Editorial, any: Angle Editorial, 2024
Títol original, idioma, any: Gente nel tempo, italià, 1937
Gènere: Intriga
Traducció: Fina Figuerola
Número de pàgines: 222
Llegit en: Català

L'inici d'aquesta història és d'aquells que et posa en alerta. Hem consumit prou ficció per saber que si hi ha un personatge que llança una maledicció, aquesta tindrà un gran pes en la trama, i així és a Gent en el temps. Bontempelli és considerat un dels pioners del realisme màgic, i si bé aquí no seria un element predominant, sí que hi ha un tel d'irrealitat en el malefici de la Gran Vella. L'anciana considera els seus familiars uns inútils dels quals no en sortirà res de bo. Per tant, més val que la família acabi amb ells. Però a més, i això és el que més els ha de preocupar, cap dels quatre presents arribaran a vells. Tot i que el destí funest triga una mica a materialitzar-se, acaba arribant la primera mort i les primeres especulacions sobre què passarà a continuació. El temps passa, i amb ell l'evolució dels personatges i de la societat italiana de principis del segle XX. I quan assumeixen que el destí marcat per la Gran Vella és inevitable, es produeix el canvi definitiu, que és la lluita activa per contraposar-s'hi, per intentar revertir amb accions ingènues el camí que se'ls ha marcat. L'evolució la veurem sobretot en les germanes Dirce i Nora, que comencen tenint nou i vuit anys, però que s'aniran fent grans. Mentre intenten viure una joventut normal com qualsevol altra persona, han d'anar mirant el rellotge de cua d'ull. Com es pot imaginar, si cada cop queden menys noms a la llista, vol dir que el teu moment s'apropa. Bontempelli explora les seves reaccions, la seva naturalesa, que se'ns presentarà de maneres que potser no ens imaginàvem. L'autor es guarda més d'un as a la màniga que portaran a girs narrativament molt interessants.
L'interès i la tensió van en augment al llarg de la novel·la. Resulta molt intrigant aquesta pugna amb el destí marcat i veure que els personatges no s'hi poden contraposar. Però hi haurà alguna cosa que pugui fer trencar el malefici? Aquesta és la pregunta que es fan tant els protagonistes com el lector. L'autor també s'esforça a descriure els períodes entre morts, que en part serveixen per aportar context històric i també geogràfic. Són fases més calmades i això fa que el ritme sigui una mica irregular, però l'interès no es perd mai. A més, Bontempelli participa de la seva pròpia narració i va fent apunts de tant en tant, per ajudar-nos a entendre segons què, o senzillament pel gust d'intervenir. Això he de dir que sempre m'agrada perquè em sobresalta i em manté atent a la lectura. I a banda de la família protagonista, també hi apareixen uns quants secundaris amb papers molt rellevants pel desenvolupament de la trama. M'ha semblat una bona història, fosca, inquietant, d'aquelles que et fa pensar molt en què faries si sabessis que tens data de caducitat. No vulguis trobar-te en la situació dels Medici! Sense haver-lo trobat rodó, és un llibre que val la pena conèixer, i no m'importaria llegir més aquest autor que no coneixia, però que m'ha semblat força interessant.
Impressió general: @@@ i mitja
L'exemplar és una gentilesa d'Angle Editorial.
0 Comentaris