Autoria: Etgar Keret
Editorial, any: La Segona Perifèria, 2024
Títol original, idioma, any: Selected Stories, hebreu, 1992-2019
Gènere: Relats
Traducció: Paul Sánchez Keighley
Número de pàgines: 241
Llegit en: Català

Les edats de l'home és un llibre dins d'un dels relats que conformen aquesta antologia Les edats de l'home. L'autor del llibre és un tal Etgar Keret, que segons l'autor d'aquest volum, és un escriptor fluixet i el llibre no val gaire res. Si no esteu entenent què intento explicar, no patiu. És una bona mostra del procés mental d'Etgar Keret, ara sí, autor de carn i ossos que va escriure tots aquests relats entre el 1992 i el 1999, amb l'excepció d'un relat de 2019. L'editorial La Segona Perifèria ha publicat recentment un recull dels seus relats de ficció, després de publicar la seva particular autobiografia Set anys de plenitud. Com és l'home israelià? Com pensa? Què el mou? Els relats de Les edats de l'home són píndoles ordenades de tal manera que acaben formant la cronologia vital de l'home tipus, des de la infantesa fins a la senectud, passant per totes les fases. Nens, joves, homes madurs, tots des de la mirada esmolada de Keret, i fent de bons representants del seu país. Un retrat que no sempre ens mostra la cara més amable i agradable d'aquest home israelià que l'autor coneix tan bé, perquè és ell mateix.

Les expectatives amb aquest llibre eren altes, ja que Set anys de plenitud m'havia enlluernat. Tenia moltes ganes de tornar a llegir l'autor, amb l'afegit que aquest recull té la peculiaritat de ser una traducció directa de l'hebreu, i aquí s'ha de destacar la tasca de Paul Sánchez Keighley, que ens explica al pròleg les dificultats de traduir un autor anàrquic com és Etgar Keret. L'estructura del recull està molt ben pensada. Els relats no es mostren de manera cronològica, sinó agrupats per l'edat dels seus protagonistes. Així es construeix la cronologia d'una vida. Tots els protagonistes són homes, i gairebé sempre estan escrits en primera persona, de manera que el conjunt fa la impressió d'estar relatant la biografia d'un home que passa per totes les fases vitals. En realitat no és així, són relats independents, però es genera aquesta sensació. Ens diu l'editorial que aquest és un llibre de masculinitats. És una manera suau i eufemística per dir que l'home israelià tipus viu instal·lat en la misogínia, és mesquí, egoista i molts cops desagradable. Mentre llegia aquests relats, molts cops em generaven rebuig, fins i tot fàstic, fins que t'adones que "l'home israelià tipus" és "l'home tipus", i punt. Vull prendre'm aquests escrits com a crítica, com a evidència i descripció de la realitat, de tal manera que ens facin reflexionar sobre com ens comportem entre nosaltres i respecte al nostre entorn. La imatge no és gaire engrescadora.

Keret descriu, però també s'escapa, fa metàfores i inventa fotografies que semblen fantàstiques, però que acaben sent maneres d'explicar la realitat. És agut, enginyós i té espurnes de brillantor, de genialitat. Ho penso honestament, em sembla que té una ment privilegiada. Per això em sap greu no haver connectat amb aquests escrits com ho vaig fer amb els de Set anys de plenitud. Potser per la idea inconscient de saber que allà llegia retalls de la seva vida, i aquí situacions inventades, els contes no han aconseguit atrapar-me, malgrat que segur que hi ha molt de l'autor en cada text. I no es pot dir que l'estil sigui gaire diferent, en alguns casos m'han ressonat a les bones sensacions de l'autobiografia, però si allà em semblaven tendres, amb un humor blanc i molt intimistes, aquests són agres i miserables. No m'han generat gens d'empatia, tot i que hi he trobat espurnes d'aquelles que et fan assentir amb el cap i dir "què bo, això", però en conjunt no m'ha acabat de fer el pes tot aquest retrat. Com en tot recull, alguns m'han semblat més afinats que d'altres, però són tan breus i tan sintètics, tots busquen descriure una situació concreta, que segueixen més o menys la mateixa línia. Dependrà de cadascú quins troba més enginyosos, més desagradables o incòmodes, fins i tot quins li posen un mirall a davant per descobrir el propi reflex. Jo no hi he tingut gaire feeling, però Keret continuarà en el meu imaginari com un autor interessant i diferent.

Impressió general: @@ i mitja