Autora: Sequoia Nagamatsu
Editorial, any: Sembra Llibres, 2024
Títol original, idioma, any: How High We Go In The Dark, anglès, 2022
Gènere: Ciència-ficció
Traducció: Edgar Cotes
Número de pàgines: 322
Llegit en: Català

Les conseqüències del canvi climàtic són imprevisibles. Les altes temperatures no són una simple molèstia, hi ha zones de la Terra on el desglaç és un autèntic problema, com és el cas del cràter de Batagaika, a la Sibèria. Una expedició científica que estudia el permagel, ha descobert el cos d'una dona prehistòrica, que ha quedat exposat, en un estat de conservació sorprenent. La troballa té un gran valor antropològic, però el cos també és portador d'un virus ancestral i no identificat que ara s'escampa entre els membres de l'equip. Ja s'ha cobrat la primera víctima, tot i que no sembla probable que pugui estendre's més enllà d'aquest ambient controlat. El virus és desconegut en l'actualitat i, naturalment, no hi ha cap medicament o cura per combatre'l. Quan es detecten els primers casos a molta distància del focus principal, salten les alarmes sanitàries. Però el món encara no està preparat per la pandèmia que s'estendrà per tots els racons i les conseqüències que se'n derivaran, malgrat tots els esforços humans per aturar una amenaça que ningú havia pogut preveure.

Per la data que es va publicar, sembla evident la inspiració que va tenir Sequoia Nagamatsu per escriure Fins on ens elevem en la foscor. Però la seva pandèmia va molt més enllà del que va arribar la de COVID-19. Es tracta d'una malaltia que propicia el creixement de teixits d'uns òrgans en els altres òrgans del cos, semblant al que faria una metàstasi cancerígena. Naturalment, és altament letal. L'autor fa un autèntic exercici d'especulació literària basada en un desencadenant apocalíptic com és un virus antic i sense cura que s'allibera a causa del desglaç del permagel. El llibre està estructurat en capítols llargs i independents en aparença, però que tots tenen com a fil conductor les conseqüències de la pandèmia. Cadascun té protagonistes diferents i se centra en una temàtica concreta, de manera que podríem dir que són petits assajos especulatius amb la seva pròpia trama de ficció i protagonistes. Però no són tan independents com semblen i els lligams van arribant. L'exercici que fa Nagamatsu és el que, avui en dia, no podem evitar comparar amb la sèrie Black Mirror. Tenim parcs d'atraccions per a nens dedicats a l'eutanàsia, esferes de records, animals transgènics per cultivar òrgans sans en ells, moltes feines adaptades als nous temps, robogossos que emmagatzemen la veu dels finats i, en definitiva, moltes innovacions centrades en el negoci de la mort, de la nostàlgia i de conservar els records. Fins i tot es permet anar molt més enllà en els intents de la humanitat per superar la pitjor crisi sanitària de la seva història.

A banda de la capacitat imaginativa de dibuixar el futur de manera molt versemblant, una de les grans virtuts del llibre és que se centra en la part humana, en un context tan fortament deshumanitzat. Sí, hi ha gent que fa negoci amb la mort, però qui s'hi enfronta són persones que no es queden indiferents davant de la feina que els toca fer, del tracte amb els malalts, o gestionant la pèrdua o la degeneració dels seus éssers estimats. Nagamatsu desplega un gran ventall de sensacions amb emotivitat i empatia, i ens fa partícips de la culpa, el penediment, l'enyor i la fortalesa dels seus personatges. Un cop més, la ciència-ficció explorant la naturalesa humana fins al fons de la seva consciència. I incloc, dins d'aquesta part més humana del llibre, el gran nombre de referències musicals i cinematogràfiques que hi apareixen, perquè també juguen el paper de tocar una mica la fibra.

I malgrat tot, la humanitat se'n va sortint. Potser no serà igual un cop acabi la pandèmia, però ningú dubta que acabarà. L'obra de Sequoia Nagamatsu és una crítica al món actual, a la deixadesa que ens ha portat fins a descuidar el planeta i ens fa excavar la nostra pròpia tomba. Però també és un cant a l'esperança, a la lluita per la supervivència com a espècie, des de la vessant científica, però també la humana. Les seves especulacions espanten, les veus a prop, possibles, perquè a més estan molt ben estructurades i escrites. Potser cap al final entra en terrenys més fantasiosos, llicències que transcendeixen allò que és plausible, però per mi no ha canviat la impressió d'una lectura que he trobat fabulosa i interessantíssima. La història de Fins on ens elevem en la foscor ens hauria de fer reflexionar molt, i com a novel·la la trobo valenta i molt ben feta. He de destacar-ne una cosa en negatiu, però, que no és demèrit de l'obra. L'edició de Sembra té una gran quantitat d'errades tipogràfiques, força més de les que trobem habitualment a qualsevol llibre. I ho destaco perquè no passa per alt i sé que molesta molt als lectors que paren atenció a la llengua i a les edicions. No espatlla una lectura fantàstica, però és aquell grinyol de fons  que et fa la murga. A banda d'això, el llibre és una gran descoberta i una lectura apassionant si, com a mi, us agrada el gènere postapocalíptic i la literatura especulativa. Nivell altíssim.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@