Autoria: Pier Paolo Pasolini
Editorial, any: L'Agulla Daurada, 2025
Títol original, idioma, any: Ragazzi di vita, italià, 1955
Gènere: Narrativa
Traducció: Joan Casas
Número de pàgines: 289
Llegit en: Català

Quan avui visitem Roma, ens meravellem dels seus monuments, de la petjada de l'antiguitat i dels seus contrastos. Una ciutat que no et cansaries mai de visitar. Però després de la Segona Guerra Mundial, la ciutat era tota una altra. Als suburbis es vivia una vida miserable, amb famílies desestructurades, pobresa i tots els vicis imaginables. Els joves campaven pel carrer i es buscaven la vida com podien, amb petits furts, estafes o feinetes de tota mena. Legals o no legals, tant hi feia. Xavals de carrer és el retrat d'aquella època, d'aquell lloc i d'aquells joves sense futur, però amb moltes ganes de viure. És la història d'en Riccetto i els seus amics, i de tot el jovent que van coneixent. Però família i amics es difuminen en un entorn tan hostil. Primer cal pensar en la pròpia supervivència. La mort i la desgràcia venen implícites. Una Roma invisible per aquells que sortien victoriosos o afavorits de la dictadura i de la nova situació política. Dos mons independents. Pasolini va triar explicar el dels seus.

L'Agulla Daurada continua explorant l'obra literària de Pier Paolo Pasolini. Després d'Una vida violenta, recentment han publicat la que va ser la seva primera novel·la. Potser per això és una obra més descriptiva que retrata diverses situacions en la vida dels seus joves protagonistes i no té un fil conductor clar. Comença amb una Itàlia sota l'ocupació nazi, però de seguida ja hi ha la presència d'americans. La guerra ha acabat, el dictador ja no hi és, però ara toca reconstruir el país. Pasolini posa el focus en els barris baixos, en la perifèria. Pren un protagonista, en Riccetto, però aquesta no és només la seva història. Serveix com a referent i també com a centre d'unió entre diferents joves. La narració és molt detallada. Descriu els delictes dels nois, els seus moments de lleure, les desgràcies que els passen, i sobretot com interactuen entre ells. Els vincles que descriu semblen forts, propis de la joventut, però són nanos despietats i per tenir quatre lires a la butxaca l'amistat deixava d'existir. Nois abrandats, malparlats, fatxendes. Pura descripció de la realitat. Vides duríssimes, malgirbades i condemnades al fracàs. Potser per això, sense grans preocupacions ni objectius.

El panorama que dibuixa Pasolini és desolador. Per als seus xavals només existeix l'aquí i l'ara, perquè cap futur pròsper és possible. Guanyen diners per pagar-se els plaers més immediats, fent de trilers, robant, o fins i tot deixant-se tocar per vells pervertits. I les relacions són igual de volàtils: si tens diners a la butxaca, qualsevol amic farà el que calgui per prendre-te'ls. Menció especial al tracte que reben les dones i les noies en aquesta història que, com tota la resta, és tristament versemblant. Dones maltractades a cada casa, noies que són només objecte de desig del fervor adolescent i que com a objectes són tractades, prostitució. Si són mares, només tenen el rol d'esbroncar. Un retrat que, no per més veraç, és menys dolorós. El patriarcat més salvatge, perpetrat per uns nanos que no arriben a vint anys. La novel·la de Pasolini no deixa lloc a l'esperança. No hi ha una trama única de principi a fi, només certa continuïtat a través del temps, que avança per a tothom. És només un conjunt d'imatges, més o menys fixes, per representar un moment, una situació. I no n'hi ha cap que sigui alegre, tot i que la joia de la joventut tapa fins i tot la misèria moral. Està molt ben narrat, ben detallat i es nota que l'autor sabia de què parlava. Però acaba sent una mica repetitiu. Si només esperes conèixer aquella realitat, pot funcionar. Però hi ha poca evolució de la situació i dels personatges, si més no, no és evident i s'ha de buscar en els detalls. A més, el que descriu s'assembla força a la seva obra posterior Una vida violenta, per bé que allà sí que hi havia una trama més desenvolupada. No crec que aquest Xavals de carrer sigui millor que l'altre, però a mi m'ha agradat una mica més, potser perquè ja sabia a què m'exposava llegint Pasolini. Així i tot, no li acabo de trobar el punt a l'autor o als seus temes literaris.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@
L'exemplar va ser una gentilesa de L'Agulla Daurada.