Autoria: Joaquim Soler i Ferret
Editorial, any: Cap de brot, 2025
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 241
Llegit en: Català

Va haver-hi una època que el pare de família treballava a l'estiu, mentre que la mare i els fills anaven a la segona residència o a l'apartament de torn, i el patriarca hi pujava només els caps de setmana. A aquest fenomen tan comú se l'anomenava "estar de Rodríguez", arran d'una pel·lícula espanyola del 1965 que es deia "El cálido verano del Sr. Rodríguez". Joan Crèspols es troba, precisament, en aquesta situació. La Margot i el nen han marxat i ell ha de fer diàriament un programa de ràdio que el té ancorat al calorós agost de Barcelona. Però si una cosa portava implícita aquest concepte dels "Rodríguez", és que els homes sols a la ciutat aprofitaven també per desfogar-se una mica, lliures de les seves obligacions conjugals. En Joan Crèspols, home taciturn, sense gaire sang a les venes, no n'és una excepció. Desitja aprofitar aquesta solteria sobrevinguda per oblidar el seu matrimoni que naufraga i poder-se trobar amb la Virgínia, una veïna que li té el cor robat. Algun cop ja han tingut alguna trobada fortuïta. Falta saber si aquesta relació esporàdica podria anar més enllà del desig per aportar-li la felicitat i el benestar que li manquen. Tant de bo descobrir-ho alguna d'aquestes tòrrides nits barcelonines.

Jordi Soler era un dels membres del col·lectiu literari Ofèlia Dracs que aplegava alguns dels grans noms de la literatura catalana dels vuitanta i noranta. Tot i gaudir de reconeixement i guanyar diversos premis, com el Prudenci Bertrana amb aquest Cambra de bany, la seva obra ha quedat oblidada i ara l'editorial gironina Cap de brot recupera el que va ser un dels seus grans èxits. Cambra de bany va ser publicat l'any 1985 i era un producte molt de la seva època, com el seu protagonista Joan Crèspols. Tot i que l'escriptura ja denota un estil molt personal, fragmentari, voluble, ens està presentant un personatge destinat a no caure'ns bé, encara menys si en fem una lectura actual. Crèspols és un poca pena, insatisfet amb la seva vida, però sense esma per canviar-la. Com devia passar, per altra banda, a molts homes i dones de llavors. Expressa moltes idees que avui ens grinyolen, però quan reflexiona sobre la seva actualitat, també ens fa adonar que les coses no han canviat tant. M'han cridat molt l'atenció alguns comentaris sobre el català i el seu ús, perfectament vigents, i que denoten que als vuitanta alguns tenien preocupacions semblants. Hi ha una escena en què en Crèspols se sorprèn (molt gratament) que un lladre l'atraqui en català, i també deixa anar algun "en català perquè ens entenguem tots".

La seva vida anodina canvia quan la Virgínia entra en escena. Fins llavors, el llibre ha estat una mena de dietari personal d'un home sol a la ciutat, puntejat per les seccions a la ràdio on treballa, que inicialment parlen d'insectes i altres bèsties inventades per ell, dels quals en descriu la biologia i el comportament. La Virgínia ho capgira tot i la novel·la agafa un caire eròtic amb un punt pertorbador. I fins aquí vull explicar, diguem que aquesta trobada sexual es complica i entrem en una altra fase més fosca que arriba a punts molt desagradables. Tant és així, que si Cambra de bany no t'havia generat un interès especial fins aquest punt, pots plantejar-te deixar-lo estar al crit de "fins aquí podíem arribar". Jo desaconsello fer-ho, creieu-me. És un d'aquells casos que val la pena insistir i forçar, si cal, la lectura fins al final. La recompensa lectora és important.

No conec l'obra de l'autor per comparar, però diuen que aquest és el seu llibre més realista. Efectivament, parteix d'un plantejament molt conegut i no especialment engrescador, però el deforma fins a límits difícils d'assumir. Lingüísticament, és anàrquic, el domini de la llengua li permet jugar i fer-ne el que vol. És transgressor i es torna volgudament desagradable per mostrar-nos la insatisfacció extrema, la baixesa d'algú que considera que no té res a perdre, que ha perdut tota esperança. Insisteix a relatar-nos els seus programes de ràdio fins que ens adonem que, tirant de fantasia i imaginació, està descrivint la seva pròpia vida i allò que li està passant. Anar cada dia al programa és gairebé una gimcana vital. Però tot plegat és un artefacte, un subterfugi destinat a deixar-nos amb la boca oberta d'admiració, i de preocupació també. Molt recomanable llegir el pròleg i l'epíleg que escriu Joan Todó, gran coneixedor de l'autor i de la seva obra. És difícil parlar de Cambra de bany i valorar-lo numèricament sense aixecar la llebre. Jo us recomanaria que li doneu una oportunitat i que passeu per sobre de tots els desgrats que us generi, de totes les vegades que us farà arrufar el nas, que no seran poques. Per exemple, a mi no em genera cap interès la literatura eròtica, que és una bona part del llibre. Tampoc m'agraden algunes idees vessades i, encara menys, algunes escenes que hi apareixen. Però si acabes el llibre, res de tot això que has llegit t'importa, entres en una altra dimensió. I com ens indica Todó, t'aboca a una relectura. Jo de moment el deixaré reposar, però és fàcil d'entendre per què ho comenta.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@ i mitja
L'exemplar és una gentilesa de Cap de brot.