Autora: Joël Dicker
Editorial, any: La Campana, 2025
Títol original, idioma, any: La Très Catastrophique Visite du Zoo, francès, 2025
Gènere: Infantil
Traducció: Imma Falcó
Número de pàgines: 217
Llegit en: Català

Els pares de la Josèphine encara se'n fan creus? L'incident del zoo ha estat del tot inesperat, i força greu. Demanen una explicació a la seva filla, volen entendre-ho, per difícil que sigui. Però com la majoria de coses a la vida, no té una explicació fàcil! Per entendre la catastròfica visita al zoo, primer s'han d'explicar una sèrie de catàstrofes anteriors que s'han anat encadenant, i que deriven de la inundació de l'escola especial a causa d'unes piques embussades amb plastilina. La Josèphine i els seus companys de la petita escola especial no en van ser els responsables, però tothom els en culpa, per algun motiu. Però ells no ho farien mai, els encanta la seva escola i la seva professora! Per tant, toca investigar qui ho ha fet i, sobretot, per què. L'ofici d'investigador no és pas fàcil, però els sis nanos pensen arribar al final d'aquesta qüestió, costi el que costi. Encara que, pel camí, es produeixi algun incident desafortunat o altre...

Pensava que la meva aventura amb Joël Dicker era morta i enterrada, però Penguin Llibres em va fer arribar un exemplar d'aquest atípic llibre de l'autor. Conegut principalment pels seus "cozy" thrillers, a parer meu, d'una qualitat literària molt qüestionable, ara es despenja amb un llibre infantil que no s'allunya gaire del gènere, perquè tenim una colla de nens investigant el crim d'algú que els ha inundat l'escola. Per posar-hi més dramatisme, i assolint un to inclusiu i alliçonador, es tracta de nens d'una escola espacial, annexa a una escola de "nens normals", com ells mateixos l'anomenen. Són cinc nens i una nena amb problemes com hipocondria, mutisme, o les altes capacitats de comprensió de la Josèphine. En realitat, cap d'ells pateix un trastorn mental incapacitant, al contrari, tots ells són molt intel·ligents, eixerits i un amor de criatures. És ben cert que, aquesta canalla, a la vida real patirien assetjament escolar i no discutiré res d'això perquè no en soc cap expert, però per mica cap d'ells mereix aquesta segregació que dibuixa el llibre.

La trama està plena d'embolics i és hilarant. Ens posem en la pell de la canalla i observem el món amb els seus ulls. Allò que pels adults és evident, és percebut per ells de manera molt particular. Bé, pels adults lectors, perquè els adults del llibre acompanyen perfectament la història i contribueixen a la seva comicitat. Els adults, a més, serveixen d'instrument per transmetre a aquests xiquets tan espavilats conceptes per ells abstractes com són la democràcia, la diversitat i fins i tot se'ls introdueix en el gènere del thriller, es converteixen en aprenents d'investigadors de la mà d'una àvia molt aficionada a la novel·la negra i les pel·lícules de detectius. Per explicar tots aquests conceptes, fa servir exemples força interessants i aclaridors. Però potser si hi ha un tema punyent en el llibre és el de la censura a les escoles, especialment per l'intervencionisme dels pares. Dicker porta les queixes dels pares fins al ridícul, tot i que probablement el retrat que en fa és força fidedigne del que passa a la realitat i a més d'un l'hauria de fer envermellir.

Per sorpresa meva, he de dir que m'ho he passat bé amb aquest llibre. Ha aconseguit tenir-me enganxat, m'ha fet riure, i m'ha fet enamorar dels personatges. I tot això tenint en compte que La catastròfica visita al zoo és com qualsevol altre llibre de l'autor, però en miniatura. M'explico. És una lectura lleugera, força fàcil, i per mi comet les mateixes errades que en els llibres per a adults: la seva manera de generar intriga i fer-te mantenir l'atenció és recordar-te tota l'estona que alguna cosa molt grossa ha passat, en aquest cas, al zoo. No disposa de gaires recursos més. Però paradoxalment, trobo que tractant-se d'un llibre infantil, funciona prou bé, ja que els mecanismes per mantenir l'atenció d'un nen i d'un adult són, per força, diferents. A més, retratant la manera de pensar i actuar de la canalla genera moltes situacions divertides que t'arrenquen un somriure, i també entranyables que fan plaent la lectura. El mateix llibre diu que està pensat per a nens de set a cent-vint anys, i això té part de raó: s'ha de llegir amb mentalitat de nen i pot funcionar a qualsevol edat. Però llegit amb mentalitat adulta... bé, és com qualsevol altre llibre infantil llegit per un adult. Això sí, Dicker deixa bons detalls, fa un esforç per introduir temes interessants i fer una mica de crítica i reivindicació de la infància i la inclusió. És un conte curt, més del que sembla per la gran quantitat d'espai en blanc, que llegireu d'una revolada i que us deixarà un bon gust de boca, si ho feu amb la mirada adequada. I si el llegiu en família, com suggereix el mateix autor, també pot funcionar. És a dir, que el llegeixi la canalla amb l'acompanyament pertinent perquè puguin entendre tot allò que no coneixen.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@ i mitja
L'exemplar és una gentilesa de La Campana (Penguin Llibres)