Autoria: Ed Brubaker, Marcos Martín, Muntsa Vicente
Editorial, any: Mai Més, 2024
Títol original, idioma, any: FRIDAY, anglès, 2022-24
Gènere: Còmic
Traducció: Ernest Riera
Número de pàgines: 373
Llegit en: Català

COMPTE, POT CONTENIR SPOILERS

L'any 2023 vaig llegir el primer volum de Friday, quan Mai Més encara no havia publicat els volums 2 i 3 de la trilogia. En aquell moment em va agradar prou com per interessar-me per la història, però fins ara no m'he decidit a llegir-los tots de cop, rellegint el primer i continuant amb els altres dos. Com que el Llibre 1 ja el vaig ressenyar, em repetiré una mica, però miraré de parlar-ne de manera més global.

La Friday Fitzhugh torna al seu poblet King Hill després de tres mesos estudiant a la universitat. Just abans de marxar van tenir un acostament amb el seu amic de sempre Lancelot Jones, una situació incòmoda que no van tenir l'oportunitat de comentar. Ara ja no tindran excusa. Però no té temps de pensar-hi gaire: tan bon punt baixa del tren el seu amic ja l'espera amb el xèrif Bixby, la fan pujar al cotxe patrulla i la porten a investigar. En Lancelot no ha canviat, sempre dona prioritat a resoldre casos misteriosos, els dos s'hi han dedicat els últims anys, amb gran èxit. La Friday no té altre remei que deixar-se portar, però el cas que investiga en Lance sembla realment esfereïdor. Alguna cosa molt terrorífica s'amaga en el bosc de Kingswood, i investigar-la no els pot portar res de bo. Tant és així que algú troba el jove investigador sol a la cabana que fan servir de quarter general i hi cala foc. En Lancelot mor calcinat i és la Friday qui el troba. Té un gran disgust, com és normal.

Així acaba el primer llibre, amb la mort d'un dels dos protagonistes. Però no tot pot ser tan fàcil. Tant el primer volum com el segon estan plens de pistes que són molt difícils de detectar fins que no tenim més informació. Passen desapercebudes, com a enigmes sense resposta o detalls insignificants, però tot acabarà lligant. Friday és una història fosca amb estètica gòtica i dark academia. L'efecte s'aconsegueix perfectament amb les il·lustracions de Marcos Martín i Muntsa Vicente, que són una obra d'art. Impactants, esfereïdores, molt expressives. El text és escàs, i no precisament perquè la trama sigui senzilla, realment el trio d'autors construeixen una trama de molta complexitat i que sorprèn, perquè d'inici sabem que ens trobarem elements sobrenaturals, però la varietat de gèneres que es concentren en aquestes pàgines és una cosa mai vista. Per començar tenim uns protagonistes joves que fan el pas de l'amistat a alguna cosa més, de manera que s'inicia com una novel·la juvenil de formació. Però de seguida sabem que cal resoldre un misteri i avança a ritme de thriller. Hi ha moments de terror, elements fantàstics i fets que se solen classificar com a ciència ficció, tot ben barrejat i funcionant molt bé. Una història addictiva que es complica per moment i que compta amb girs realment inesperats.

Abans de fer-ne una valoració, m'agradaria destacar un cop més l'esforç de Mai Més per portar al català obres que s'han publicat en altres llengües tot i tenir professionals d'aquí treballant-hi. I per si l'esforç i el risc no fossin prou, a més posen a traduir el còmic a una bèstia com és Ernest Riera. Si això no és compromís i amor per la feina, no sé què ho pot ser. Personalment, tot i que no tinc gaire per comparar, dir que m'ha semblat una obra molt completa, amb molts ingredients interessants i molt ben lligats. I sí la trama està molt ben trobada i és imaginativa, la il·lustració et deixa de pasta de moniato. M'agafen esgarrifances quan penso en la imatge de la Friday quan se li reflecteix la llum a les ulleres i no se li veuen els ulls. I això que ella és la bona de la pel·lícula! És inquietant, és angoixant i està ple de misteris. I naturalment, tant pel format com perquè enganxa, es llegeix rapidíssim. Sempre em costa posar-me a llegir còmic, però quan ho faig m'agrada, ho he de reconèixer. Així que faré allò de dir-vos que perdeu la por a llegir còmic, que val la pena, però en realitat m'ho estaré dient a mi mateix. A veure si me'n convenço.

Impressió general: @@@@
Els exemplars són una gentilesa de Mai Més.