Autoria: T. Kingfisher
Editorial, any: Obscura, 2025
Títol original, idioma, any: What Feasts at Night, anglès, 2024
Gènere: Terror
Traducció: Marta Armengol Royo
Número de pàgines: 159
Llegit en: Català

Encara els costa no esborronar-se davant de la presència d'un bolet. Mira que l'Àlex Easton i l'Angus són soldats avesats a la batalla, però els fets que van viure a la casa Usher els han deixat una empremta que durarà per sempre. Ara tornen a casa, a Gal·làcia, i pensen fer una estada tranquil·la a la seva cabana on, per cert, esperen rebre la visita de la micòloga Eugènia Potter, que tant els va ajudar en aquell incident. Però quan hi arriben s'estranyen de no trobar-hi el seu masover Codrin. La propietat està en un estat de deixadesa gens habitual. Pregunten al poble i resulta que en Codrin va morir en circumstàncies poc clares. Ara ningú vol treballar per a ells, perquè intueixen que hi ha alguna cosa malèfica a casa de l'Easton. Típic dels seus compatriotes, supersticiosos fins al moll de l'os. Quan finalment aconsegueixen l'ajuda, una dona vídua i el seu net Bors, descobreixen que alguna cosa estranya hi passa. Perquè els nostres protagonistes estan convençuts que els fantasmes no existeixen, però...

Àlex Easton i Angus són una parella hilarant que recuperem de Què mou els morts, i que formen part d'una saga que, de moment, compta només amb aquests dos volums. Què ens devora de nit fa referència sovint als incidents del primer llibre, que era un retelling de La caiguda de la casa Usher d'Edgar Allan Poe, però són dos llibres independents. Canviem d'escenari i arribem a Gal·làcia, el país fictici d'on són els protagonistes, i que situaríem en un lloc indeterminat de l'est d'Europa. Ja ens n'havien parlat, però ara el descriuen molt millor: una terra amb molt poca autoestima, plena de supersticions, amb una llengua estranya i que ha patit invasions i derrotes de tota mena. Quan expliquen els seus costums i la seva gastronomia, és un fart de riure. A l'estil planer i fresc de Kingfisher s'hi uneix una vis còmica important, plena de comentaris irònics i mofetes que, a mi personalment, m'encanten. Però això és un llibre de terror, encara que no ho sembli pel que he dit fins ara. Els moments de tensió i de pànic també arriben, especialment a les fases més avançades del llibre. Hi ha forces que no són d'aquest món, éssers que es poden introduir als somnis i provocar malsons horrorosos. Aquí les llegendes d'altres cultures es troben amb les nostres, ja que és fàcil relacionar els fets que narra amb la Pesanta, aquest animal mitològic que entra a les cases de nit, seu al pit dels dorments per provocar-los ofec i malsons.

En les escenes més terrorífiques el to general canvia: pren el que han de tenir, naturalment, les històries de por. En general, no soc lector de terror perquè no gaudeixo de la sensació, i a Què ens devora de nit tenim alguns moments força angoixants. Però em compensa l'estil de l'autora, que em sembla una delícia i que sempre m'ho fa passar bé. Les converses entre els personatges són molt gracioses, però també tenen un punt de reflexió, de debat. Impagable el moment que Àlex Easton reflexiona sobre l'existència dels fantasmes i els compara amb els estruços. I també hi ha lloc per posar sobre la taula la neurosi de guerra, una afectació que pateixen molts combatents com els dos protagonistes, i que serveix per fer un al·legat antibel·licista. Encara hi ha un altre detall que m'agrada força, i és que la narradora de la història, de tant en tant, trenca la quarta paret i es dirigeix directament al lector. Ens explica coses. Desconec si Kingfisher s'inspira en la literatura clàssica, ja que l'obra està ambientada a l'època victoriana, i és habitual en obres d'aquella època que l'autor o autora intervingui en l'explicació. Potser Què ens devora de nit no és el millor llibre que li he llegit a Ursula Vernon, però no em resta ni una engruna de l'admiració que li tinc i espero poder-la llegir molt més temps en català. És, sens dubte, dels millors descobriments lectors que he fet els últims anys.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@ i mitja.
L'exemplar és una gentilesa d'Obscura.