Editorial, any: El Punt Volat, 2025
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 194
Llegit en: Català

Uns anys després de la seva primera incursió en solitari amb Apleganúvols, Gemma Barberan torna ara amb una novel·la de maduresa plena d'humor i de tendresa. La protagonista, la Berta, és una dona a les portes dels cinquanta. Periodista, amb una feina qüestionable. Separada del seu marit, que a més la va deixar per la seva antiga cap, i amb una filla adolescent. I, a sobre, ara s'ha assabentat de la traïció injustificable de la seva amiga de sempre. La vida l'atropella, però ha d'aixecar el cap. Es fa el ferm propòsit de fer una amiga nova i tirar endavant, en un moment de crisi d'edat evident. El llibre és una reivindicació constant del paper de la dona madura a la societat, i hi apareixen un bon nombre de dones amb protagonisme, la majoria en la maduresa, en aquelles fases de la vida que el món les invisibilitza, i fan pinya per trobar el seu lloc i engegar projectes conjunts. S'hi tracten temes com la pressió estètica o el xoc generacional, però sobretot parla d'amistat i sororitat. La protagonista s'autoanomena la Bridget Jones del barri del Congrés, entre altres coses, perquè la narració pren forma de diari personal de la Berta, i també per la comicitat de moltes situacions, però no és un llibre en el qual el component romàntic jugui un paper important.
Cent hores per fer una amiga és una novel·la actual i, a la seva manera, reivindicativa, sempre des de l'humor i la reflexió. Llança un missatge positiu: la vida potser no sempre ens tracta bé, i a més pot fer-ho de diverses maneres, però també trobarem com sortir-nos-en si hi posem voluntat. Fa servir un humor molt contingut, tímid, però ben efectiu, i se li nota el bagatge formatiu de l'autora, perquè està ple de reflexions vitals, allò que podríem anomenar "filosofades", sense ànim que soni despectiu, al contrari. I, a més, està escrit amb un llenguatge planer, modern, però molt acurat, que dona gust de llegir. Però per sobre de tot, és un cop de puny a la taula, perquè en literatura difícilment veiem retratada d'aquesta manera la dona que ronda la menopausa, encara avui és un tema que fem veure que no existeix, però que és la realitat d'un percentatge gens negligible de la població que segur que també volen sentir-se representat en allò que llegeixen. Tot i els múltiples entrebancs que troben les protagonistes, Cent hores fuig de drames i se centra en els aspectes positius. Al final, s'ocupa de la quotidianitat, d'allò que podríem anomenar "històries petites", però que permeten empatitzar amb els personatges perquè no deixa de ser la vida que vivim. No parlem d'èpica, ni de superherois, tot i que, tenint en compte com tracta el sistema les dones a partir de certa edat, potser aquest llibre s'apropa més al gènere fantàstic del que seria convenient. Agradable de llegir, àgil, no hi espereu una gran i sorprenent història, però sí molta vida i una pila de somriures.
IMPRESSIÓ GENERAL: @@@
L'exemplar és una gentilesa de la Gemma Barberan.
0 Comentaris