No trigareu a entendre per què aquests darrers dies estic distret i se'm va passar l'aniversari del blog. Vaig una setmana tard, el Llibres va néixer un 1 de març, i de vegades encarar recordo més l'aniversari del Bona Nit, que era el 21 del mateix mes. I això que no és una xifra qualsevol, arribem a 15 anys donant la tabarra a base de ressenyes, que ja són una bona colla. Aquesta és la publicació número 992, així que aviat seran mil (no la caguem ara, que estem molt a prop!). I d'aquestes, 912 són ressenyes. Així que tampoc falta gaire per canviar de dígit, que emocionant! Ja heu vist que els últims anys hi ha molts posts, ja que vaig al dia amb el meu ritme lector, i també us he anat explicant tot el que faig amb llibres més enllà del Llibres, i punt! Però quedava posar una cirereta en aquest pastís que m'està alimentant tant, i com que aquí encara no us n'havia parlat, doncs ha arribat el moment. I la notícia em serveix també per celebrar un aniversari tan important del blog.

Aquesta mateixa setmana ha arribat a llibreries el que és el meu segon llibre, un recull de contes que porta per títol Tan lluny de casa. El publica Sembra Llibres, una editorial que fa temps que segueixo i que em van fer molt feliç quan em van dir que els meus textos els agradaven prou com per plantejar-se publicar-los. Abans d'això, vaig rebre moltes negatives i silencis, però finalment ha estat possible. Sembra és una editorial independent del País Valencià que edita en català i té implantació en tot el territori de parla catalana. A més, forma part de l'Associació d'Editorials Independents Llegir en Català. Per com pensen, per la feina que fan per la llengua i perquè sempre m'han semblat una gent molt maca, seria difícil que els meus contes haguessin trobat una casa millor. A més compartiré catàleg amb uns noms que, mareta de Déu, que petit que em fan sentir.

Perquè us en feu una idea, són nou relats independents que aborden problemàtiques contemporànies i universals, com la memòria, la gelosia, les diferències de classe, la violència patriarcal o la salut mental. Tot això amb personatges que viuen moments difícils, relacions de diversos tipus i secrets que guarden per motius diferents. Gent com qualsevol de nosaltres, en definitiva. De manera que és fàcil que algun d'ells retrati situacions que coneixeu bé.

Ja podeu veure que estic molt content amb el que m'està passant aquests dies. Ara només em queda ensenyar-vos-el, i que veieu la magnífica il·lustració de coberta de Dakota Hernández, molt representativa d'un dels relats! I per cert, com que aquí continuaré fent les meves ressenyes i no en parlaré gaire més, he obert una pàgina a Substack per anar desgranant tot el que es derivi del llibre. Si hi teniu interès, podeu mirar-la a la web o subscriure-us-hi per rebre les publicacions via mail. És aquesta.