Autoria: Shirley Jackson
Editorial, any: L'Altra Editorial, 2024
Títol original, idioma, any: The lottery and other stories, anglès, 1948-49
Gènere: Relats
Traducció: Martí Sales
Número de pàgines: 316
Llegit en: Català

És 27 de juny i tothom acudirà a la cita. És tradició. En altres indrets amb més habitants la loteria comença el dia abans, però al poble en tindran prou amb un parell d'hores. Diuen que hi ha llocs en els que s'està perdent, que han deixat enrere aquesta pràctica tan arrelada. Però els més vells no en volen ni sentir a parlar. El senyor Summers ja arriba carregant la caixa de fusta negra, seguit pel senyor Graves. Les famílies es van aplegant al voltant i trien els seus representants. Un a un, tots aniran recollint el seu paperet i creuaran els dits perquè la sort els somrigui. La loteria és el conte que tanca aquest recull d'històries d'una de les mestres del terror. Aquest breu relat va aixecar molta polseguera i ha servit d'inspiració o de referència per molts autors posteriors. Però tot i que altres relats del llibre també descriuen situacions inquietants, la majoria de textos no els classificaríem amb l'etiqueta del terror. Del que no ens escapem, és de la capacitat de Shirley Jackson de fer-nos imaginar molt més enllà del que explica.

Fa uns anys L'Altra Editorial va publicar dues novel·les de Shirley Jackson: Sempre hem viscut al castell i La maledicció de Hill House. Les dues obres són diferents, però totes dues juguen amb la psicologia del lector, és un terror subtil que neguiteja, que et manté tens sense acabar de materialitzar-se. Quedava pendent la publicació en català de la que és potser la seva obra més popular, el relat La loteria. Aquest conte, i potser algun altre, van molt en la línia estilística de les dues novel·les. Però el recull, en general, està format per contes més aviat costumistes, descriptius i força urbans. Estan agrupats en parts que mantenen una coherència temàtica. En aparença, en molts no hi passa gaire res. Però si d'alguna cosa és reina Jackson és de la subtilesa i de dir coses entre línies. L'horror, el cop d'efecte, o l'element distorsionador de cada conte no és evident. Només ens fa un salt el cor quan ens adonem del que l'autora està volent dir, i això no sempre és fàcil. Però estic convençut que darrere cada text hi ha una intencionalitat més o menys camuflada. Sense oblidar en Harris, un personatge transversal que s'esmenta en molts dels relats, sense acabar d'aparèixer mai, i que afegeix un toc de misteri al conjunt. Però un cop més, imaginar qui és o què representa va a càrrec de qui llegeix. Jackson vol que traiem les nostres pròpies conclusions.

Naturalment, els contes que més m'han agradat són aquells que he entès per on anaven, que probablement són els més evidents. Molts d'ells els acabava tal i com els havia començat: sense haver-me fet cap idea clara del que volia expressar l'autora. En part, segur que és perquè el que retrata o escarneix són comportaments i creences dels Estats Units de l'època, i en la majoria no introdueix elements no realistes. Per citar-ne alguns que m'han semblat afinats, més enllà de La loteria, podria dir L'amant dimoni, Com els feia la mare, Charles o Evidentment. En general fan de molt bon llegir i n'hi ha de llargades diverses, històries més treballades i algunes que van al detall. Personalment m'hauria agradat poder abordar La loteria sense tenir cap referència de la seva temàtica, perquè m'ha agradat, però estic segur que m'hauria impactat més si no m'hagués esperat ja que en aquest poblet n'havia de passar alguna. Bona autora, i que bé que puguem anar llegint les seves obres en català. Tinc pendent una relectura de Sempre hem viscut al castell. Algun dia hi he de tornar segur.

Impressió general: @@@ i mitja