Autoria: Magdalena Blažević
Editorial, any: L'Agulla Daurada, 2023
Títol original, idioma, any: U kasno ljeto, croat, 2022
Gènere: Narrativa
Traducció: Jordi Cumplido
Número de pàgines: 166
Llegit en: Català

Als anys noranta del segle passat a la regió dels Balcans es va lliurar una guerra sagnant a causa de la dissolució de l'ex-Iugoslàvia. El poble bosnià va patir un autèntic genocidi. Magdalena Blažević rememora en aquest llibre un episodi concret d'aquell conflicte: una ràtzia del nou exercit de Bòsnia i Hercegovina al petit poble Kiseljak, de majoria croata, que va acabar amb la vida de desenes de civils. La narradora i encarregada d'explicar-nos com vivien a Kiseljak i què va passar aquell 16 d'agost de 1993, és Ivana Širić, la víctima més jove d'aquella matança, amb només catorze anys. La seva pèrdua va deixar un buit irreparable a la seva família. Que la veu que ens condueix sigui la d'una nena morta afegeix dolor i tristesa a una narració plena de misèria i costumisme, que acaba en tragèdia i desolació.

Feia temps que tenia aquest llibre pendent i no m'havia decidit a llegir-lo encara per comentaris que n'havia sentit. A priori, compta amb elements engrescadors, tot i que ja sabem que no assistirem a una narració precisament alegre. Està estructurat en capítols curts que descriuen escenaris, costums, menjar i situacions concretes. La Ivana ens va presentant diferents membres de la família i en coneixem les activitats i les misèries. L'estil és quirúrgic, frases curtes, directes, descriptives. I així anem passant l'estiu i ens anem aproximant al 16 d'agost, sense que passi gaire res de rellevant, tot i que hi ha un neguit que plana. Un cop que arribem a la data fatídica, les persones, els llocs i tot el que se'ns ha descrit anteriorment torna a prendre protagonisme, però d'una manera molt diferent. És una lectura de ritme lent, tot i que l'estil picadet sol convidar a l'acceleració. L'autora vol que ens quedem amb els detalls, que ens amarem de la vida de la família, encara que no sigui una vida precisament perfecta, perquè ens faci mal cada detall quan tot s'esfondra per culpa de l'odi ètnic i la lluita armada.

Doncs bé, no ha estat gaire el meu cas. El que intuïa per algunes ressenyes de A finals d'estiu que havia llegit s'ha complert força. M'he trobat un text majoritàriament descriptiu de la quotidianitat, amb un llenguatge maco, poètic, però que no ha aconseguit interessar-me. Està ben estructurat, a grans trets construeix tot un mosaic de personatges i situacions, un univers petit i força miserable, però amb gent que assumeix la seva realitat i aprèn a estimar-la. I quan el tenim una mica apamat, ens el destrueix completament, amb la mort de la Ivana com a punta de llança. Naturalment, si n'hem d'extreure alguna impressió, és com d'absurdes, injustes i injustificables són les guerres, especialment si es basen en la intolerància i l'odi ètnic cap a l'altre. Que poc importants són algunes vides a ulls dels vencedors. Entenc el missatge, però personalment l'he trobat molt menys colpidor del que m'imaginava. Blažević narra des de la quotidianitat, des dels detalls petits. No es recrea en la violència ni en la crueltat, ens transmet el dolor a través d'imatges simbòliques. No jutja, només descriu i deixa que jutgem nosaltres. La forma i la perspectiva poden ser atractives per qui gaudeixi del lirisme, però a mi se m'ha fet una mica avorrit de llegir, no ha aconseguit tocar-me la fibra ni transmetre'm sensació de matança i genocidi. Òbviament, no era la intenció de l'autora treure importància o relativitzar l'assumpte, però amb mi no ha tingut l'impacte que de ben segur buscava.

Impressió general: @@