Autoria: Irene Pujadas
Editorial, any: L'Altra Editorial, 2025
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 188
Llegit en: Català

Què passaria si un dia tots els teus coneguts et comencen a dir que et veuen diferent, estrany. Que no estàs com sempre, que alguna cosa falla, encara que ningú sap dir-te exactament què és. Això li passa a la Diana, i al principi no hi dona importància, però acaba donant-los la raó. No pot ser que tothom estigui equivocat. Per saber la peça que balla, i posar-la a lloc si convé, la Diana haurà de fer un viatge interior. Però no serà a través de la meditació i la reflexió, serà un viatge real pel dedins del seu cos fins que trobi allò que falla. La porta d'entrada és el melic, després d'haver consumit unes substàncies poc fiables. Resulta que el seu dedins està força animat, poblat per éssers molt diversos. Però també és perillós. Sort que no fa el camí sola, durant tota l'odissea tindrà la companyia del Fidel, un company de viatge que ho sap tot d'ella, perquè, en realitat, viu dins seu. Comença l'aventura, on és l'instrument que desafina?

L'Altra Editorial va publicar la primera novel·la d'Irene Pujadas a principis de 2025, i precedida per un anunci insòlit: un dels contes del seu recull de relats Els desperfectes, amb el qual havia guanyat el premi Documenta el 2020, va ser traduït i publicat a la prestigiosa revista The New Yorker. És la primera autora catalana en aconseguir-ho. Amb aquests antecedents, no és d'estranyar que La intrusa despertés de seguida l'interès, però corria el risc que les expectatives poguessin afectar-la. El viatge interior d'Irene Pujadas té molt d'aventura, d'autoparòdia i de sàtira. La idea de partida és ben original, tot i que no inèdita en el món de la ficció: un viatge per l'interior del cos humà, el dedins, que diu l'autora, en contraposició amb el defora. Però l'enfocament de la història difereix d'altres obres, perquè la Diana té un objectiu terapèutic per entrar dins d'ella mateixa. Terapèutic en el sentit psicològic de la paraula. Un cop dins, descobreix un món força desgavellat, tot i que funcional, habitat per personatges pintorescos que fan la feina encomanada i que propicien que tot funcioni. La Diana fa recerca per tota la geografia anatòmica del seu cos, acompanyada d'en Fidel, que originalment és una mena d'animador sociocultural del magatzem d'emocions. Un company inseparable amb qui estableix una relació peculiar, i que la guiarà tan bé com sap.

La intrusa és una lectura amb moltes capes. Es pot llegir com el típic llibre d'aventures de l'heroi acompanyat del seu fidel escuder, però també se li poden trobar totes les interpretacions que es vulgui, aprofundir en la voluntat de l'autora de retratar la societat actual, les nostres maneres de relacionar-nos i la cultura tan en voga de revisar-nos, de monitorar-nos constantment per saber com estem. En un món en què qualsevol desviació de la norma es diagnostica com a problema, com a trastorn d'alguna mena, potser hem d'acceptar que les persones som fetes i deixades estar, i que potser "la norma" és el que s'equivoca. Del que no hi ha dubte, és que Pujadas ha sabut construir el seu periple interior amb ironia, amb molts tocs còmics, i amb un estil molt personal que la defineix. El món de dins no es diferencia tant del de fora o, si més no, ella l'aprofita per fer sàtira de la burocràcia, de la policia, i una mica de crítica de temes com l'habitatge. És difícil no pensar en referències com Inside Out, Erase una vez el cuerpo humano, o fins i tot aquella vella pel·lícula dels vuitanta El xip prodigiós, però l'autora es fa a mida el seu propi univers. Si la Diana aconsegueix el seu objectiu o no, ho haureu de descobrir llegint el llibre. Tingueu en compte que és força episòdic, cada escenari té la seva pròpia trama, i de ritme més aviat lent. Però fa de bon llegir, i a més permet anar traçant la ruta dels dos protagonistes i imaginant com són els paisatges interiors. És d'aquestes obres difícils de recomanar perquè no tothom compra aquest estil i aquesta exploració del jo des de la literatura, però a mi m'ha agradat força i trobo que cadascú es pot quedar en la capa de lectura que més li convingui.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@ i mitja