Autoria: Mariama Bâ
Editorial, any: Jande Editorial, 2025
Títol original, idioma, any: Une si longue lettre, francès, 1980
Gènere: Narrativa
Traducció: Imma Falcó
Número de pàgines: 143
Llegit en: Català

La Ramatoulaye té massa coses a dir a l'Aïssatou, amb una carta convencional no en tindrà prou. Per això, en resposta a la missiva de la seva amiga, enceta un quadern i comença a escriure-li. L'Aïssatou li explicava que s'acaba de divorciar, però ella s'ha quedat vídua, i ara és moment de treure-ho tot. Després de vint-i-cinc anys de matrimoni i de portar al món dotze fills, en Modou va decidir casar-se amb una altra dona. Ni tan sols es va dignar a comentar-li que tenia aquesta intenció. La poligàmia és una pràctica habitual al Senegal, però després d'assolir la independència i d'iniciar un procés de modernització social, les dones senegaleses ja no estan disposades a acceptar com si res el patriarcat que sempre els ha posat el jou al coll. L'Aïssatou n'és un bon exemple, però a la Ramatoulaye el procés no li serà tan fàcil. És una dona orgullosa, digna, que sap quin és el seu lloc. Però els temps canvien a molta velocitat, i ella també.

L'editorial Jande va publicar els primers títols a principi d'aquest any amb la voluntat de fer arribar a les llibreries catalanes veus racialitzades, de persones migrants i traduccions de literatures molt poc presents en el nostre mercat. Una carta molt llarga de Mariama Bâ va ser un dels dos llibres amb què es van estrenar, juntament amb Mares Migrants de Fàtima Saheb. Tot i ser una autora desconeguda aquí, al Senegal Bâ era molt reconeguda com a escriptora, professora i feminista. En aquest llibre ens transporta al Senegal d'uns deu anys després de la independència, i això ens situa a la dècada dels setanta del segle passat. El país està patint canvis socials a passos de gegant, les noves generacions encaren el futur amb unes perspectives molt diferents. Però els vells costums encara no s'han perdut. En aquest context, la Ramatoulaye ha perdut l'exclusivitat com a esposa d'en Modou Fall. Porten molts anys junts, s'estimen i tenen una vida còmoda, tot i tenir dotze fills en comú. Però en Modou s'encapritxa d'una noia molt més jove, amiga de la seva filla gran, per a més detalls, i decideix casar-s'hi. Aquest fet i el canvi de vida que pateix la Ramatoulaye són els motius principals de la carta que escriu a la seva amiga Aïssatou. Però a la carta hi ha molt més, és clar. Començant per una interessant explicació dels ritus funeraris senegalesos i passant per una repassada històrica a la vida en comú de les dues amigues, del matrimoni i també de la primera generació de dones que van estudiar i que van començar a capgirar, tímidament, una societat eminentment patriarcal.

Una molt bona sorpresa aquest clàssic contemporani senegalès. Explica molt bé el desenvolupament d'una societat, especialment des de la perspectiva de les dones, a partir d'un cas concret i significatiu com és el desengany de la Ramatoulaye. Però també l'experiència de l'Aïssatou té matisos que aporten diferents maneres de pensar. Els homes de la història, és clar, es presenten com a molt més bàsics i encara recelosos de perdre el seu privilegi. Però les noves generacions han d'assumir els canvis, perquè l'empoderament de les dones és imparable. El que no sé dir és si respon fidedignament a la realitat senegalesa, o si és més aviat el desig de l'autora. No cal dir que desconeixia Mariama Bâ i l'existència d'aquest llibre, per això propostes editorials com la de Jande són tan importants, si no et vols quedar llegint el mateix de sempre. La carta és una excusa, perquè de fet no pren gairebé ni format epistolar, tret que en el text la Ramatoulaye es va dirigint de tant en tant a l'Aïssatou. Com a carta sí que seria llarga, però com a llibre és ben curt i passa molt bé. A mi ha aconseguit interessar-me molt i m'ha fet passar una bona estona. Una sensació molt semblant a la que vaig tenir llegint Nostra Senyora del Nil d'Scholastique Mukasonga: si allà ens explicaven molt bé com és Ruanda, aquí tenim una bona descripció del funcionament del Senegal, potser sense abastar tants aspectes, però aconseguint un efecte semblant. Molt content del descobriment, i amb ganes de continuar coneixent les apostes de l'editorial.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@