Autoria: Sandra Freijomil
Editorial, any: Edicions 62, 2025
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 290
Llegit en: Català

És la història de moltes dones que, quan arriben a la mitjana edat, al tombant de la menopausa, s'adonen que la vida que tenen no és com s'havien imaginat, o com els havien promès. La Raquel frega la cinquantena i mira enrere, quan l'Àlex i ella estaven enamoradíssims i afirmaven que no, que a ells no els passaria com a la resta de parelles. Però la realitat és tossuda i ara, amb molts anys de matrimoni i un fill adolescent que no hi ha qui l'aguanti, s'adona que consagra la vida als seus homes sense obtenir gaires alegries a canvi, i que les seves aspiracions personals i laborals sempre han de quedar en segon pla. El que potser ja no passa a tantes dones és que, un dia per casualitat, s'assabentin que el seu marit, la pedra angular del seu projecte vital, porti anys amagant una doble vida emparada en mentidetes i excuses versemblants. I no es tracta d'una aventura qualsevol, això rai. La mentida és molt més grossa i capgira tot el món conegut per la Raquel. No pot quedar-se a casa, no pot suportar-ho. Necessita escapar, si més no una temporada. El seu camí la portarà a seguir les passes de Virginia Woolf, que tants anys després continua obrint ulls.

El títol d'aquesta novel·la ja dona pistes sobre la proximitat que busca amb la figura de Virginia Woolf. Tot i que aquesta influència la veiem més en una segona part del llibre, en la qual la protagonista segueix els passos de l'autora britànica pels seus escenaris principals, també veiem la mà de Woolf en el desenvolupament de la trama. La presentació del conflicte i de l'engany de l'Àlex, està farcida de reflexions, de regressions i monòlegs interiors que fan pensar en el seu característic flux de pensament. La Raquel viu, però també divaga i navega pel seu passat, pel record, per entendre el seu estat i saber què ens ha portat fins aquí. A la protagonista se li planteja una dicotomia important en un moment delicat de la vida. La persona que tenia al costat ara és una desconeguda. El seu món, domèstic i laboral, és tediós. És possible canviar les coses, capgirar tota una vida? Probablement és el tema central de la novel·la, i no es tracta de manera banal, ja que en ficció pots inventar tot el que vulguis, però la realitat és molt més complexa. Això de marxar amb un fort cop de porta i s'ha acabat, pot ser molt de pel·lícula, però cal tenir moltes coses en compte si es pren una decisió així, i Freijomil se n'ocupa. Se n'ocupa potser fins a l'extrem, perquè si bé la Raquel demostra ser una persona més que un personatge, i actua com probablement qualsevol de nosaltres faria davant d'un daltabaix, potser el seu debat constant no afavoreix el ritme de l'obra. La Raquel té un contrapunt en la figura de la Lea que apareix en fases més avançades del llibre. Analitzat fredament, la Lea és un personatge més inversemblant que la protagonista, tot i que segur que existeixen persones així, però és més eina que persona. Això sí, aporta la salsa que calia a la trama.

I per sobre de tot, la figura de Virginia Woolf, que és far, referència i estil literari de Deu dies amb la senyora Dalloway. La Raquel, que comença coneixent molt poc sobre Woolf, la va descobrint alhora que ens la presenta a nosaltres, i la reivindica. Planteja debats que aborden temes feministes com feia la britànica, com per exemple el qüestionament com a dona davant del descobriment de l'engany del marit. Debats molt actuals i coneguts per qui viu els nostres dies, la insatisfacció, el desig o la buidor existencial malgrat tenir-ho tot a l'abast, si més no en aparença. Un llibre molt actual que estableix un pont amb l'època de Virginia Woolf, i que exposa uns quants elements interessants, però que a mi personalment no ha aconseguit vincular-me amb la lectura. Freijomil inverteix molts esforços a aprofundir en el sentiment de la Raquel i tot el que li cal prendre en consideració. Insisteixo, el seu tornar un cop i un altre sobre els mateixos pensaments i el no poder sortir de l'espiral, s'aproxima moltíssim a la realitat que qualsevol persona viuria, però literàriament resulta una mica reiteratiu i acaba diluint el cop d'efecte argumental. Més tard, el personatge de la Lea, que servirà per desencallar la Raquel, no me l'he arribat a creure. Aporta moltes lliçons, ensenyaments que la protagonista ha d'aprendre, com les cotilles que ens posa la vida sense que ens n'adonem, o que qualsevol certesa que tinguem es pot desmuntar en un segon. Sobretot, que hi ha altres maneres de viure. Però és més un instrument que un personatge. De manera que m'ha semblat una història amb potencial, original pels lligams amb Virginia Woolf, que se'n surt prou fent servir la consciència de la Raquel com a via narrativa, però que no ha aconseguit introduir-me en la història pel que fa a ritme i a empatia amb els personatges. Imagino que si aconsegueixes posar-te més en el lloc de la Raquel, és una història que aporta molt més.   

IMPRESSIÓ GENERAL: @@ i mitja
L'exemplar va ser una gentilesa d'Edicions 62.