Autora: Isaac Asimov
Editorial, any: Duna Llibres, 2024
Títol original, idioma, any: Second Foundation, anglès, 1953
Gènere: Ciència-ficció
Traducció: Octavi Gil
Número de pàgines: 297
Llegit en: Català

L'univers conegut encara recorda el pla de Hari Seldon, el psicohistoriador que va predir la caiguda de l'Imperi Galàctic quan ningú havia intuït encara cap signe de feblesa. La seva ciència podia anticipar el comportament de grans masses de gent, les dinàmiques que se succeirien, però no allò que pot fer un individu concret. Per això, l'aparició del Mul, un mutant amb la capacitat de controlar les emocions de la gent, va suposar un punt d'inflexió en els mil anys que Seldon va predir que duraria l'interregne. L'Imperi ja és història, i la Fundació també ha caigut en mans del Mul, que ara domina gran part de la galàxia. Però es diu que Seldon va crear una segona Fundació que va situar a l'altre extrem de la primera, allà on acaben les estrelles. Però existeix realment? I si és així, quina finalitat té i per què s'ha mantingut oculta tot aquest temps? En aquesta tercera part de la trilogia original de Fundació tenim dos llibres més. Per una banda, la recerca que fa el Mul per trobar la segona Fundació, i després la recerca que fa la renascuda primera Fundació per trobar la segona, i descobrir si són amics o els han de témer.

Amb Segona Fundació Isaac Asimov tancava la trilogia original de Fundació, que només reprendria després de molts anys per la insistència dels fans. I no és d'estranyar que els lectors demanessin més, aquest tercer volum arriba tot just als quatre-cents anys després de Hari Seldon, quedava encara molt de camí per recórrer fins al Segon Imperi Galàctic. Vaig llegir fa molts anys els tres llibres en una edició antiga en castellà, i ha estat un plaer recuperar aquesta obra insígnia de la ciència-ficció, aquest cop en català i en les edicions excel·lents de Duna Llibres.

Cadascuna de les sis parts que formen els tres llibres tenen estils diferents i aborden problemàtiques diverses. A l'inici d'aquest volum, el Mul regna des del seu planeta Kalgan. Gràcies als seus poders, ha pogut sotmetre la Fundació, ja que constitueix una discontinuïtat en el Pla Seldon: la psicohistòria no podia predir la irrupció d'un individu únic que ho canviaria tot, només pot predir les tendències de grans grups de gent. Un cop establert en el poder, el Mul decideix trobar i destruir la Segona Fundació, que fins ara ha romàs amagada i silent, almenys en aparença. En aquest llibre Asimov fa una passa més en l'evolució del període entre Imperis. Fins ara la lluita havia estat per controlar el pla físic, però ara el terreny de joc és la ment humana. A la segona part del llibre, un cop restablerta la primera Fundació, els seus nous líders decideixen també anar a la recerca de la segona i esbrinar, d'una vegada per totes, quina és la seva finalitat. Aquesta part està protagonitzada, en part, per la futura escriptora Arcadia Darell, que és neta d'una de les poques dones rellevants que havíem trobat en els primers dos llibres: la Bayta Darell. L'escassa presència femenina i la uniformitat del tipus de personatges és un dels factors més criticables d'aquesta sèrie. Tot i que s'observa certa millora a mesura que avança el temps, el tracte que reben les dones continua sent força discriminatori.

Fundació és una space opera amb un plantejament molt interessant, però amb un desenvolupament que no és del gust de tots els lectors, deixant de banda els aspectes que no han envellit bé. Tothom valora molt positivament la psicohistòria i la gran idea inicial del Pla Seldon, però es tracta d'una saga sense acció, en la que tot transcorre a base de diàlegs entre els personatges. Asimov es fixa en el que passa en els despatxos i entre personalitats concretes. Tot el que passa en el camp de l'acció, ens serà explicat, no descrit. Pactes, intrigues polítiques, estratègies militars, espionatge, de trama no n'hi falta ni una gota, però tot es desenvolupa a base de converses. A mi personalment em funciona molt bé. No és que sigui especialment amant de llegir llargues escenes bèl·liques, de manera que connecto molt amb la manera que va tenir Asimov d'exposar tota l'evolució del pla, i les solucions als problemes que van sorgint per complir-lo. A Segona Fundació el nom no enganya, ens centrem en aquesta altra branca del pla, i els que fins ara eren protagonistes, es dediquen a buscar-la. Els mètodes d'aquesta altra pota són diferents, i per això calia que restessin ocults per no interferir amb el curs de la història en marxa, fins que fos necessari. I així com la segona Fundació ha jugat al gat i la rata amb la resta de faccions del difunt imperi, Asimov també es diverteix fent creure al lector unes coses per després capgirar-li la perspectiva. Realment, no entenc que l'autor pensés deixar la saga aquí, se'n podia treure encara molt més suc. Per mi, una trilogia imprescindible per qualsevol amant de la ciència-ficció, i també per generar afició, malgrat totes les crítiques que es puguin fer a l'obra o a l'autor.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@@