Autoria: Sarah Bernstein
Editorial, any: Les Hores, 2025
Títol original, idioma, any: Study for obedience, anglès, 2023
Gènere: Narrativa
Traducció: Míriam Cano
Número de pàgines: 143
Llegit en: Català

Quan el seu germà gran li va dir que anés amb ell a la terra dels seus avantpassats per tenir cura de la casa, no s'ho va pensar dos cops. Des de sempre ha tingut cura dels seus germans, amb especial devoció per aquest, i com que no té altres lligams, ho deixa tot enrere per ell. De seguida veu que no és gaire ben rebuda pels habitants d'aquest país del nord. Per algun motiu que desconeix, no és capaç d'aprendre la llengua, i no perquè no en sàpiga d'altres, però això fa que la mirin amb suspicàcia. A més, des de la seva arribada s'han esdevingut alguns fets estranys relacionats amb els animals i, fer la relació d'idees, són faves comptades. I si la seva situació no és gaire còmoda, encara ho serà menys quan el seu germà li diu que ha de marxar durant un temps a causa dels seus negocis, la naturalesa dels quals no és gaire clara per a ningú. Sola, en un entorn hostil i completament entregada al seu rol de cuidadora, no pot fer altra cosa que pensar en la vida que té, i el que l'ha fet arribar fins aquí.

Vaig arribar a aquesta obra sense cap coneixement previ, però confiat per la coherència editorial de Les Hores, que té un catàleg amb una línia força constant i que sol descobrir-nos veus de literatures llunyanes que no ens arriben per altres bandes. En general, i sempre amb algunes excepcions, si busqueu llibres còmodes i senzills de llegir, Les Hores no seria una bona tria. Si, per contra, busqueu reptes i llibres d'aquells que et mouen alguna cosa per dins, sempre serà una bona opció. Manual per a l'obediència és, de principi a fi, un monòleg interior de la protagonista, un torrent de flux de consciència que ens va explicant la seva experiència, però que salta d'un racó a l'altre del pensament, amb reflexions, records i anècdotes. Està estructurat en capítols més o menys llargs, però en cap d'ells l'autora ens dona treva. Explica molt, però també en els silencis, en allò que calla, hi ha molta informació que cal anar espigolant i que no sempre és fàcil d'entendre. La família és d'origen jueu i expressa un gran ressentiment. I tot i haver consagrat la vida al seu germà, també explica com ja des de petita l'han condicionada a una vida de servei i d'autocontrol, sense capacitat de triar ni ser lliure per prendre les pròpies decisions. La introversió que això li ha generat no l'ajuda a integrar-se al seu nou entorn, els veïns la veuen sempre com una forastera, i de manera més o menys oberta, la culpen del desgavell que pateixen amb els animals. O això s'imagina ella, perquè també demostra ser un narrador molt poc fiable i tenir una percepció de la realitat força distorsionada.

Manual per a l'obediència va ser premiada i nominada a premis importants. Pel seu estil i pel retrat de la consciència de la protagonista que fa, és d'aquells llibres que impacten. És cru, despullat completament, sense complexos, malgrat que, com deia, també calla molt. És una lectura incòmoda i que requereix concentració i entendre bé el context, objectius que no estic segur d'haver assolit del tot. M'ha semblat que un dels grans temes encoberts de l'obra és la salut mental. La narradora es reivindica com a dona, però des d'una posició d'absoluta subordinació i acomplexament que la porten, en certa manera, al deliri. Tenim només la seva percepció, però com a espectadors podem valorar quina imatge ens formaríem d'una persona que pensa així del que viu i del que veu. La sensació angoixant, una mica claustrofòbica, va en augment al llarg de la novel·la, i s'afegeix a la incomoditat que provoca ja de bon inici. El llibre compta amb un índex de referències que cita obres cabdals del pensament i indica en quines pàgines en fa esment. Personalment, he de dir que no he llegit cap d'aquestes obres i, per tant, no hi he sabut trobar relació, però potser algú més llegit hi podrà fer els enllaços. Si he de dir si el llibre m'ha agradat, no ho tindria clar. Per una banda, sí, seguir el pensament de la narradora, veure tot el que no està bé del que explica, genera un poder atractiu important. Però per l'altra, tot i la brevetat del text, se m'estava fent llarg. És dens com el pensament fluctuant de qualsevol persona. No he aconseguit mantenir el nivell d'atenció que requereix durant tota l'estona, potser per culpa meva, o perquè cap al final tot s'enrareix encara més. No obstant això, és un llibre que no hauria de passar tan desapercebut com temo que passarà, a segons quins lectors segur que els deixaria una empremta inesborrable.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@ i mitja
L'exemplar és gentilesa de Les Hores.