Autora: James Baldwin
Editorial, any: Trotalibros Editorial, 2025
Títol original, idioma, any: Go Tell It on the Mountain, anglès, 1953
Gènere: Narrativa
Traducció: Yannick Garcia
Número de pàgines: 286
Llegit en: Català

Ningú s'ha recordat del seu aniversari. Del pare ja s'ho podia pensar, el predicador Gabriel Grimes no té gaire temps per la família, ni per res que no sigui la seva parròquia. Però ni la mare ni els seus germans se n'han recordat, tampoc. En John acaba de fer els catorze anys i sembla que el seu destí està marcat. És un bon nano, i bon estudiant, i tothom pensa que acabarà fent de predicador, com el seu pare. A diferència del seu germà Roy, per exemple, que és poc menys que un bala perduda. Però tot i les seves fermes creences religioses, en John no pot amagar una gran animadversió pel seu pare, tan estricte i exigent, que els ha robat la infantesa en nom de Déu. A més, dins seu també sap que tindrà un gran impediment per seguir el camí que li han marcat, però d'això no en pot parlar amb ningú, perquè seria un gran terrabastall a la família. No pot ser ell el causant d'un trencament que podria ser irreparable. No sap que, en realitat, el passat de la seva família no ha estat sempre com ell l'ha conegut.

Pregoneu-ho als quatre vents va ser la primera novel·la de James Baldwin i es diu que és de marcat caràcter autobiogràfic. Sembla clar que la vivència d'en John Grimes, el jove protagonista, serveix Baldwin per exposar la seva primera joventut en un entorn ultra religiós en què era impossible sortir-se de la norma, cosa difícil tenint en compte la seva homosexualitat. Però el llibre compta amb tres parts, i a la central fem un salt al passat per conèixer d'on venen el seu pare Gabriel, la seva mare Elizabeth i la tieta Florence. No sé què hi ha de cert en les biografies dels parents d'en John, però constitueixen una narració fascinant. La família té els orígens a les plantacions del sud, en la fi de l'esclavatge. La Florence va ser la primera a marxar cap al nord, cap a Nova York, on se li obria un món d'oportunitats, però no ho va tenir gens fàcil. En Gabriel és un món a part. El coneixem com a home religiós de conviccions estrictes i dèspota amb la seva família, a la qual no tolera cap sortida de to. Però descobrim que la religió és per ell una redempció, que a la seva vida passada no es va comportar com el sant que és ara i que sovint es lliurava als pitjors instints. El contrast és molt fort perquè no t'esperes que, rere un home tan religiós, s'hi amagui aquesta cara. O sí, però aquí ens ho expliquen amb pèls i senyals, posant en evidència la hipocresia i la doble moral que hi ha rere els preceptes religiosos. L'autor juga a contraposar el sentiment d'inferioritat i la prudència d'en John, que no vol fer mal i pensa que ha de seguir el camí recte tot i els sentiments que comencen a aflorar-li, amb la impunitat d'un home que justifica tots els seus pecats en nom de Déu.

La religió juga un paper central en la trama, però no és l'únic tema. Com és habitual en una comunitat negra, sempre plana la discriminació i el perill quan els blancs són a prop. A Pregoneu-ho als quatre vents s'explicita que no hi ha cap blanc que sigui de fiar, de manera que s'han d'evitar tant com es pugui. És fàcil comprendre que aquest missatge s'estengués, tenint en compte que allò que passava al sud encara era molt present. Els pocs blancs que se citen al llibre, efectivament, només hi surten per remarcar que ells no pertanyen allà i per intimidar. Baldwin també denuncia el tracte de favor que rebien els homes davant les seves pròpies germanes, perquè sempre s'haurien de buscar la vida mentre que elles només servirien per casar-se. Crida l'atenció, però no ens ha de generar gran sorpresa. Tot plegat, constitueix un bon retrat d'una època i de les comunitats negres de Harlem dels anys trenta del segle passat. James Baldwin, que les coneixia de primera mà, descriu perfectament l'ambient i els personatges, com a familiars seus, però també com a estereotips. El pare Gabriel Grimes és un personatge construït per desagradar-nos, per odiar-lo. Però també hem de comprendre com de turmentat viu entre la dicotomia del seu sentiment religiós i els pecats que ha comès. M'ha agradat molt com Baldwin desconstrueix la imatge inicial, estàtica, l'actual, que té algunes contradiccions mentre llegim, però que queden perfectament explicades quan saltem al passat, a la segona part del llibre. Aquesta segona part, amb tres capítols diferenciats, atrapa genuïnament. Tot encaixa, tot es fa visible i comprensible. Però el que no m'ha agradat tant són les lletanies religioses que hi surten. Els sermons, els discursos d'en Gabriel, tot això se'm fa tediós. Tot el llibre parla de religió, però com una cosa més abstracta. Quan es posa a salmodiar, ni que sigui per criticar-ho, a mi em tira enrere. És un tema totalment personal, i no és que constitueixi un percentatge preocupant del llibre, però prou per saltar-me algun paràgraf. A banda d'això, m'ha agradat més aquest Baldwin primerenc que els altres llibres que li he llegit, potser li vaig agafant el to. Com sempre, molt interessant tot allò que explica, que descriu i que denuncia.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@ i mitja