Autoria: Michael McDowell
Editorial, any: Blackie Books, 2024
Títol original, idioma, any: Blackwater. Part II: The Levee, anglès, 1983
Gènere: Terror
Traducció: Anna Llisterri
Número de pàgines: 262
Llegit en: Català

COMPTE, CONTÉ ESPÒILERS

Els integrants de la família Caskey viuen amb calma tensa la nova situació. Tot i la reticència de la matriarca Mary-Love, el seu fill Oscar ha marxat a viure a la casa del costat amb la seva dona Elinor, la casa que els estava destinada, però que la Mary-Love ha anat posposant donar-los amb mil excuses. El preu sembla desorbitat, l'Elinor li ha entregat la seva primogènita, la Miriam. Un pacte del qual ningú no en parla, a canvi que els deixi tranquils a la nova llar. Però la guerra subterrània no s'aturarà. La ciutat planeja construir un dic per tal d'evitar que hi torni a haver inundacions com les que van patir amb el desbordament del Perdido. Per això contracten l'enginyer Eary Haskew, i la Mary-Love l'acull a casa seva només perquè sap que l'Elinor és absolutament contrària a la construcció del dic. L'Elinor sap que, per més que facin, res la separarà del riu, té armes per aconseguir-ho, una nova filla en camí, i més aliats dels que la cap de família es pensa.

He trigat uns mesos, però tenia clar que volia continuar llegint la saga Blackwater, que va ser una autèntica bomba editorial el 2024. Com que és una mateixa història partida en sis parts, fa de mal comentar sense anar revelant massa sobre els llibres anteriors. En aquesta segona part, reprenem el fil i ens trobem els Caskey separats i sempre a la grenya. A la sinopsi només hi he afegit elements més costumistes del llibre, és a dir, els drames de la saga familiar dels Caskey i altres famílies riques de Perdido. Però ja sabíem del primer llibre que Elinor és un personatge inquietant, per dir-ho de manera ambigua, no-humà. A El dic també hi trobem escenes que transcendeixen el realisme, algunes que només insinuen, i d'altres que són directament terrorífiques. Potser no tantes com en el primer llibre, però les que hi ha Déu n'hi do. Això em fa mantenir-li l'etiqueta de llibre de terror, tot i que un 95% del llibre no conté cap escena que s'hi aproximi. Més mala llet que horror, entre els Caskey. També tenim personatges nous que assoleixen un bon protagonisme, i d'altres que en tindran en llibres posteriors. En especial aquí destaquen l'enginyer Early Haskew i la cunyada d'en James Caskey, la Queenie Strickland. El que no hi falta és una escriptura absorbent que aconsegueix atrapar i fer-te avançar sense aturador. Com el primer, són llibres molt llegidors que saben mantenir l'atenció del lector.

Si La riuada em va semblar un gran inici de saga, amb molts elements que conviden a continuar llegint, El dic no es queda curt. Potser es perd el factor sorpresa i les escenes més tèrboles estan més espaiades. Com és normal, sempre ens atrau allò que és més sorprenent, i esperem que l'Elinor faci de les seves. En aquest cas, la jove que té els cabells del mateix color que el riu Perdido pren un paper lleugerament més secundari, encara que protagonitza les escenes més impactants. No és l'únic personatge de qui emanen tocs esotèrics, la mateixa coberta del llibre fa referència a una escena força sorprenent que no té relació amb l'Elinor i que porta a un dels esdeveniments destacats d'aquest volum. La combinació de culebrot rural i terror continua funcionant prou bé, Blackwater és un passa-pàgines amb escenes molt intrigants que convida a la lectura a un públic molt ampli. No se li ha de demanar més del que ofereix, però trobo que és dels típics llibres que poden crear afició a la lectura. He sentit a dir que la saga decau a partir del tercer, però com que encara no estic en aquest punt, la meva intenció és continuar, pas a pas, i arribarem on calgui. Però com que em conec i no m'agrada deixar coses a mitges, per poc que em continuï convencent arribaré fins al final. De moment, amb ganes de descobrir què s'amaga a la casa que comparteixen l'Oscar, l'Elinor i la Frances, perquè em sembla que no serà res de bo.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@ i mitja.