Autoria: Herman Melville
Editorial, any: Nórdica llibres, 2008
Títol original, idioma, any: Bartleby the Scrivener. A Story of Wall Street, anglès, 1853
Gènere: Narrativa
Traducció: Miquel Desclot
Número de pàgines: 78
Llegit en: Català

El narrador d'aquesta història és un advocat de Wall Street. Un home honrat, però sense gaire aspiracions, no té cap intenció de fer-se veure ni d'entrar als jutjats. Es dedica, bàsicament, a fer paperassa. Ja té alguns empleats que l'ajuden, però un augment sobtat de la feina aconsella la contractació d'un nou escrivent, i així entra en Bartleby a la seva vida. És un nano callat, prim i molt pàl·lid. Al principi demostra una gran capacitat de treball, copia documents a molt bon ritme i s'està a l'oficina més hores que ningú. Però un bon dia, el cap li demana una altra feina diferent, rutinària i pesada, però per la que tots passen sovint. La resposta d'en Bartleby deixa perplex l'advocat: "preferiria no fer-ho". La seva negativa no és puntual. L'escrivent es nega a fer qualsevol altra feina que no sigui copiar textos, per petita que sigui, sempre amb la mateixa frase. Això treu de polleguera a tothom, i porta el narrador a la desesperació. Voldria ajudar el seu empleat, però se sent impotent davant del tancament en banda d'en Bartleby i, sobretot, de la seva passivitat i la seva indolència.

No tenia previst llegir aquest llibre a curt termini, però la perspectiva d'una adaptació teatral m'hi va portar. Es tracta d'un relat llarg que compta amb diverses edicions en català, però jo vaig llegir aquesta de Nórdica amb il·lustracions de Javier Zabala. Encara no havia llegit res de Herman Melville i l'experiència ha estat força positiva. És un text breu que va pujant en tensió, no perquè hi passi res terrorífic, tot i que en Bartleby és descrit gairebé com un cadàver vivent, sinó perquè l'exasperació del narrador, i també la del lector, van en augment. Què o qui és Bartleby? Què representa? Tothom pot fer les seves interpretacions, però la curiositat per les seves negatives i diversos fets que es van relatant atrapa moltíssim. Segons he llegit, es pot considerar que Bartleby pateix una depressió, ja que en mostra alguns símptomes, o se m'acudeix que podria representar la depressió mateixa personificada. Vist així em semblaria un bon retrat. Altres estudiosos consideren el seu comportament com una crítica al sistema opressor, la negativa a fer tot allò que ens obliguen i no volem fer. Sigui com vulgui, el narrador descriu molt bé les sensacions que li desperta el seu empleat, tenim tota l'estona la seva perspectiva i assistim a la seva reflexió. La impotència que sent, la frustració i les variacions dels seus ànims, però també la preocupació, la ràbia, la compassió, queden perfectament descrites i les transmet al lector, que està tan intrigat pel comportament del jove escrivent com el narrador mateix.

Una obra curiosa i absorbent que m'ha sorprès molt. Està escrita de manera molt planera, el narrador és fidel a la manera com es descriu a ell mateix, tranquil, no vol problemes, no té ambicions, i la situació que es troba el supera. Melville té una gran destresa per fer que sentim el mateix que aquesta veu que ens parla. Un cop llegit el llibre, la frase "preferiria no fer-ho" pren una nova dimensió, i el personatge menys parlador de la literatura esdevé inoblidable. I per cert, l'adaptació que s'està fent aquests dies a la Sala Beckett del Poblenou, dirigida per Llàtzer Garcia i representada per Albert Prat, és absolutament fidedigna al text, amb una posada en escena molt minimalista, però molt ben trobada. Va ser una experiència rodona llegir el llibre i després veure com el narrador cobrava vida i acompanyava les paraules de llenguatge no verbal. Molt bon text. Fosc, reflexiu i incòmode, però d'aquells que no pots deixar anar. Tot i que és tan curt que l'acabes encara que no vulguis. Interessant Melville, l'hauré d'explorar una mica.

Impressió general: @@@@