Autoria: Txinguiz Aitmàtov
Editorial, any: Editorial Karwán, 2025
Títol original, idioma, any: Джамиля, rus, 1958
Gènere: Narrativa
Traducció: Marta Nin
Número de pàgines: 98
Llegit en: Català

La Segona Guerra Mundial va capgirar el món. Les conseqüències van arribar a tot arreu, fins i tot a indrets remots com el Kirguizstan, al cor de l'Àsia central, en entorns rurals i seminòmades. Els homes van haver de marxar a combatre l'ofensiva alemanya, i les dones i els joves van quedar-se per tenir cura de les terres i el bestiar i proveir el front. A Kurkureu la tradició mana, i la jerarquia del clan s'ha de mantenir. Per això, la Jamila viu amb la família del seu marit, que és a la guerra com la resta d'homes. És una treballadora incansable i fa bona amistat amb el seu cunyat adolescent Seït. Ella no és gaire més gran d'edat, però demostra una força i una maduresa que no passen inadvertides per ningú. Tot i així, ella es manté ferma, respectuosa i sap quin és el seu lloc al clan. Fins que un bon dia arriba a l'assentament en Daniar, un jove soldat ferit a la guerra que ja no pot lluitar, però sí treballar. De seguida s'integra als equips de feina i pràcticament només es relaciona amb la Jamila i en Seït. És un home callat i reservat, una mica esquerp. Però una nit s'uneix als càntics dels altres i la seva veu ho canviarà tot.

Els motius que ens acosten als llibres són, molts cops, arbitraris. Encara no havia llegit res de l'editorial Karwán, tot i que fa temps que tinc a casa L'espectre d'Aleksandr Wolf de Gaito Gazdànov. Però en saber que Jamila és un llibre d'origen kirguís de seguida em va cridar l'atenció, no em pregunteu per què. M'agrada descobrir literatures noves, és l'única explicació. L'empenta definitiva, però, me la va donar la traductora: veure Marta Nin a la coberta és sempre una garantia. La fortuna va voler que l'editorial m'oferís un exemplar per ressenyar, cosa que vaig acceptar de molt bon grat, perquè la meva intenció era comprar-lo a la Setmana del Llibre en Català d'enguany. Com es pot comprovar, no he trigat gaire a llegir-lo.

Jamila és un conte que no arriba a les cent pàgines. Narra la realitat kirguisa en el context de la Segona Guerra Mundial, i retrata la societat rural de clans i la tradició patriarcal i jeràrquica del país. Aitmàtov despulla l'escenari d'homes i se centra en l'estructura de les dones del clan per demostrar el paper que li toca a la més jove d'elles, Jamila, que a més només, i remarco el només, és l'esposa d'un dels hereus. Per tant, no és una parenta de sang. La noia se'ns descriu com una dona treballadora i amb actituds més aviat masculines pel seu tarannà, però molt bella. El seu jove cunyat, que és qui ens narra la història des d'un futur indeterminat, n'està molt, tot i que la seva curta edat no li permet acabar de posar nom a allò que sent, o ho fa de manera molt incipient. Altres homes també la tindran com a objecte de desig, però la Jamila és determinada i no es deixa intimidar. L'aparició del soldat Daniar canvia les coses, sense buscar-ho, sense voler-ho pràcticament. Però la bellesa de la seva veu canvia la perspectiva que tenen d'ell tant en Seït com la jove. El llibre passa de ser un relat descriptiu i detallat de la vida del clan, de les feines que fan i dels paisatges kirguisos, a una història d'amor prohibit i d'empoderament femení. La Jamila ja no accepta allò que altres han decidit per ella, està disposada a lluitar i perseguir els seus propis somnis, no els designis del seu destí marcat. La tria entre infelicitat estable i incertesa futura està servida.

És una preciositat d'història que tracta temes universals. Kirguizistan és només un escenari, però el sentir de la Jamila i el seu enfrontament amb la tradició, que portada a altres contextos es podria traduir com a convencions socials, és un argument que reconeixem de tantes altres obres de ficció, i de la mateixa vida real. La lectura és reposada i va pujant de ritme a mesura que s'apropa el desenllaç. Però és tan curta que no li sobra ni li falta res. Després de situar-nos, explica allò que vol i s'acaba deixant un pòsit profund i un personatge d'aquells que no s'obliden fàcilment. Cap sorpresa respecte a la traducció, que flueix perfectament. Insistiré una vegada més: no tinc capacitat per jutjar tècnicament les traduccions de Marta Nin, però trobo que sempre encerta el to que li cal a cada llibre perquè funcioni bé en català, i ja li he llegit uns quants registres diferents. I pel que fa a aquest llibre, la traducció també és un factor important. Per a mi, i imagino que també per a altra gent, Txinguiz Aitmàtov era un desconegut fins que ha aparegut aquest llibre, però resulta que es tracta d'un autor que s'ha traduït a més de cent setanta llengües, Jamila mateix a més de cent. I fins ara no l'hem tingut en català. La publicació d'aquesta traducció converteix el català en una llengua una mica més "normal". Això s'ha de celebrar, i la millor manera de fer-ho és llegir el llibre, perquè a banda de la importància lingüística, com a novel·la curta també val molt la pena.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@ i mitja
L'exemplar és una gentilesa de Karwán.