Autoria: Enric Herce
Editorial, any: Spècula, 2025
Gènere: Fantasia
Número de pàgines: 272
Llegit en: Català

Un assassí en sèrie corre pels carrers de Port Bigmouth. Les seves pràctiques són macabres i ningú està segur, però la policia tira d'ironia per posar-li el nom. De les seves víctimes només en deixa el cap i les extremitats, de manera que l'han batejat Capipota. La Maureen Milk és una estrella del pop ja madura, que respon al nom artistic de MauMi. Ella té sospites sobre la identitat d'en Capipota i vol investigar-ho, però lluny del circuït policial. Per això contracta en Jack Jelly, un detectiu molt peculiar, i el posa sobre la pista. Les sospites de la diva es confirmen i aviat descobrim qui està assassinant gent a la ciutat i perquè. I en el perquè s'hi amaguen unes arrels més fondes del que es podem imaginar, perquè de les accions d'en Capipota en depèn el futur del món físic, i el de l'altre. Els interessos que hi ha darrere de tot plegat transcendeixen el nostre pla existencial. Una antiga juguesca entre el cel i l'infern està a punt de resoldre's, i les conseqüències que se'n poden derivar són difícils de preveure.

Torna Enric Herce i es reinventa un cop més. En el seu segon llibre a l'editorial Specula, fa una incursió al gènere bizarro, un subgènere del fantàstic que explora l'absurd i l'estrany. Capipota té elements del thriller més clàssic, però deriva cap a la fantasia paranormal i el terror. Però per sobre de tot, és una aventura esbojarrada en la que els personatges i les seves accions no estan guiats per la lògica i el realisme. Com a exemple, el detectiu Jack Jelly té per cap un pot de melmelada de gerds que li envolta el cervell, i ell mateix se serveix melmelada pel seu esmorzar. Només un petit detall dels moltíssims que inclou el llibre, i que el converteixen en una història delirant. Però no per això està mancada de coherència. Tenim una trama que es va complicant, però que es pot seguir i que atrapa per totes les seves implicacions. L'embolcall és surrealista, però el relat no. El que no hi falta és l'humor, tant per les situacions còmiques que genera l'embolcall, com per la sornegueria de molts personatges i per les referències de cultura popular de la generació X que va introduint, que sempre són un plus pels nostàlgics. El conjunt és complex, amb molts personatges i un nus enrevessat que cal resoldre. Però això tampoc és cap novetat en la literatura d'Herce, que sempre requereix una lectura atenta per no perdre's i quedar fora de joc.

A Capipota no tot són riures, però. La presentació dels personatges ens permet conèixer també el seu bagatge vital, i aquí és on l'autor, sense abandonar el to general de l'obra, introdueix també una mica de crítica social. Ens parla d'assetjament escolar i també de violència masclista i sostre de vidre, entre d'altres temes i crítiques que va deixant caure. Però potser el fet més destacat és que parla del cel i l'infern, en el llibre Assumptes Celestials i Assumptes de l'Avern, com si fossin departaments d'una empresa, i els fa funcionar com a tals. I és fàcil imaginar que, entre dos departaments en disputa, hi haurà males pràctiques, deslleialtats i corrupció a manta. Em fa gràcia perquè jo mateix he imaginat el cel i l'infern funcionant així, i per tant aquesta perspectiva no se'm feia gens estranya, al contrari. 

El conjunt funciona. És complex, és delirant i et deixa perplex, però és divertit i atrapa. Molt diferent d'altres obres de l'autor, més gamberro i juganer, més esbojarrat. Però s'agraeix l'atreviment, perquè no hi ha gaires autors catalans que explorin el gènere des dels extrems i ho facin amb solvència, si més no en editorials mainstream. I com que per mi Herce és garantia, m'ha permès llegir un subgènere, el bizarro, que difícilment hauria caigut a les meves mans si no venia avalat per un autor de confiança. Ara només queda saber què es traurà de la màniga la propera vegada!

Impressió general: @@@@
L'exemplar és una gentilesa de Specula, que ens va arribar perquè l'autor ens va proposar que el presentéssim. Ho vam fer el 22 de febrer a Gigamesh, i si voleu podeu recuperar el vídeo aquí.