Autoria: Virginia Woolf
Editorial, any: Cal Carré, 2022
Títol original, idioma, any: Between the Acts, anglès, 1941
Gènere: Narrativa
Traducció: Marta Pera
Número de pàgines: 199
Llegit en: Català

A la casa de camp dels Oliver és tradició que cada principi d'estiu la gent humil del poble organitzi una funció per representar davant de la família i de tots els seus convidats. El públic que s'espera és nombrós i distingit, cap de les bones famílies es vol perdre l'espectacle. Però mentre es fan els preparatius i es debat si caldrà fer l'obra a cobert o podrà ser a l'exterior, perquè amenaça de ploure, els membres de la família i alguns convidats matiners, passen l'estona encaboriats en els seus pensaments, tenen les seves pròpies preocupacions i interessos, i només les convencions socials fan que mantinguin les formes. L'obra de teatre, dirigida per la senyoreta La Trobe, vol recrear la història d'Anglaterra en diversos actes. Malgrat alguns problemes tècnics, pot desenvolupar-se sense entrebancs. Al públic, una mica impacient, se li comença a fer llarga, però quan l'adaptació s'acosta a l'època actual s'enduran una bona sorpresa.

Entre els actes va ser l'última novel·la de Virginia Woolf. Pocs mesos després d'acabar el manuscrit es va suïcidar i el llibre va ser publicat pòstumament. Potser no és la seva obra més exigent, però sí que té una complexitat estructural, ja que inclou una obra de teatre amb diferents registres, que parodia la societat anglesa en diverses èpoques. Això fa que sigui de les més iròniques que li he llegit. Els protagonistes, els Oliver, són una família benestant, però en hores baixes, com la resta de públic de l'obra. Representen una burgesia caduca i en decadència que encara té ínfules de classe alta a l'estil victorià. Precisament, el retrat que en fa Woolf, com el que veuen ells en l'obra, ens demostra que ja no és així. Mentre l'obra no s'està representant, és a dir, entre els actes, anem canviant la perspectiva saltant d'un personatge a un altre per saber què el preocupa i què pensa dels altres. Flux de consciència, però en petites dosis, i amb visió calidoscòpica. L'autora tampoc s'oblida d'alguns dels seus temes recurrents, com ara el paper de la dona en la societat, les orientacions sexuals no normatives o el debat entre el desig i l'obligació. En aquest cas, s'integren en el text amb normalitat, són recurs més que tema a desenvolupar.

Tornar a Virginia Woolf sempre és un repte, però l'entomo amb moltes ganes i amb la voluntat d'anar completant la seva bibliografia amb el temps, aprofitant que tenim noves edicions en català de moltes de les seves obres. Com aquesta de Cal Carré, amb traducció d'una de les meves traductores de capçalera com és Marta Pera, l'autora també de l'estratosfèrica i premiada traducció d'Orlando. Sempre que la llegeixo tinc la sensació de perdre'm detalls, o intencions senceres. És una autora capaç d'una subtilesa exquisida que cal llegir amb atenció, i tot i així segur, segur que en algun moment et passa per sobre. He gaudit d'Entre els actes, l'he trobat molt irònic, molt crític, també. M'ha semblat un crit a l'ordre de Woolf cap a l'alta societat anglesa, com si els volgués advertir que ja no són el que eren i que has de jugar amb les cartes que tens en aquell moment, no amb les que t'agradaria tenir. Potser esperonada per la imminent Segona Guerra Mundial, que apareix en el llibre amb pinzellades molt fines, però sense agafar un protagonisme evident. Penso que és una novel·la assequible, fins i tot per començar a llegir l'autora, sempre que tinguem en compte que "assequible" no vol dir el mateix per Woolf que per altres autors. Virginia Woolf tenia un cervell privilegiat, però temo que la majoria de lectors, em sap greu, no el tenim.

Impressió general: @@@ i mitja

Podeu trobar altres ressenyes que he fet de Virginia Woolf en aquest enllaç.