura. I el que és encara més sorprenent: de manera gratuïta, a l'abast de tothom. No és d'estranyar que Ali Smith en sigui ferma defensora. Aquests petits escrits dels testimonis s'entenen millor que els seus relats, val a dir. Però allà podem gaudir del seu estil fragmentari, de la seva visió de l'actualitat, s'aproxima a temes relliscosos de la nostra societat amb la fema voluntat d'entendre'ls, de posar-los sobre la taula. Perquè el món que vivim no és estàtic, evoluciona molt ràpidament. La literatura persegueix l'actualitat, però poca gent l'explica i en reflexiona de la manera com ho fa Ali Smith. I per això m'agrada, no ho posa fàcil, t'exigeix i de vegades costa seguir-li el fil. Però em queda la sensació que és una persona que va unes passes per davant del lector i que cal escoltar-la. Amb les seves situacions còmiques, els seus personatges instrumentals i els seus apunts històrics i culturals. I entenc que no agradi o interessi la seva particular prosa mutant i en desenvolupament constant que busca sempre maneres noves d'expressar-se, però a mi em sembla una autora diferent i valenta, que no se cenyeix a les normes establertes. I no és això que se sol valorar dels creadors, que sorprenguin i que no facin el mateix de sempre? Doncs Smith té un màster en aquesta matèria.

Impressió general: @@@ i mitja
Per altres ressenyes de l'autora, podeu fer clic aquí.