Autoria: Anthony Passeron
Editorial, any: L'Altra Editorial, 2023
Títol original, idioma, any: Les enfants endormis, francès, 2022
Gènere: Narrativa
Traducció: Lluís-Anton Baulenas
Número de pàgines: 217
Llegit en: Català

L'any 1981 diversos investigadors americans i francesos constaten la reaparició d'una pneumònia rara, la pneumocistosi, que es creia pràcticament desapareguda. Afecta només a pacients amb deficiències al sistema immunitari, però sembla estrany que se'n detectin nous casos, i també d'altres malalties respiratòries cada cop més freqüents. Mica en mica la comunitat científica va acotant les possibilitats fins a determinar que el causant d'aquest desgavell infecciós és un virus, però encara costarà saber quin és i com es transmet. Són les beceroles de la lluita contra el VIH, el virus de la immunodeficiència humana, causant de la SIDA. Epidèmia de SIDA va ser molt virulenta durant els anys vuitanta i noranta del segle passat i va costar molt trobar maneres de controlar la progressió del VIH. A dia d'avui encara no se n'ha trobat una cura, però tenim remeis perquè ja no sigui la sentència de mort que era en el seu moment. La família d'Anthony Passeron va patir els estralls de la malaltia, tot i que alguns dels seus membres no en vulguin parlar de cap manera. La necessitat de saber l'ha portat a investigar què va passar amb el seu oncle Désiré. Aquesta és la seva història.

Vaig dedicar quatre anys de la meva vida a la investigació sobre la SIDA, quan, afortunadament, ja s'havia aconseguit controlar l'epidèmia, però encara era notícia. Per aquest motiu, i perquè en general la literatura que tracta temes científics sempre suposa un al·licient per mi, Els fills adormits em va cridar l'atenció de seguida. I ara em pregunto per què he trigat un any a llegir-lo, perquè s'ha convertit en una de les meves millors lectures de l'any. Passeron no es conforma amb explicar què va suposar per moltes famílies tenir un malalt de SIDA, de manera delicada i amb molta cura. També ens presenta la malaltia des de la vessant científica, fent una cronologia de la investigació que es feia contrarellotge per aturar l'epidèmia, amb noms, dates, èxits i fracassos. Fins i tot aborda les desavinences entre els científics, les lluites d'egos i la cursa per ser el primer. Ho fa en dos fils que es van alternant: per un cantó la història íntima de la seva família, i per l'altre la història de la malaltia. Pel que fa a la part més divulgativa, personalment penso que està tractada de manera excel·lent. Fa exactament el que s'espera d'un divulgador científic: explica de manera absolutament planera i entenedora, a l'abast de tothom, una malaltia que ningú no coneixia ni sabia com afrontar. I la part més personal està tractada encara de millor manera. Se centra sobretot el seu pare i la seva àvia, i com vivien la malaltia de l'oncle, en especial la xacra social que suposava tenir un malalt de SIDA a la família: la negació, les justificacions i el col·lapse psicològic que provocava.

Passeron no jutja, només intenta entendre. Té molt poca informació de l'oncle Désiré, però la busca i l'explica de manera delicada, prudent, donant coses per enteses, però sense estalviar-se ser molt explícit quan convé. Podríem dir que construeix un híbrid entre la divulgació científica i la no-ficció, ja que tot el que explica és el relat de l'experiència de la seva família, però tant una part com l'altra estan narrades amb una destresa i sempre amb el punt just, que aconsegueix que el llegeixis amb el ritme i els tempos d'una novel·la, una obra de ficció que saps perfectament com acaba, però t'és igual, no pots parar. La SIDA va ser una malaltia que es va associar a l'homosexualitat i a la drogoaddicció. En part per això suposava una vergonya per les famílies que un dels seus membres es contagiés. La família de Passeron, afincada al sud de França, arrelada al territori i al teixit social, no va escapar-se d'aquest estigma. Però l'autor ens demostra que no és una malaltia tan acotada i que afectava a tothom, amb tota la seva cruesa, tant als malalts com als del seu entorn. I no només, també ens explica que un infant la pot adquirir de la mare gestant, néixer ja amb el virus. Què hi pot haver de més injust que això? Els fills adormits és tot això i molt més, un retrat rigorós, una repassada històrica i un intent d'entendre què va significar una epidèmia que ens va atropellar a finals del segle passat. I molt probablement, també significa un alliberament per Anthony Passeron. Haver pogut escriure això segur que li permet viure més tranquil. M'ha semblat un treball d'investigació exquisit, tendre, preciós dins de la desgràcia. I trobo excel·lent la cronologia de la investigació. Per això no puc fer altra cosa que aplaudir-lo per aquest regal de llibre, i donar-li les gràcies per haver compartit amb nosaltres una part tan íntima de la seva història familiar.

Impressió general: @@@@ i mitja