Autoria: Adrian Tchaikovsky
Editorial, any: Editorial Chronos, 2024
Títol original, idioma, any: Bear Head, anglès, 2021
Gènere: Ciència Ficció
Traducció: Octavi Gil
Número de pàgines: 466
Llegit en: Català

Un món que ja ha acceptat l'existència de bioformes, animals modificats per bioenginyeria, ara va un pas més enllà. La colonització de Mart és tot un repte, però ja no és una utopia des que es disposa de bioformes i ara també d'humans modificats per adaptar-se millor a l'atmosfera i les condicions hostils del planeta veí. Als treballadors humans que han destinat a la construcció de Hell City els han promès que, quan acabin la feina, els retornaran al seu estat original. Entre ells trobem en Jimmy, un paio com qualsevol altre, que és addicte a la panacea i carregat de deutes. Per recuperar la solvència, accepta una feineta per part de la Sugar, una altra biohumana, que mercadeja amb informació. La feina consisteix en emmagatzemar a la seva unitat de memòria un paquet de dades confidencials per les quals més val no preguntar. Però el que li descarreguen al cap és molt més que un conjunt d'uns i zeros. Mentrestant, a la terra, Warner S. Thompson, un polític emergent, aconsegueix grans quotes de popularitat clamant en contra dels drets de les bioformes  i exigint-ne el control absolut mitjançant mecanismes d'anul·lació de la voluntat que anomenen collars. Si s'imposen les seves idees, la civilització entrarà en clar retrocés.

A Meldecaps Adrian Tchaikovsky recupera l'univers de Gossos de guerra i repeteix alguns dels seus personatges. També repeteix estructura: capítols llargs que ens proporcionen perspectives de diferents personatges. Ens situem en algun moment més en el futur, en el que les bioformes ja formen part del paisatge de la Terra. Algunes d'elles, posat que són éssers intel·ligents, ocupen posicions rellevants a la societat. No obstant, els prejudicis contra elles sempre hi són, com a norma general, i com a cas més particular, hi ha qui sent rebuig i està en contra de la normalització de la seva situació. Apliqueu això a qualsevol minoria existent i és fàcil endevinar que Tchaikovsky ens està descrivint el nostre propi món fent servir les bioformes com a col·lectiu discriminat, i la colonització de Mart com a exercici de poder i control per part de les classes dominants. L'autor ens planteja nous dilemes morals en situacions que podrien esdevenir-se, fa un exercici especulatiu i ell mateix n'aventura les respostes. Si es pogués modificar humans pels interessos d'alguns, es faria? Si poguéssim controlar la voluntat de les persones a conveniència, ho faríem? Quins privilegis tindrien i fins a on els explotarien aquells que tenen els comandaments? Les respostes, naturalment, no són gens esperançadores. Però si bé les reflexions de fons són molt interessants, com ja passava a Gossos de guerra, la trama no es queda curta. Es tracta de ciència ficció en majúscules, amb elements ciberpunk i avenços tecnològics de molt nivell, però narrats de manera planera a l'abast de tothom. Colonització planetària, flux d'informació o intel·ligència distribuïda són alguns dels temes que més toca. I a més, no deixa de banda l'humor, per més que alguns passatges són cruels i desagradables. Però un dels nostres protagonistes, en Jimmy, és un antiheroi completament involuntari per qui la situació que s'està vivint queda molt gran. En Jimmy Marten és una bona manera de rebaixar la tensió.

Mogut per la bona impressió que em va deixar Gossos de guerra, ja tenia ganes d'endinsar-me en un altre llibre de l'autor i em sembla que ha estat un encert llegir Meldecaps a continuació, perquè així m'he mantingut en el mateix fil argumental i l'he trobat potser encara més rodó que el primer. Vaig tenir un inici de lectura un xic atropellat, però quan em vaig anar situant, em sorprenia més i més a cada pàgina. La destresa de Tchaikovsky barrejant la ciència ficció especulativa, elements de CiFi més hard, i la reflexió filosòfica i sociològica sobre la naturalesa humana, el posa al nivell de grans clàssics del gènere, amb la peculiaritat que és un autor actual i que, per tant, els temes que tracta ens parlen del nostre present i del futur que veiem a prop. Perquè sí, aquí hi ha animals que parlen, éssers amb modificacions cibernètiques i bona part de la trama passa en un altre planeta. Però com ja veiem amb autors com Ursula K. Le Guin, no cal fer un gran exercici d'imaginació per adonar-se que l'autor parla de drets humans, de discriminació de minories, del poder i sobretot del seu abús, de supremacisme, de manipulació de la informació, de fake news, de la influència de les grans corporacions, de guerres comercials o de classes privilegiades que s'esforcen per perpetuar-se. Temes, tots ells, que disten molt de ser ciència ficció, malauradament. Però és que aquests són els grans titulars. També anem a concrecions, com per exemple el fet que una persona d'una minoria, per més formació que tingui, en general sempre la conviden a parlar sobre tòpics referents a la seva minoria. O d'aquells buits legals que resten alguns drets, als quals els poderosos s'aferren per explotar les persones tant com poden.

En definitiva, Meldecaps ens explica una història trepidant i amb molta acció. Ens convida a la reflexió sobre el present i el futur que ens espera. Està farcit de detalls que, disfressats de moltes maneres, també ens fan pensar en el funcionament del nostre món. I a més, està escrit de manera molt planera i àgil, amb alguns conceptes complexos, això sí, i no està mancat d'humor. A mi m'ho ha fet passar francament bé i trobo que és una obra que pot satisfer tant als amants del gènere, com a altres lectors que s'hi vulguin aventurar. Estaré ben atent al que ens vagi arribant d'Adrian Tchaikovsky, un autor encara jove i que tant de bo faci forat també a casa nostra.

Impressió general: @@@@ i mitja
L'exemplar és una gentilesa de Chronos, no els ho podré agrair mai prou.