Editorial, any: L'Agulla Daurada, 2025
Títol original, idioma, any: Η αρραβωνιαστικιά του Αχιλλέα, grec, 1987
Gènere: Narrativa
Traducció: Mercè Guitart
Número de pàgines: 328
Llegit en: Català

Alki Zei ficciona la seva pròpia experiència en aquest La xicota de l'Aquil·les. El llibre està estructurat de manera curiosa. Tenim un present en el qual diversos personatges, entre els quals l'Eleni, treballen en una pel·lícula a París. Per les notícies que van tenint i les converses amb els companys, l'Eleni recorda el seu passat de manera més o menys cronològica. En la reconstrucció de la seva vida, parla de la situació a Grècia després de la caiguda del nazisme, de la clandestinitat i la repressió, de l'exili forçat i de les arrels que va anar fent en cadascuna de les escales del seu trajecte vital: Roma, París, Moscou i Taixkent. Molt sorprenent aquesta fase, la que passa exiliada a Taixkent, capital de l'Uzbekistan. La Unió Soviètica era la terra promesa pels partisans comunistes, però que s'establís una colònia grega a l'Àsia central era un fet que desconeixia. Com és natural, la vida de l'Eleni va íntimament lligada a la història d'Europa i especialment la de Grècia. Cada esdeveniment històric té la seva repercussió i el seu reflex en els records de la protagonista. I entrant ja més en el terreny personal, l'Eleni, o Dafni, es va passar la vida intentant tenir identitat pròpia i no ser només "la xicota de l'Aquil·les". Sobretot perquè en els seus viatges també s'allibera i es reivindica com a dona i com a individu amb entitat i independència.
Prefereixo no entrar en detalls de les vivències de l'Eleni, ni dels fets històrics que es destaquen i es viuen de prop o de lluny, perquè val la pena descobrir-los. La de la protagonista i, per tant, la de l'autora, va ser una vida intensa, amb molts moments difícils, camps de concentració, presó, soledat de l'exili, però també d'aprenentatges i de felicitat. La seva experiència ens deixa algunes lliçons i evidencia les mancances d'algunes lluites. Per exemple, ens diu que idealitzar algú no és bo i que t'has de fer valer per tu mateixa. O que la militància política, els moviments socials, molts cops acaben confonent els ideals amb els interessos personals i els seus membres s'acaben barallant per decidir com complir uns mateixos objectius. Res que ens hagi de sorprendre gaire perquè ja ens ho coneixem, però sembla que no escarmentem. La novel·la és prou distreta i fa de bon llegir, encara que hi ha passatges més interessants i intensos que altres. M'han agradat més les parts en les quals l'Eleni relaciona la seva experiència amb esdeveniments històrics, tot el que fa referència a la lluita clandestina i també la part de Taixkent, força sorprenent. Potser la part més personal no m'ha interessat tant, però el conjunt és força reeixit. Podríem dir que és novel·la històrica, Alki Zei coneixia de primera mà el que va relatar en el llibre, i no deixa de ser una peça més, aquest cop des de la perspectiva grega, del trencaclosques de la convulsa història d'Europa al segle XX.
IMPRESSIÓ GENERAL: @@@ i mitja
L'exemplar ens el va fer arribar L'Agulla Daurada.
0 Comentaris