Autora: Anna Katharine Green
Editorial, any: Biblioteca Clandestina, 2025
Títol original, idioma, anyThe Forsaken Inn, anglès, 1890
Gènere: Intriga
Traducció: Ignacio Ferrer
Número de pàgines: 257
Llegit en: Català

Un viatger s'atura davant del casalot. Ha de passar la nit en algun lloc, i està considerant el vell edifici, però sembla abandonat. Quan es disposa a anar-hi, es troba amb un vilatà de la zona, que li desaconsella del tot. L'home s'ofereix a acompanyar-lo al poble més proper on podrà trobar allotjament. Tot i que no li explica la seva reticència amb la casa tancada, li facilita un manuscrit que és el testimoni de l'última hostalera del Feliç Afortunat, el casalot que ara roman tancat. El viatger, molt encuriosit, es posa a llegir. De seguida coneix uns hostes de la fonda que van cridar l'atenció de la senyora Truax: el matrimoni Urquhart. Ella sembla malalta, desvalguda. Ell, autoritari i manaire. Exigeixen una habitació concreta de l'hostal, la cambra de roure de la planta baixa. L'endemà, els Urquhart marxen, però alguna cosa no va a l'hora en tot plegat, sembla que algunes peces no encaixen. Segons les seves notes, l'hostalera es va endur un bon ensurt. Rere aquella visita fugaç s'hi amagava una història del tot rocambolesca.

Biblioteca Clandestina torna a publicar un clàssic oblidat de la novel·la criminal. Anna Katharine Green va ser una autora estatunidenca molt prolífica, però que no va gaudir del reconeixement que van tenir altres autors, i per a mi era una autèntica desconeguda. El casalot abandonat és una novel·la que es construeix, majoritàriament, a partir d'entrades al diari de la senyora Truax, la mestressa de la fonda protagonista de la història, i que narra una investigació criminal sense la participació directa de la policia. L'inici de la trama és molt intrigant, plena de detalls d'aquells que atrapen sense remei en llibres d'aquest tipus. El misteri està servit i és dels que promet. Però Green no manté la intriga fins al final, com és habitual. Els protagonistes no triguen a saber què ha passat. Això resulta una mica desconcertant pel lector, potser el gènere negre és dels que menys s'allunya dels seus cànons, i aquí tenim encara un munt de pàgines per davant quan el misteri ja sembla que queda resolt. L'autora és hàbil per reconstruir la història dels malvats, i torna a desconcertar-nos amb una part final del llibre en la qual sembla que tot ha quedat enrere i oblidat. Però Green ho té tot ben pensat. Cal destacar que aquesta història està ambientada en l'època de la revolució americana i l'autora en va introduint pinzellades per emmarcar el temps i també la mentalitat i tendències dels seus personatges.

El casalot abandonat barreja gèneres. Per una banda, tenim una trama purament delictiva que cal desemmascarar, i un misteri per resoldre. Una ambientació que frega la literatura gòtica. Però la història que porta al crim està plena de mentides, de passions i d'esperances, i també tenim una part de redempció. Com que els fets es coneixen molt aviat, prefereixo no desenvolupar-los més i que cadascú els descobreixi. A mi l'inici em va semblar molt atractiu i absorbent, i només a la tercera part del llibre no vaig entendre massa on anava i una fase se'm va fer una mica repetitiva. Però em devia agafar amb la guàrdia baixa, perquè vist en retrospectiva, no cal ser gaire espavilat per imaginar per on van els trets. En conjunt, una bona proposta que assegura bones i intrigants estones de lectura. Pel meu gust, queda per explicar una qüestió important, o jo no hi he sabut trobar la resposta. Això em fa pensar que aquest volum podia tenir continuació. Quan llegeixo un llibre de Biblioteca Clandestina sempre acabo dient el mateix, però em sembla molt interessant la feina que estan fent de recuperar autores i autors desconeguts aquí, però que feien molt bon gènere negre. No em passa amb gaires editorials que vulgui llegir llibres d'autors que desconec, perquè sé que el que hi trobo em sol agradar. Així que si, com jo, no us sabeu resistir a un bon misteri, doneu un cop d'ull al seu catàleg.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@ i mitja
L'exemplar és una gentilesa d'Editorial Clandestina.